En les últimes dècades, el plàstic s’ha convertit en un material omnipresent i en un problema greu pel medi ambient. Una de les derivades d’aquesta font de contaminació és la ubiqüitat de partícules de plàstic de menys de 5 milímetres de grandària, els anomenats micro(nano)plàstics (MNP).

Els MNP es poden classificar en dues categories principals en funció del seu origen:

• Els MNP primaris són partícules de plàstic fabricades per a ser petites, com les microperles utilitzades en productes de cura personal (exfoliants i dentifricis, per exemple). També s'empren en processos industrials abrasius o com a matèria primera per a produir altres plàstics.
• Els MNP secundaris són el resultat de la degradació d'articles de plàstic de major grandària, com a bosses de plàstic, ampolles i xarxes de pesca, que acaben en el medi ambient. Aquests elements plàstics de major grandària poden descompondre's amb el temps, a causa de processos físics, químics o biològics, com l'exposició a la llum solar o la força mecànica exercida per les ones de la mar.

Els microplàstics i nanoplàstics poden persistir en el medi ambient durant dècades o fins i tot segles. Es calcula que cada any entren en el medi ambient 22 megatones de residus plàstics, que se sumen a les 6 gigatones de residus plàstics acumulades des de 1950. La seva mida microscòpica els confereix una gran mobilitat, de manera que poden trobar-se en qualsevol lloc de la Terra, des de les muntanyes de l'Himàlaia fins a les glaceres i les parts més profundes de l'oceà. Poden ser absorbits per la majoria dels organismes vius, des de cultius fins a criatures marines i fins i tot éssers humans.

Com poden penetrar els microplàstics en l'organisme?

El cos humà està exposat als microplàstics i nanoplàstics mitjançant la ingestió d'aliments i begudes contaminats per aquests microplàstics i nanoplàstics, la inhalació de MNP suspesos en l'aire, i per contacte dèrmic quan els microplàstics estan continguts en productes de cura personal, teixits sintètics, pols, etc. La via d'ingestió es considera actualment la principal via d'exposició humana als microplàstics.

Els microplàstics poden acabar en els nostres aliments i begudes per diferents vies:

• Per acumulació en la cadena alimentària

Els residus plàstics contaminen els ecosistemes aquàtics i terrestres. Així, els nivells tròfics primaris (les plantes) poden absorbir microplàstics i transferir-los al llarg de la cadena alimentària. A més, els animals de nivells tròfics superiors també poden ingerir accidentalment plàstic que s'acumularà en els seus teixits. Com a conseqüència, s'han identificat plàstics en centenars d'espècies de tots els tàxons principals, incloses les espècies consumides pels éssers humans. L'aigua potable també és una font important d'exposició als PNM.

• Durant el procés de producció d'aliments i begudes

Aquests processos sovint impliquen tallar, moldre, modelar i altres operacions mecàniques que poden generar partícules microplàstiques que acabaran en els aliments. Un altre exemple serien les canonades de plàstic que subministren aigua corrent a les llars i que poden alliberar MNP.

• A través dels envasos de plàstic

El plàstic és l'envàs alimentari més utilitzat i podria alliberar partícules en contacte amb els aliments. Una sola bosseta de te feta de plàstic pot alliberar, a temperatura d'infusió, fins a 11.600 milions de microplàstics en una tassa.

 

 

Quins possibles efectes tenen en la salut humana els microplàstics i els additius plàstics?

Els estudis in vitro han identificat múltiples efectes biològics, que van des de la resposta inflamatòria fins a la carcinogenicitat o la neurotoxicitat. Els estudis in vivo en rosegadors han mostrat que els MNP poden acumular-se en diferents òrgans (fetge, melsa, ronyó, cervell, pulmons i intestí) i presentar efectes adversos en els ratolins i les seves cries, com a alteració del microbioma intestinal, toxicitat per al fetge, estrès oxidatiu, efectes tòxics reproductius que podien provocar infertilitat, etc.

Recentment, s'ha informat de la troballa de MNP en diversos teixits del cos humà, inclosos el tracte gastrointestinal, els pulmons, el torrent sanguini i el sistema reproductiu (teixit placentari, testicles masculins, glàndules mamàries).

A més, molts additius plàstics com el BPA o els ftalats han demostrat ser altament tòxics. Aquests compostos són disruptors endocrins que afecten diversos sistemes del cos humà. Per exemple, estudis epidemiològics en humans han mostrat una associació significativa entre l'exposició a ftalats i resultats reproductius adversos en dones i homes, diabetis tipus II i resistència a la insulina, sobrepès/obesitat, al·lèrgia i asma.

No obstant això, no es coneixen ni la magnitud de l'exposició humana als microplàstics ni les possibles conseqüències per a la salut associades a l'acumulació de microplàstics en el cos. Es necessiten més estudis epidemiològics com els que s'estan realitzant actualment en ISGlobal (estudi sobre l'exposició a nano i microplàstics a través de l'aigua de consum de Barcelona i EXaMINA) per a esclarir aquesta llacuna de coneixement.

Què hem de fer per a reduir la contaminació per microplàstics i la nostra exposició a ella?

Els MNP s'han convertit en una gran preocupació com a amenaça potencial per a la salut humana i és necessari prendre mesures urgents per a protegir la salut dels ecosistemes i les persones. A tot el món, l'eliminació de plàstics és molt ineficient. Les taxes de recuperació i reciclatge de plàstics estan per sota del 10% i cada any s'exporten grans quantitats de residus plàstics de països de renda alta a països de renda baixa, la qual cosa contribueix a la injustícia mediambiental. Per tant, la forma més eficaç de reduir la contaminació per plàstic és reduir la producció de plàstic des del seu origen. I, en aquest sentit, els plàstics d'un sol ús, que actualment representen el 35-40% de la producció actual de plàstic, destaquen com el segment de major creixement dins de la indústria de fabricació de plàstics.

A nivell personal, existeixen diverses pràctiques eficaces per a reduir la contaminació per plàstics i minimitzar la nostra pròpia exposició a ella. Entre elles:

• Comprar la menor quantitat possible d'aliments envasats en plàstic.
• No utilitzar plàstic d'un sol ús i comprar articles de plàstic de segona mà.
• Evitar escalfar aliments en recipients de plàstic o embolicats en plàstic.
• Mantenir net l'entorn general (llevar-se les sabates en entrar a casa, netejar la pols acumulada, ventilar la casa tots els dies, etc.).
• Rentar-se les mans amb freqüència i sempre abans de menjar.

Però encara que les nostres contribucions personals són d'indubtable valor, és essencial reconèixer que les empreses i els organismes governamentals tenen una influència substancial a l'hora d'abordar aquest problema. Advocar per l'aprovació del pròxim tractat internacional jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstics, que actualment està elaborant l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient, és un pas significatiu cap al canvi. Si perceps que les pràctiques d'envasament d'una empresa poden millorar, considera la possibilitat d'expressar les teves preocupacions i entaular un diàleg amb ella.

Beneficis col·laterals de la reducció de la contaminació per plàstics

Reduir la contaminació per plàstics aporta molts beneficis addicionals. Aquest esforç no sols promourà el nostre benestar, sinó que també contribuirà a fer front al canvi climàtic i a salvaguardar la biodiversitat dels nostres ecosistemes, que són vitals per al manteniment, el subministrament d'oxigen, els mitjans de vida i el benestar general de la humanitat.

Autoria: Emma Calikanzaros, Institut de Salut Global de Barcelona.