© Diputació de Barcelona
Ara que ja hem tornat de les vacances i hem retornat a la rutina, potser ens adonem que ens costa més posar-nos a fer fins i tot les coses més bàsiques que hem de fer i ho anem allargant i posposant per després.
En aquest article no parlarem de cap emoció en concret però sí que descobrirem perquè ens passa això, com ens fa sentir, quin nom se li posa i què podem fer per deixar de fer-ho.
Per què deixem de fer coses per més tard? Procrastines?
Procrasti què? Procrastinar. Aquesta és la paraula que posa nom a:
Després m’hi poso..., demà sens falta truco..., miro un altre capítol i marxo cap al gimnàs..., et sonen aquestes frases? Són coses que tenim pendents de fer però per un motiu o altre les anem ajornant, però clar no es fan soles i continuen pendents i pesant emocionalment.
Per posar-te un exemple, les coses a fer serien una pedra a la sabata que fins que no et treguis la sabata i l’expulsis la seguiràs tenint a dins.
Però el fet de deixar coses per després, ens afecta emocionalment? Anem a pams:
Llavors si ens fa sentir tan malament com és que seguim ajornant-les?
Pot passar que identifiquem una tasca com a pesada, avorrida i aquest fet fa que prioritzem accions més agradables i satisfactòries que momentàniament ens facin sentir tranquil·litat, curiositat, alegria, diversió... però actuant així no deixem d’autoenganyar-nos perquè les tasques que ajornem continuen pendents de fer.
Altres vegades pot estar relacionat amb el fet que la persona al fer una definició negativa de si mateixa i al tenir un sentiment de ser una persona amb poca eficàcia, li generi por al fracàs o al rebuig enfontrar-se a certes tasques i per això s’ajornen, sense ser conscients que allò queda pendent i acaba convertint-se en un peix que es mossega la cua.
Procrastinar
I com es diu al fet de deixar per més tard les coses què he de fer? Doncs procrastinar.
“La procrastinació és l’ajornament voluntari de tasques i responsabilitats sense causa justificada i amb la consciència de saber que no ens farà sentir millor si ho fem”, “sota la seva aparença inofensiva, aquesta tendència dificulta la consecució d’objectius, a banda d’incrementar els sentiments negatius i els problemes de salut. Quan deixem sistemàticament les coses per més tard ens convertim en els nostres pitjors enemics”, segons Michał Jasiński, doctor en psicologia per la UB.
Podrien destacar alguns estils de procrastinar:
Què tenen en comú les tasques que solem procrastinar? En general, les tasques que solem deixar per després solen ser avorrides, ens generen un esforç, tenen un component obligatori, ens resulten incòmodes, difícils i en un primer moment el cost-benefici no ens sol compensar.
A procrastinar se li associa una visió de nosaltres com a persones mandroses, ineptes o incompetents, dèbils, amb poc compromís... generant un sentiment de remordiment i frustració.
Ara que ja coneixem què és la procrastinació i com ens fa sentir, anem a veure com podem deixar de fer-ho. T’animem a seguir aquests passos:
Com sempre, i primer de tot, prenem consciència de si estem procrastinant
Imatge: © Lazy_Bear / Shutterstock.com
Un cop ja hem fet aquesta prèvia, us proposem una sèrie d’estratègies per deixar de procrastinar:
Nota: no hi ha millor regal que reconèixer que ho hem fet bé, així que és molt important que pensem amb una petita recompensa pel fet d’haver realitzat la tasca que tant ens costava.
Boletín: EspaiS@lut
Número de boletín: #132 - Octubre 2023
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat