Josep Borrell, l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, manifestava a finals de l’any passat la voluntat de la UE de fer el 2023, «l’any d’Amèrica Llatina» amb la voluntat de recuperar la relació estratègica amb aquesta regió.

El 1999, la I Cimera UE – Amèrica Llatina a Rio de Janeiro va establir un espai al màxim nivell polític d’intercanvi entre les dues regions. Les cimeres UE–AL van afavorir el desenvolupament i aprofundiment de molts programes i iniciatives de tota mena adreçades a governs nacionals, governs locals, sector privat i acadèmia. Tothom recordarà programes com l’AL-INVEST, l’URB-AL, l’EUROSOCIAL o EUROCLIMA. 

Curiosament, quinze anys després de la primera cimera es van deixar de celebrar i, en paral·lel, molts dels espais que s’havien desenvolupat en aquest àmbit ja no existeixen. Després de la darrera cimera de Caps d’Estat i de govern el 2015, la UE va començar un distanciament respecte Amèrica Llatina. I mentre Europa es distanciava, s’anaven produint tota una sèrie de situacions que evidenciaven la necessitat d’apropar-s’hi (l’unilateralisme i proteccionisme dels Estats Units, la dependència energètica de Rússia i dels països del Golf Pèrsic, o l’auge dels populismes, així com el qüestionament de la democràcia i els  drets humans, entre d’altres). 

L’anunci de la celebració d’una nova cimera Unió Europea – Amèrica Llatina i el Carib durant la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, el segon semestre d’enguany, és una molt bona notícia per a tothom. Suposa reprendre un espai polític i de cooperació entre dues regions que comparteixen lligams, història, cultura, valors i cosmovisions. 

Cal recordar l’històric de relacions d’amistat, de solidaritat, de cooperació i intercanvi entre els municipis de la província de Barcelona  amb els territoris i governs locals d’Amèrica Llatina i el Carib. La mateixa Diputació de Barcelona ha estat molt activa en el decurs dels darrers vint anys cooperant bilateralment amb governs locals de tota la regió i les seves associacions com ara la província de Santa Fe (Argentina), Bogotà i Medellín (Colòmbia), Ciutat de Mèxic (Mèxic), San José de Costa Rica (Costa Rica), Santa Tecla, la COAMMS (Consell d’alcaldes de l’Àrea metropolitana de San Salvador) i el Trifinio (El Salvador-Guatemala-Honduras), la CONGOPE (Consorci de Governs autònoms provincials de l’Equador), Montevideo, Canelones i el Congreso de Intendentes (Uruguai) o Peñalolén i Valparaiso (Xile).

És més, aquest compromís que s’ha vist reforçat amb el lideratge de projectes estratègics d’abast regional com l’Oficina d’Orientació i Coordinació del Programa URB-AL (2009 al 2013), l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada UE – AL (des del 2005), o el I Fòrum Iberoamericà d’Alcaldesses i Regidores (2022).

Tota una sèrie d’iniciatives que ha permès i continua permetent teixir una xarxa de cooperació, de generació compartida de coneixement que impulsa el desenvolupament dels governs locals europeus i llatinoamericans, i que aposta per models de governança i polítiques públiques locals sostenibles, feministes i inclusives.

El 2023 suposa una oportunitat per als actors i governs locals  que treballem amb Amèrica Llatina per replantejar-nos les relacions  entre les dues regions, reflexionar i analitzar cap a on volem avançar. 

És per això que, des de la Diputació de Barcelona, hem contribuït, fent valdre la tasca dels governs locals, a la consulta de la Comissió Europea, que té l’objectiu de recollir dades i opinions de les parts interessades, per poder esbossar una agenda global que permeti intensificar les relacions amb Amèrica Llatina-Carib. En aquest àmbit aquest 20 de febrer hem organitzat, en el si del Comitè Europeu de les Regions, una jornada sobre com la cooperació descentralitzada pot ser clau per reforçar les relacions entre la UE i Amèrica Llatina. A més, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha estat rebuda per l’Alt Representat de la UE per als Afers Exteriors i Seguretat Comuna, el Sr. Josep Borrell. La trobada ha estat una oportunitat per intercanviar sobre els reptes compartits entre Amèrica Llatina i Europa, així com el rol que poden jugar els governs locals per cimentar aquesta relació. En aquest, sentit, la presidenta Núria Marín ha reivindicat la llarga experiència de treball de la Diputació de Barcelona a Amèrica Llatina, així com en el lideratge de programes europeus.

La nostra aposta com a institució és clara: volem donar suport a aquesta relació estratègica a partir del que sabem fer i des de la realitat dels territoris i les comunitats. 
 

Pilar Díaz Romero, diputada adjunta a l'Àrea de Presidència i delegada per a les Relacions Internacionals