Un estudi recent alertava que els països europeus han aconseguit descendir les concentracions de contaminants en el seu aire, a excepció de l’ozó troposfèric, els nivells del qual encara no han parat de créixer al sud d’Europa. Però què és l’ozó troposfèric?

L’ozó, també conegut com O₃, és un gas que té dues cares, ja que pot ser beneficiós o perjudicial per nosaltres en funció de a quina distància de nosaltres es troba.

Quan l’ozó es troba a l’estratosfera, on el podem trobar en concentracions màximes a entre 20 i 25 km d’alçada, el seu efecte és positiu, ja que constitueix la famosa capa d'ozó, que juga un paper essencial per a la vida, en absorbir la radiació ultraviolada del sol. Es tracta, per tant, d'una defensa natural de la Terra. La constatació de la reducció de la capa d'ozó a causa de l'activitat humana va conduir a l'adopció del Protocol de Montreal i la implementació de mesures per mitigar-ne la reducció, que han resultat exitoses. Ara, la capa d'ozó s'està recuperant de mica en mica i s'espera que ho faci completament abans del 2066.

Però quan l’ozó es troba a la capa més baixa de l’atmosfera, la troposfera, es converteix en un contaminant altament perjudicial per a la salut humana, els cultius agrícoles i els ecosistemes. A més, és un gas d'efecte hivernacle que contribueix a escalfar l'atmosfera. A diferència dels contaminants primaris emesos directament a l'atmosfera, l'ozó troposfèric és un contaminant secundari que es forma per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors. Aquests precursors són principalment els compostos orgànics volàtils (COV) i els òxids de nitrogen (NOx), emesos en gran mesura pels vehicles, les centrals elèctriques de combustibles fòssils, les refineries de petroli, el sector agrícola i altres indústries.

Aquest ozó “dolent” s'associa a una sèrie d'efectes adversos per a la salut humana. Pot provocar tos, irritació a la faringe, el coll i els ulls, així com sequedat a la gola. També pot produir problemes respiratoris, com ara un agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i les infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l'hospitalització i la mort. Es calcula que l'exposició a l'ozó troposfèric és responsable d'un milió de morts prematures a l'any. Els nens i nenes, la gent gran i les persones amb malalties pulmonars o cardiovasculars són especialment vulnerables als efectes nocius d'aquest contaminant.

Gas d’efecte hivernacle

L'ozó troposfèric absorbeix la radiació i atrapa la calor a la capa baixa de l'atmosfera, per la qual cosa també actua com un potent gas d'efecte hivernacle, de manera que l'augment de la concentració a l'atmosfera contribueix a l'escalfament global. Un altre efecte col·lateral d'aquest compost és que disminueix la capacitat d'absorció de CO₂ dels ecosistemes, fet que impacta negativament en el clima. Aquestes conseqüències es produeixen principalment a les regions on s'emeten els precursors de l'ozó troposfèric, per la qual cosa afecten especialment les regions més industrialitzades del món.

L'ozó troposfèric també repercuteix negativament en la vegetació. El contaminant penetra a les fulles de les plantes i redueix la fotosíntesi, fet que n'alenteix el creixement i n'augmenta la vulnerabilitat a plagues i malalties. Als ecosistemes, els alts nivells d'ozó poden provocar la pèrdua de biodiversitat i reduir el creixement dels boscos. A l'agricultura, l'ozó pot reduir el rendiment dels cultius.

A causa de la seva via de formació secundària, a partir de gasos precursors, la gestió de l'ozó presenta un repte complex. Abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d'ozó a través de l'augment de la llum solar i l'increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l'ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública. Concretament, les estratègies per prevenir la formació d'ozó troposfèric es basen principalment en la reducció de les emissions dels gasos precursors, que provenen especialment d'automòbils, centrals elèctriques i altres fonts. La solució passa, per tant, per adoptar mesures molt més taxatives per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire, com ara restringir el trànsit a les nostres ciutats.

Èlia Pons / Pau Rubio, Institut de Salut Global de Barcelona