Nom científic: Nasturtium officinale
Nom popular: Creixen, caputxina, morritort d’aigua, ravenell d’aigua.
Temporada: abril-setembre

Descripció:
El creixen és una hortalissa poc consumida en l’actualitat, però no sempre ha estat així. Un dels motius d’aquest oblit pot ser que, un cop recol·lectada, és molt delicada i és difícil que arribi al mercat en condicions òptimes. 
Igual que la col, pertany a la família de les Brassicàcies, també anomenades Crucíferes, i presenta diverses formes al llarg de tot el seu procés de creixement, cosa que pot dificultar-ne la identificació si es vol collir en la seva forma silvestre. A la natura, es pot trobar en llocs on hi circula constantment aigua molt neta, com naixements de fonts o petits rierols, i creix formant colònies. És habitual que el seu conreu es faci en condicions d’hidroponia i es pot recol·lectar tot l’any, però la millor època per fer-ho és d’abril a setembre. 
Té un sabor lleugerament picant i amb un punt de dolçor que recorda a la mostassa, tot i que, si es cull quan està molt crescut, les fulles poden resultar massa picants i indigestes. 
És originari d’Europa i ja era apreciat pels romans i cultivat a França des del segle XVII. Antigament es considerava una mala herba i avui en dia gaudeix d’una fama internacional en l’alta cuina. El seu nom científic, Nasturitium, prové del llatí nasus, que significa nas, i tortus, que significa tort, ja que la seva olor picant irrita el nas. És per aquest motiu que, en català, també se l’anomena morritort. 

Propietats nutricionals:
De la mateixa manera que la majoria d’hortalisses, el principal component del creixen és l’aigua, concretament, un 93,5%, i és ric en fibra. No és cap font important de proteïnes, glúcids ni greixos, sinó tot el contrari, destaca per ser un aliment molt poc calòric. 
No obstant, això no el fa menys interessant, ja que el creixen és molt ric en vitamines i minerals. 100g de créixens contenen més calci (157mg) que 100ml de llet de vaca sencera (113mg) però  cal tenir en compte que la ració habitual de consum de créixens és de 50g, mentre que un got de llet mesura uns 200ml. A més, el calci dels aliments d’origen vegetal, com el creixen, és menys biodisponible que el que prové dels aliments d’origen animal, com la llet. Passa un fet similar amb el ferro, ja que 100g de créixens i 100g de filet de vedella contenen exactament la mateixa quantitat de ferro, però no en consumim la mateixa ració ni tenen la mateixa biodisponibilitat.
El creixen és també una bona font de vitamina C, ja que 1 ració de créixens aporta el 40% de la vitamina C necessària per a un dia per a una persona adulta. Finalment, la vitamina A i l’àcid fòlic són nutrients que també són rellevants en la composició del creixen. 
Cal destacar que l’element que diferencia a la família de les Brassicàcies de la resta, és la presència d’uns compostos anomenats glucosinolats. El creixen, en concret, té quantitats substancials de gluconasturtiina, que és un precursor del fenetil isotiocianat, un fort inhibidor de la carcionogènesis en diversos models animals, que podria resultar efectiu com a agent preventiu dels càncers de pulmó i esòfag. Tradicionalment, en la medicina popular s’ha utilitzat el creixen com a diürètic i també per alleujar la bronquitis i certes afeccions cutànies.

Consum:
El creixen s'utilitza principalment en cru en la preparació d'amanides, però cuit es pot fer servir per fer-ne cremes o sopes i les fulles tendres poden servir per fer guarnicions.
Quan es cull, cal mantenir-lo en un recipient tancat i ben refrigerat i consumir-lo en les primeres 24h per tal que es mantingui tendre i cruixent, sinó es marceix ràpidament. És per això que al mercat és habitual trobar-lo en manats o bé envasat en atmosfera modificada.
Si es té intenció de recol·lectar-lo de la natura, cal tenir en compte que les plantes aquàtiques poden estar contaminades per un paràsit anomenat Fasciola hepàtica, propi dels animals remugants, així que cal desistir de collir-ne en llocs freqüentats per ramats de vaques, ovins o pastures. És aconsellable que, abans de consumir les plantes fresques recol·lectades, es netegin amb aigua i unes gotes de lleixiu apte per a la desinfecció d’aigua de beguda, tot seguint les indicacions del fabricant.
Consumir créixens és una bona manera de diversificar la ingesta d’hortalisses, que aprofitem per recordar que ha de ser de mínim 2 racions al dia, tant cuites com crues. Entre fruites i hortalisses es recomana ingerir un total de 5 racions al dia.