L’autor de còmic nord-americà Gilbert Beto Hernández ha estat un dels convidats internacionals de la darrera edició del Saló de Còmic que s’ha celebrat a Barcelona del 3 al 5 de maig. Aprofitant que els clubs de lectura de còmic de la XBM han pogut gaudir d’una trobada amb el que és considerat un dels autors de còmics vius mes importants del món, hem pogut fer-li unes preguntes.

Vas néixer el 1957 a Oxnard, Califòrnia, al si d’una família d’immigrants mexicans; i els sis germans llegíeu i dibuixàveu còmics. Com t’has introduït en aquest món? I com va influir la teva infància a l’hora de decidir que el teu fort era explicar històries?

Tinc quatre germans i una germana. A la meva mare li agradaven els còmics i, quan va néixer el meu germà gran, el Mario, li va deixar llegir còmics primer a ell i després a mi, etc. Les històries i l’art, a més del cinema i la televisió, em van oferir un lloc per poder expressar-me mitjançant l’actuació. Vaig decidir fer còmics només per tenir una feina. I per poder explicar històries, vaig utilitzar el meu passat com a actor. Vaig triar el meu món llatinoamericà perquè era el que jo coneixia i era original.

La revista Love and Rockets que vas llançar a principis dels anys 60 és considerada punta de llança creativa de la segona onada de còmics underground. Per a tots aquells que no sabem què és un còmic alternatiu, quina definició en faries?

Els còmics alternatius estan fets per artistes que no segueixen el corrent majoritari dels superherois. L’artista independent treballa en una esfera molt més personal. 

La teva saga de Palomar ha estat comparada pels crítics, pel seu realisme màgic llatinoamericà, amb Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez. Què en penses, d’aquesta comparació?

El més curiós és que mai havia sentit a parlar de García Márquez fins que estàvem treballant en el número 14 de Love and Rockets. Les similituds entre la seva obra i algunes de les meves conviden a la reflexió.

Els teus personatges són inventats o et bases en persones reals? Hi ha elements biogràfics en les teves obres?

Hi ha una part de mi en tots els meus personatges. Els personatges dels meus còmics són fruit de la meva imaginació. Tot i que cap dels meus personatges no són reals, els creo a partir de personalitats de persones reals.

A les biblioteques estem batent rècords en el préstec de còmics. L’any 2023 se n’han prestat 1.193.313. Aquesta xifra augmenta any rere any. Per què creus que aquest gènere té cada cop més adeptes? 

La temàtica del còmic és més lliure que mai i els joves d’avui dia poden trobar-hi obres diferents que els atreuen. Les pel·lícules de Hollywood basades en còmics probablement van servir per obrir-nos pas. 

A les nostres biblioteques de la província de Barcelona, el préstec de còmics es concentra en dues franges d’edat: nens i nenes de menys de 12 anys i persones d’entre 30 i 50 anys. Creus que els joves es perden pel camí o que no troben productes adequats?

Potser és perquè a molta gent no li interessa llegir. També el telèfon mòbil ha creat moltes distraccions. O simplement són uns sòmines. 

I per acabar, ets usuari de Biblioteques? Si és així, com t'han influenciat i com les valores?

Acostumava a anar a la biblioteca per investigar i consultar. És un lloc molt valuós on aprendre.