La Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Rupit i Pruit van presentar a l’Smart City Expo World Congress experiències d’innovació tecnològica en el món agrícola i en la gestió de la ramaderia.

El 16 de novembre passat, va tenir lloc a l’estand de la Diputació de Barcelona en el marc del l’SCEWC un debat, conduït per la periodista de TV3 Cristina Riba, amb el diputat Josep Arimany, president delegat de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona; Albert Marcé Pujol, alcalde de Rupit i Pruit, i Joan Carles Rodríguez Casadevall, president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta.

Cristina Riba va conduir un debat que va iniciar dient que «es pot pensar que sols les grans metròpolis implanten solucions smart i no és així. Avui tots els municipis, pobles i ciutats de Barcelona estan treballant per millorar i transformar-se a través de les tecnologies i les innovacions» i va centrar la sessió a «explicar iniciatives de diferents governs locals i també projectes de la Diputació de Barcelona que es duen a terme en el món rural i en espais naturals».

En aquesta línia, el diputat Josep Arimany va recordar que «la Diputació de Barcelona és una administració que dona servei a 311 municipis, on viuen més de 5 milions i mig de persones i hi ha 93 municipis amb menys de 1.000 habitants. Per això la tasca principal és donar serveis a tot aquest territori perquè qualsevol ciutadà, visqui on visqui, gaudeixi de les mateixes oportunitats». Va afegir que «la Diputació treballa per la cohesió territorial a través de la innovació digital» i que «cada poble, cada ciutat, cada territori importa, perquè no hi ha solucions globals sense solucions locals. Per la Diputació de Barcelona, els grans objectius de futur són la reducció de les desigualtats, el desenvolupament sostenible i la governança horitzontal». També va explicar com la Diputació ajuda els municipis petits que no tenen prou estructura amb mitjans i personal per afrontar les inversions necessàries en programari, en aplicacions i en suport de gestió.

El diputat Josep Arimany va exposar el projecte d’Àrea 5G de la Catalunya central, que els governs locals i la Generalitat de Catalunya estan impulsant conjuntament, i també la posada en marxa del Laboratori d’Innovació Digital, un laboratori d’innovació per conèixer, testar i desenvolupar les millors eines i desplegar programes pilot d’intel·ligència artificial per a la gestió de futur.

Per la seva banda, l’alcalde de Rupit i Pruit, Albert Marcé, va explicar diferents projectes de mobilitat smart al municipi per millorar la vida en el món rural, i va explicar molt especialment el projecte FarmLAb, «el qual s’impulsa conjuntament entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Itinerarium i és un bon exemple de col·laboració entre el sector públic i el món de les entitats socials». Va dir que aquest projecte preveu «tres prototips innovadors tecnològics. D’una banda, el Farmbot, un robot que es pot controlar a distància i que dona suport a totes les funcions que es duen a terme en un hort —des de sembrar, regar, arrencar les males herbes, etc.— i que també pot analitzar la qualitat de la terra a través de sensors i l’evolució de la planta a través de fotografies». El segon prototip que va explicar Albert Marcé «és Powar, un petit hivernacle digital que permet experimentar el cultiu de plantes en condicions climàtiques de qualsevol lloc del món. I el tercer és un panell intel·ligent d’abelles, que envia dades en temps real i permet l’estudi i la protecció de les abelles com a grans pol·linitzadors de plantes i permet experimentar sobre l’apicultura i millorar-ne l’eficiència».

Per concloure la sessió, va intervenir el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, que va donar a conèixer altres iniciatives d’innovació a la seva comarca i va afirmar que «tecnologia i digitalització és el que necessita el sector agroalimentari».

Joan Carles Rodríguez va destacar Osona Biocircular, un projecte que impulsa accions d’economia circular, en el qual, va dir, «participen el Consell Comarcal d’Osona, la Universitat de Vic i Creacció». Algunes d’aquestes accions permeten monitorar, a través de les tecnologies, la generació i el tractament dels residus orgànics de les dejeccions ramaderes i, aplicant diferents tècniques, obtenir bioproductes i biofertilitzants». Va destacar que «Osona Biocircular també està impulsant la producció de proteïna alternativa».

El president del Consell Comarcal d’Osona va explicar «la importància de connectar el món rural i l’urbà impulsant una economia circular que tingui en compte les facilitats que poden donar les innovacions i aplicacions tecnològiques».