"Què poden fer els poders públics per reduir les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral?"

Llegir més...

El passat mes d’octubre es va presentar un nou monogràfic del Seminari Ciutats i Persones, organitzat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i enguany dedicat al repte de com abordar des de la dimensió local la desigualtat de gènere al mercat de treball. En aquesta publicació diverses autores reflexionen i analitzen com hi ha influït la crisi econòmica i repassen algunes experiències locals innovadores.

D’entre les diferents col·laboracions destaquem l’elaborada per la Sara Moreno, doctora en Sociologia per la UAB, professora del Departament de Sociologia de la UAB, investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT-UAB) i de l’Institut d’Estudis del Treball (IETUAB).

En el seu capítol analitza l’impacte de gènere de la crisi econòmica -i de les polítiques d’austeritat implementades per a donar-hi resposta- i evidencia amb dades empíriques el que ella denomina les trampes i oportunitats que el context actual suposa per a l’ocupació femenina. Aquestes són algunes de les idees principals:

• L’oportunitat de l’activitat, la trampa de l’atur

La crisi econòmica va tenir un impacte inicial més negatiu en l’ocupació masculina i això s’explica en gran part per les característiques de l’estructura productiva, amb gran pes de la construcció i de la indústria, sectors tradicionalment ocupats per homes. Ara bé, l’augment de l’activitat femenina no es va traduir únicament en ocupació, també en major atur.

A més a més, transcorreguts els anys més intensos de la crisi, la taxa d’ocupació masculina es va recuperar amb més força que la femenina, mentre que la taxa d’atur disminuí amb més rapidesa.

Com assenyala l’autora “l’oportunitat de l’activitat en el context de crisi esdevé una trampa en forma d’atur per a les dones, ja que la resistència laboral és femenina però la recuperació econòmica és masculina”.

• La trampa de la precarietat i les oportunitats trampa

Les desigualtats no desapareixen sinó que es transformen, i ho fan en termes de parcialitat, temporalitat, segregació (vertical i horitzontal) i discriminació. Aquests quatre fenòmens segueixen sent femenins, això la crisi no ho ha canviat. El que en aparença pot semblar un avenç cap a la igualtat de les condicions laborals d’homes i dones s’explica més aviat per l’empitjorament i la precarització de la situació laboral de les dones.

D’altra banda, també s’evidencia la polarització de la població femenina ocupada: la trampa de la precarietat per a les dones menys qualificades i l’oportunitat trampa per a les dones més qualificades, ateses les dificultats de promoció en comparació amb els seus homòlegs masculins.

• La trampa i l’oportunitat del sector públic com a refugi

Per últim també analitza l’impacte de les polítiques d’austeritat en l’ocupació femenina. Tot i l’oportunitat laboral que el sector serveis pots suposar per a les dones, i especialment en un context de crisi, també explica la seva major precarietat.

Un cas paradigmàtic és el de les administracions públiques. Esdevenen un refugi per aquelles dones amb més qualificació però darrere s’hi amaga la trampa del sostre de vidre i la trampa de les retallades, principalment en activitats públiques com l’educació, la sanitat i els serveis socials, que registren major presència laboral de dones.

Per a més informació us convidem a consultar la publicació mitjançant l'enllaç següent:

Innovacions locals contra la desigualtat de gènere a l'ocupació

Programa Ocupació a la Indústria Local de la Diputació de Barcelona