Beth Gibbons és la protagonista del disc del mes. L’artista puja al nostre pòdium amb el seu darrer disc, Lives outgrown, on s’atreveix a encarar la maduresa amb un homenatge musical a tot el que representa aquesta etapa: pèrdua, dolor, expertesa, autoconeixement, soledat i també sorprenentment un tema no gaire comú en el pop i el rock: la menopausa.

Als seus 59 anys, després de 30 dalt dels escenaris, no hi ha projecte musical que es resisteixi a l’enigmàtica Beth Gibbons. Tres àlbums amb Portishead, un àlbum en companyia de Rustin Man (nom artístic de Paul Douglas Web, baixista de Talk Talk) Out of season al 2002 i la relectura de la Simfonía número 3 de Henkyk Gorecki amb el títol de Symphony of sorrowful songs.

Les deu cançons del seu nou disc s’han gravat sense preses durant la darrera dècada i han crescut paral·lelament al cos i ànima de Gibbons. Ha estat un temps de “molts comiats”, en paraules de la pròpia cantant. 

Un àlbum extraordinari. 100% Gibbons. 

Combina el folk, la música electrònica, el jazz i fins i tot algun toc de flamenc a l’inici de la cançó Rewind. 

Acompanyada de James Ellis Ford a la guitarra, violoncel, flauta (del grup Simian Mobile Disco) Lee Harris a la bateria, Orchestrate Ensemble (arranjaments de corda) amb coproducció de Gibbons i Ford, més les aportacions de Harris. El tema Lost changes ens recorda a una cançó de comiat, on el pathos ascendeix a lirisme gràcies a la veu i la lletra de la cantant. L’àlbum finalitza amb Whispering Love una cançó de bressol a ritme de flauta. L’àlbum no és una evocació de la mort i del dolor que vindrà. És una ferma afirmació d’una dona madura que recorda el seu passat, conscient del present i amb un sòlid futur al davant. A la vida i a la música.

Pots veure la disponibilitat del disc al catàleg Aladí, aquí.

Escolta les nostres recomanacions i novetats de música al nostre canal a Spotify.