El soroll és un problema molt freqüent a les ciutats i encara no suficientment estudiat, almenys pel que fa a les seves conseqüències per a la salut. La principal font de soroll entorns urbans és el trànsit que, només a les ciutats europees, exposa a 60 milions de persones a nivells de soroll perjudicials per a la salut. 

 

Estudis científics han relacionat l’exposició al soroll amb alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, així com salut mental i baixos nivells de benestar. L’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d'estrès sostingut, que dona lloc a l'alliberament d'hormones de l'estrès, a l'augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.
 

Soroll i desenvolupament cognitiu

Un estudi realitzat a 38 centres escolars de Barcelona i publicat l’any 2022 suggeria que el soroll del trànsit al voltant dels col·legis tenia un efecte perjudicial sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d'atenció de l'alumnat de primària. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va comptar amb la participació de 2.680 nens i nenes d'entre set i deu anys d'edat. Amb l'objectiu d'avaluar el possible impacte del soroll del trànsit sobre el desenvolupament cognitiu, l'equip científic es va centrar en dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l'aprenentatge i el rendiment escolar: la capacitat d'atenció i la memòria de treball.

La capacitat d'atenció fa possible que atenguem estímuls específics de manera selectiva o que ens centrem en una tasca concreta durant períodes de temps prolongat, entre altres processos. La memòria de treball o memòria operativa és el sistema que ens permet mantenir i manipular informació en períodes curts de temps. Quan, a més, és necessari processar de manera contínua i eficaç la informació emmagatzemada en la memòria de treball es parla de memòria de treball complexa.

El treball de camp es va estendre durant 12 mesos entre els anys 2012 i 2013, al llarg dels quals les i els participants van realitzar quatre vegades els tests cognitius. L'objectiu d'aquestes proves no era només avaluar la memòria de treball i capacitat d'atenció, sinó estudiar la seva evolució al llarg del temps. En paral·lel, es van efectuar mesuraments de soroll tant en l'exterior de les 38 escoles participants, com als patis i a l'interior de les aules.

Els resultats mostraven que, transcorregut l'any d'estudi, la progressió de la memòria de treball, de la memòria de treball complexa i de la capacitat d'atenció va ser més lenta en alumnes que assistien a escoles amb major soroll de trànsit. Per exemple, un increment de 5 dB en els nivells de soroll exterior es va traduir en un desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana i en un desenvolupament de la memòria de treball complexa un 23,5% inferior a la mitjana. Així mateix, una exposició a 5 dB addicionals de soroll del trànsit exterior es va traduir en un desenvolupament de la capacitat d'atenció un 4,8% més lent que la mitjana.

Diferències entre l'interior i l'exterior de l'aula

En l'anàlisi del soroll exterior, tant un major nivell mitjà de soroll com una major fluctuació en els nivells de soroll a l'escola es van associar amb una pitjor evolució en els resultats de l'alumnat en totes les proves. A l'interior de les aules, una major fluctuació en els nivells de soroll també es va associar a una evolució més lenta al llarg d'un any en tots els tests cognitius. En canvi, els nens i nenes exposats a majors nivells mitjans de soroll a classe durant l'any només van tenir pitjors resultats que l'alumnat en aules més silencioses en la prova de la capacitat d'atenció, però no en els tests de memòria de treball.

“Aquest resultat apunta al fet que els pics de soroll a l'interior de l'aula podrien resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana de decibels. Això és important, perquè reforça la hipòtesi que potser influeixen més les característiques del soroll que els seus nivells mitjans, quan actualment les polítiques només es basen en la mitjana de decibels”, explicava Maria Foraster, autora de l'estudi.

 

Soroll en el domicili

Curiosament, l’equip de recerca no va trobar que els nivells mitjans de soroll en el domicili dels participants tinguessin relació amb el seu desenvolupament cognitiu. Entre les hipòtesi que permetrien explicar-ho hi hauria la possibilitat que el soroll a l’escola fos més perjudicial perquè afecti moments vulnerables de concentració i processos d'aprenentatge. D'altra banda, mentre que en els centres escolars es van efectuar mesuraments de soroll, en els domicilis es van realitzar estimacions a partir d'un mapa de soroll que podria ser menys precís i que únicament reflectia el soroll en l'exterior.

Aquest estudi amplia l'evidència en relació a l'efecte del transport sobre el desenvolupament cognitiu infantil, que fins avui s'havia observat per a escoles exposades a soroll d'avions i també per a escoles exposades a contaminació atmosfèrica procedent del trànsit rodat . L'equip científic subratlla la necessitat de realitzar nous estudis sobre el soroll de trànsit rodat en altres poblacions per a determinar si aquests primers resultats són extrapolables a altres ciutats i contextos.

.

 

Referència
Foraster M, Esnaola M, López-Vicente M, Rivas I, Álvarez-Pedrerol M, Persavento C, et al. (2022) Exposure to road traffic noise and cognitive development in schoolchildren in Barcelona, Spain: A population-based cohort study. PLoS Med 19(6): e1004001. https://doi.org/10.1371/journal. pmed.1004001

Pau Rubio

Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)