Un butlletí més en què seguim coneixent-nos emocionalment. Com va aquest camí? T’està agradant? Desitgem que sí i sobretot que et siguin d’utilitat els tips que et proposem en cada publicació.

Aquesta vegada toca saber perquè serveixen les emocions, si realment són tan necessàries pel nostre dia a dia, així com també, coneixerem amb més profunditat la ràbia, per acabar posant en pràctica una estratègia que ens ajudarà a gestionar-la i canalitzar-la d’una manera saludable.

Som-hi doncs...

 

 

La pregunta

Saps per a què serveixen les emocions?

Com ja vam veure en el passat butlletí, existeixen unes emocions anomenades primàries que són innates a totes les persones i s’expressen de manera universal, aquest fet doncs, deixa clar que les emocions tenen un motiu per ser-hi, i és clau conèixer-ho. 

A més, estar en connexió amb la vida és viure-la emocionalment, experimentant canvis i oscil·lacions de sentiments i estats d’ànims en resposta a la vida quotidiana, així com també gaudir de períodes d’una estabilitat tranquil·la i agradable, sentint interès i curiositat per tot allò que ens envolta i amb ganes de viure.

Així doncs, reaccionar emocionalment a tot el que passa al nostre voltant té l’objectiu de: 

Adaptar-nos: Les emocions ens preparen per actuar davant les demandes o exigències de l’entorn i fan que ens aproximem o evitem a les persones o situacions, amb la finalitat de cuidar-nos i sobreviure.

Socialitzar-nos: ens ajuden a conèixer-nos i alhora tenir empatia amb la gent del nostre entorn. Al tenir en compte a l’altra persona i a conèixer també com reaccionem, aquestes ens permeten regular-nos i controlar les nostres respostes quan interactuem amb la resta de persones.  

Motivar-nos: allò que ens fa sentir de manera agradable tendirem a repetir-ho i allò que ens fa sentir incòmodes ens motivarà a evitar-ho o canviar-ho per no sentir-nos així. Alhora, davant una presa de decisions, les emocions ens ajudaran a ajudaran a decidir què fer pel record que tenim, per les expectatives ...

 

Vocabulari emocional

En aquesta publicació ens endinsarem en conèixer la ràbia. És una emoció necessària en certs moments de la vida, tot i que en la nostra societat l’expressió d’aquesta no estigui del tot ben vista sobretot si no l’expressem segons els paràmetres esperats.   

 

La ràbia

Què és? és una emoció expansiva, és a dir, es dirigeix cap enfora. La seva funció és de defensa i ens informa que hi ha alguna cosa que s’interposa en el nostre camí i ens genera l’energia per a passar a l’acció, ja sigui apartant-nos, posant distancia i límits i sabent dir no a aquella persona o situació que ens dificulta el fet d’aconseguir el que volem. 

La ràbia ben canalitzada fa que ens mostrem amb fermesa i seguretat davant allò que volem.

Els sentiments que se li associen són: mal humor, frustració, ofensa, vergonya, desconfiança, decepció, engany, traïció, humiliació, injustícia, ressentiment... entre d’altres. 

Quan sentim ràbia solem gesticular de manera exagerada, tanquem els punys, tirem el cos cap endavant, respirem de pressa, de manera superficial i curta o, al contrari, contenim la respiració, actuem amb impulsivitat, pressionem la mandíbula i les dents (d’aquí l’expressió “estàs que mossegues”), el to de veu és elevat i fins i tot podem cridar...

Aquesta emoció, legítima com qualsevol altra, és clau com la gestionem, ja que si ho fem cridant o agredint verbalment a algú no haurem tingut autocontrol emocional i això ens pot acabar passant factura generant una altra emoció com la vergonya.

“El que comença amb còlera, acaba amb vergonya”
Benjamin Franklin

 

O al contrari, si reprimim molt l’expressió de la ràbia i no ens permetem verbalitzar el que sentim i, per exemple, acabem accedint a fer una cosa que no volíem però no hem sabut dir NO, apareixerà una altra emoció: la frustració.
 

Quin seria l’antònim de la ràbia? la placidesa

Sensació de trobar-se en calma, en pau.

Torna a l'inici

I ara què puc fer?

Amb el treball que estem fent de conèixer-nos emocionalment potser hem detectat que la ràbia que a vegades sentim, ens fa perdre els papers, i això no ens agrada, oi? Necessitem un entrenament previ per aprendre a gestionar-la. 

 

Per fer aquest exercici necessitem:

• Estar a casa o en un entorn segur, en un moment que sapiguem que no vindrà ningú i en què no hi haurà interrupcions
• Papers en blanc i llapis de colors o sinó paper de diari 
• Un cronòmetre
• La nostra llibreta 

 

Passem a l’acció:

Posem el cronòmetre en marxa, ens donem 5 minuts per començar.

• Durant aquests minuts, començarem a pensar i connectar amb allò que ens fa sentir ràbia, amb aquella persona o situació que ens ha ferit, disgustat, decebut... anem recordant, anem visualitzant 
• Un cop notem que estem connectant amb l’emoció:
  • Si tenim paper i llapis: anem escrivint el que ens surti (paraules, noms, emocions...), o dibuixem, pintem, guixem (gargots, imatges, o simplement ratllem el paper...) amb aquells colors que identifiquem amb l’emoció que estem sentint.
  • Si tenim diaris per exemple els podem anar trencant, primer d’una manera més tranquil·la per anar augmentant la intensitat d’acord amb el nivell de vivència que estem connectant. No et tallis, trenca’n tants com puguis.

Nota: recorda, estàs en zona segura així doncs no et preocupis si arribes a una intensitat alta, si et venen ganes de cridar o plorar, deixa’t anar, ara t’ho pots permetre.

 

• Un cop soni el cronòmetre parem i comencem a comptar (fins a 20, 30 o 50 el que necessitem), notem com el nostre ritme cardíac va baixant, notem que el nostre cos es va destensant.
• De manera conscient ens anem incorporant en la nostra cadira i anem anotant tots aquells pensaments que han anat sortint, sense filtratge, sense judici.

Nota: Fes una primera autobservació de com estàs i valora si necessites repetir l’exercici perquè notes que encara et falta treure més. Ho pots repetir tantes vegades com necessitis.  

Desenllaç:

• Ara que ja ens trobem amb més calma i ens adonem que l’emocionalitat ja no és la que ens controla, anem a identificar amb més claredat quin és el problema i anem a intentar buscar solucions, sortides a la nostra ràbia. 
  • Agafa la llibreta i fes un recull de possibles accions a fer, comença per la que et sigui més fàcil en aquests moments i no deixis d’avançar.

Nota: Potser toca parlar amb aquella persona i aclarir el malentès, explicant-li com et sents des del JO: em molesta molt que em diguis constantment que ho faig tot malament, em fa mal que no comptis en mi a l’hora de prendre certes decisions, em dol que diguis mal a darrere de mi... 

 

 

 

Torna a l'inici