L'Aedes aegypti és una espècie de mosquit àmpliament distribuïda al món, especialment en regions tropicals i subtropicals i està associat a la transmissió de diverses malalties víriques com el dengue, la malaltia per virus Zika, la febre de Chikungunya o la febre groga. Aquest és un mosquit molt peculiar perquè va ser el responsable, al Mediterrani europeu, de diverses epidèmies de febre groga entre els segles XVIII i XIX, incloent-hi la greu epidèmia de 1821 a Barcelona que deixà assolada la ciutat amb milers de morts. 

Així i tot, les seves característiques biològiques fan que no pugui superar hiverns freds en no tenir formes de resistència contra temperatures baixes. Tot sembla indicar que, si era present a les nostres latituds, va ser per les contínues introduccions que el comerç de vaixells de vela produïa en els ports mediterranis, transportant el mosquit des d’Àfrica de manera accidental a les pròpies naus. Amb la desaparició d’aquest mitjà de transport, l’espècie va deixar de ser detectada a Europa i a l’Estat espanyol en la primera meitat del segle passat.

Les Illes Canàries però, presenten un clima molt suau i sense hiverns freds i es troben situades davant de les costes africanes. A causa de les intenses comunicacions regulars amb regions endèmiques properes, com l'Illa de Madeira i la costa d'Àfrica subsahariana, hi ha un risc real d'introducció del vector a les illes. Davant l'emergència de dengue esdevinguda a l'illa de Madeira l'any 2012, on ja s’havia detectat el vector el 2005, l’arxipèlag canari va posar en marxa un programa de vigilància d’aquest vector l'any 2013, en ser les illes considerades zones de risc elevat per a la introducció del mosquit invasor.

Així doncs i des d’aquell any, la Comunitat Autònoma de Canàries compta amb el Servei de Vigilància Entomològica a Ports i Aeroports davant l'entrada de mosquits invasors, després de la signatura del conveni entre la Direcció General de Salut Pública del Govern de Canàries i la Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. L’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries (IUETSPC) és l’encarregat de l’execució del projecte sota la coordinació de la Direcció General de Salut Pública. 

Fins ara i amb un important esforç, el programa de vigilància executat per les autoritats canàries ha mantingut les illes lliures d’aquest mosquit, malgrat les contínues entrades que es produeixen a través dels diferents ports. Així, s’han revertit les entrades detectades de manera puntual a Fuerteventura a finals de 2017, a l’illa de La Palma el març de 2022 i a Tenerife a finals de 2022 i durant bona part de 2023. A finals de 2023 i inicis de 2024 s’ha tornat a detectar l’arribada d’aquest mosquit a la zona portuària de Tenerife i també, per primer cop, a l’illa de Gran Canària on malauradament encara es troba present en un barri proper al port.

Tot sembla indicar que la forma d’arribada d’aquest mosquit és el transport accidental per creuers turístics que abans fan escala a l’illa de Madeira on, com ja s’ha dit, el mosquit és present des de 2005.

Actualment, el govern canari, amb el recolzament del govern espanyol, està duent a terme a Gran Canària una tasca exhaustiva de vigilància i control per tal d’eliminar les poblacions del vector encara existents. Està basada en la vigilància amb la gestió i distribució de diversos tipus de paranys i sistemes d’alerta, i en el control amb l’eliminació de punts de cria, comunicació a la població i realització de tractaments tant larvicides com adulticides en un treball porta a porta allà on el sistema de vigilància ha detectat el mosquit.

Ja ben entrat el primer trimestre de 2024, les accions de vigilància i control es mantenen intensificant-se encara més per tal d’eliminar definitivament les incipients poblacions d’Aedes aegypti que encara hi són a l’illa.
Podria semblar que aquests episodis ens queden lluny nostre, però cal recordar que precisament va ser per via marítima per on va entrar aquest vector en els segles passats i per on pot arribar a instal·lar-se de nou possiblement també pels creuers que ens arriben.

Probablement, si aquest fet es dona, no pugui superar els nostres hiverns, però l’escalfament global no ajuda gens i caldrà estar preparats i alerta.
Ironies del destí, a la costa mediterrània va ser el comerç amb vaixells de vela, molt sovint associat a l’infame comerç d’esclaus, legal fins el segle XIX, la causa de l’arribada d’aquesta espècie, mentre que ara ho fa amb el transport de turistes i també per via marítima. 

Per saber-ne més.
 

Carles Aranda, SCM Consell Comarcal del Baix Llobregat