Ens agradaria conèixer què és i quins són els principals reptes de Digital Future Society de Mobile World Capital Barcelona.

Digital Future Society és una iniciativa global que va néixer amb l’objectiu d’establir un full de ruta per avançar envers una societat digital sostenible, inclusiva, equitativa i segura, en la qual no es deixi ningú enrere. Això només serà possible amb la implicació de tots els actors que tenen un pes rellevant en la construcció de l’agenda digital, com són les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i científic, les organitzacions multilaterals i també la ciutadania en general.

Ens reconeixem com a connectors de tots aquests actors clau i fem una crida a l’acció per fer front als reptes i dilemes derivats de la transformació digital accelerada i asimètrica que estem experimentant. Es tracta, en definitiva, de fer front a l’emergència digital i actuar per resoldre problemàtiques socials i de dimensió global com les bretxes digitals, un repte agreujat durant la pandèmia que condiciona la capacitat dels individus per implicar-se plenament en la societat, especialment en àmbits essencials com l’educació, l’ocupació, el govern, la participació ciutadana o la socialització, i que implica més exclusió digital; l’ús creixent de dades i la necessitat de garantir el dret a la privacitat dels ciutadans amb l’auge de les tecnologies emergents, o bé l’impacte ambiental del sector tecnològic en un moment de crisi climàtica que no podem obviar i que cal redreçar amb urgència. 

El nostre objectiu és ser un punt de connexió d’agents determinants per assegurar un futur just, un marc de seguretat ètica i legal en l’ús i adopció de la tecnologia, d’inclusió digital i que garanteixi la sostenibilitat de l’àmbit digital. 

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i ajudar a millorar les condicions de vida. Com treballa la vostra organització per aconseguir-ho?

Aquesta perspectiva és el leitmotiv de Digital Future Society. Considerem que s’ha de posar les persones al centre; dissenyar, implementar i adoptar la tecnologia pensant en els ciutadans i per als ciutadans. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. És l’essència del que denominem humanisme tecnològic.

Si apliquem una perspectiva humanista a la tecnologia, podem garantir un futur digital sostenible, inclusiu i ètic. Per fer-ho, treballem el concepte des de diferents aproximacions: analitzem amb profunditat els desafiaments ètics, legals, econòmics o mediambientals, i ho fem a través d’una xarxa de més de 150 experts especialitzats en diferents disciplines —acadèmics, filòsofs, sociòlegs, activistes o organitzadors socials— que tenen en comú l’objectiu d’analitzar l’impacte de la tecnologia i sobretot veure com millorar quan aquest impacte és negatiu, discriminatori o excloent. També treballem en la cerca de solucions tecnològiques en reptes que tenen una dimensió social o mediambiental, ja que considerem que la tecnologia és una palanca que pot contribuir a trobar solucions. I, finalment, compartim coneixement i creem debat i reflexió mitjançant trobades internacionals o sessions específiques. 

Mitjançant aquestes línies d’acció principals, volem incidir en la necessitat i prioritat de fer front als reptes de l’emergència digital que vivim avui dia. Cal passar a l’acció i reunir els principals agents de l’Administració pública, responsables polítics, experts, investigadors, activistes i organitzadors de la comunitat, incidint en la importància d’actuar. I ho fem gràcies a trobades com l’acte «Humanism in the digital age», una jornada internacional celebrada el novembre passat que va reunir reconegudes veus per reflexionar i explorar solucions davant d’aquesta emergència digital i que va remarcar la capitalitat de l’humanisme tecnològic a la ciutat de Barcelona. 

Estem en un moment que la pandèmia de la covid ha posat més en evidència la importància de tenir accés a les tecnologies i de lluitar contra la pobresa digital. Com penseu que hem de lluitar per evitar les desigualtats en aquest àmbit?

Bé, és cert que la pandèmia ha evidenciat la importància de tenir accés a les tecnologies, però parlem d’un repte que ja existia. Una realitat que amb la hiperdigitalització de la pandèmia ja no es podia amagar, donat que l’única manera d’avançar en aspectes primordials com l’educació, el teletreball o les gestions administratives era la via telemàtica. Així, per mantenir certa normalitat en aspectes laborals i socials, ens vam veure obligats a canalitzar-ho amb l’ajuda de les noves tecnologies. Evidentment, va ser una eina imprescindible, però, per a moltes llars, aquesta realitat no existia, ja sia per falta d’accés, d’ubicació, d’ús, per causes generacionals o de competències. Així doncs, sí, les bretxes digitals existeixen fins i tot en els països més desenvolupats i cal donar-los visibilitat, ja que aquestes bretxes aboquen a l’exclusió de col·lectius o segments de la població no només en l’àmbit digital, sinó, i sobretot, en la societat. Per a nosaltres, tots aquests aspectes ens porten a definir el que establim com a bretxes digitals, un concepte en plural que engloba totes aquestes desigualtats, un repte que s’ha vist exposat durant aquesta ràpida transició en moments crítics i ha accentuat encara més la necessitat d’actuar.

Per lluitar contra aquestes desigualtats, cal una aproximació simultània de tres pilars imprescindibles: la col·laboració dels sectors públic i privat, l’empoderament ciutadà i l’alfabetització digital de la ciutadania. Parlem de fomentar la col·laboració entre tots els actors clau de l’ecosistema per dissenyar i aplicar iniciatives rellevants que parteixen d’un coneixement profund del context socioeconòmic; de proporcionar al ciutadà les eines necessàries per reforçar el seu coneixement en el món digital, aprendre i conscienciar sobre els riscos que suposa, així com adquirir un pensament crític que permeti interactuar amb seguretat i autonomia en aquest entorn cada vegada més digitalitzat. També parlem de formar els ciutadans en competències digitals, és a dir, apostar per una alfabetització digital adequada a tots els col·lectius, capaç de preparar una societat cada cop més digital i digitalitzada, on els ciutadans adquireixin habilitats i capacitats digitals.

També preocupa la bretxa digital generacional. Com pot afectar la vida de les persones grans i com la poden afrontar?

Es tracta d’un dels reptes més importants que tenim ara. Com deia, la tecnologia avança a una velocitat accelerada i cal actuar per no deixar ningú enrere. Cal parar una atenció especial al col·lectiu de gent gran, que necessita sobretot un acompanyament per tal d’integrar-se plenament en aquesta societat cada cop més digital. I ha de ser un acompanyament humà. No podem traslladar aquesta tasca a una màquina. Les tecnologies i la innovació digital aporten molts beneficis i poden ser un canal extraordinari per oferir serveis essencials, però de nou hem de pensar com ho hem de fer perquè, en aquest cas, la gent gran se’n pugui beneficiar, si es té en compte sobretot que està menys familiaritzada amb aquest entorn, i que se li ha d’oferir els recursos necessaris.

Com? Doncs acompanyant-los en l’adopció d’aquestes eines digitals (formació, orientació...), però sobretot exigint cooperació dels sectors tecnològics i les administracions que creen aquestes tecnologies i ofereixen serveis digitals. Detalls com la simplificació de la tecnologia, la usabilitat d’un telèfon o bé l’acompanyament d’aquests col·lectius durant els primers contactes són elements essencials. No pot recaure tot el pes en l’usuari final. És cert que la tecnologia és una gran ajuda, que ens proporciona autonomia i agilitat en els serveis, però no es poden crear solucions en línia com a única via de venda o accés a serveis. Estem parlant que prop del 20 % de la població és més gran de 65 anys a Espanya i, segons l’INE, aquest total pot arribar a representar més del 30 % l’any 2050. Per tant, cal mantenir obertes opcions que no passin únicament per la tecnologia, és a dir, que sempre hi hagi l’opció d’accedir a un suport humà de persones atenent les persones. Actualment, hauríem de fer una discriminació positiva per trobar una solució que realment passi per totes les parts implicades.

Les tecnologies han permès tenir molta més informació a l’abast de tothom; les xarxes són plenes de dades. Com es poden posar límits per protegir la privacitat i la bona informació?

La pandèmia ens va empènyer a utilitzar la tecnologia més del que estàvem acostumats, i vam fer de les xarxes socials un altaveu on compartir grans quantitats d’informació sense qüestionar les condicions que ens imposen o què faran amb les nostres dades. Davant d’aquesta situació hi ha dues línies d’actuació que han d’evolucionar de forma paral·lela: d’una banda, tenim la conscienciació i el límit personal de la ciutadania, i, de l’altra, les imposicions de tercers, siguin de sectors públics o privats.

Des del punt de vista de l’usuari es tracta de prendre consciència de què significa compartir dades. Aquí torno a incidir en l’alfabetització digital, és a dir, oferir a la ciutadania una formació per desenvolupar una visió crítica i conscient de com interactua en el món en línia. Aquesta actitud crítica de la ciutadania ha d’anar acompanyada d’una presa d’acció per part de tercers: parlem d’administracions, empreses tecnològiques o entitats internacionals que han de marcar uns límits en la tecnologia i els serveis digitals per garantir el dret de la ciutadania a aspectes tan rellevants com la privacitat o la seguretat. 

Un bon exemple de la feina feta és el nou text legal de la Unió Europea per a la futura llei de serveis digitals; una llei en procés de negociació que aspira a crear un entorn digital més segur per a empreses i usuaris en termes de protecció de drets fonamentals en línia. Ja no es tracta d’una perspectiva que assoleixen per voluntat pròpia les empreses, sinó una llei que té el potencial de reinventar el món digital. Encara hi ha molta feina a fer, però a Europa s’estan prenent decisions en la bona direcció.

Parlem de smart cities i smart villages com les noves solucions intel·ligents que poden millorar les nostres ciutats i els nostres pobles?

Les ciutats són, sens dubte, el nucli de la transformació digital i la clau per garantir una digitalització inclusiva i un creixement equitatiu, ja que podríem considerar-les al capdavant de l’atenció diària dels ciutadans. Ara mateix són les primeres a adoptar i explorar la transformació digital com a realitat, adaptant les solucions intel·ligents a la ciutadania i explorant els beneficis que pot aportar a petita escala. Ho podríem considerar com un espai experimental per aplicar solucions específiques i veure’n l’impacte real.

En aquest context, la transformació digital té un paper clau perquè els ciutadans aprofitin les grans millores que pot aportar la tecnologia; un escenari on la ciutat s’adapta als públics i identifica noves maneres de viure i treballar, i no a l’inrevés. És important entendre que aquestes solucions intel·ligents poden comportar riscos i desequilibris tecnològics; per això els diferents actors exerceixen un gran paper per garantir un entorn digital segur i accessible per a tothom. 

Així, evidentment podem parlar de smart cities, però també d’inclusió ciutadana, dues aproximacions a la ciutat que cal treballar en paral·lel per evitar precisament el contrari, és a dir, l’exclusió de l’entorn digital de col·lectius especialment vulnerables. Sens dubte, introduir aquesta perspectiva a les ciutats és un nou format d’alfabetització per garantir l’accés i fer de les ciutats espais segurs i inclusius que s’apliquin tant a l’espai físic com al digital.

Com a dona que treballes en el món de les tecnologies, com veus la situació de les dones en el món de la indústria tecnològica? Creus que cal donar més visibilitat a les dones que esteu col·laborant en aquesta revolució digital, sobretot per animar les futures generacions?

Sens dubte! El problema té el seu origen en la falta de referents femenins i l’arrelat estereotip del sector, que situa l’home com a figura per a les disciplines STEM, un acrònim que fa referència a àrees de coneixement com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques. Es tracta d’un terme que guanya cada vegada més rellevància per la seva alta demanda, però segueix sent una gran barrera. De fet, segons un informe de Microsoft que compta amb la participació d’11.500 nenes d’Europa, només el 31 % d’elles participava habitualment en activitats extraescolars de caràcter cientificotecnològic, que en la seva majoria eren liderades per homes.

És evident que les tecnologies digitals són una palanca de progrés per a la nostra societat i empreses; per això mateix han de desenvolupar-se col·locant les persones en el centre per aconseguir avançar cap a un futur digital que garanteixi la igualtat de gènere, empoderi les dones i les visibilitzi com els agents actius que ja som. Hem de seguir treballant per ser al centre d’aquesta revolució, ja que, si no som les dones les que participem en la ideació, el disseny, la implementació i la construcció dels elements digitals que també consumim o utilitzem, es continuaran incorporant biaixos i maneres d’actuar que, en l’àmbit del benestar social, s’han perpetuat al llarg de la història, i se seguirà excloent el 50 % de la població.

Queda molt camí per fer, però crec que s’està fent molt bona feina per situar veus femenines fortes en els ecosistemes digitals. Tradicionalment, el món de les tecnologies ha estat un sector amb un fort estereotip de gènere, però aquestes barreres a poc a poc es van alliberant i el lideratge femení comença a destacar. Hi ha exemples com la catalana Anna Navarro Schlegel, actual vicepresidenta de Procore Technologies —reconeguda com la dona més influent del món en tecnologia 2020—; Susan Wojcicki, CEO de YouTube, o la CEO de Yahoo, Marissa Mayer, enginyera al capdavant del desenvolupament de molts dels productes més importants de Google. Però ens calen més referents i més visibilitat d’aquests perfils per tal que les noves generacions tinguin models femenins d’èxit en els quals projectar el seu futur.

Tenim ja aquí la cita del MWC Barcelona. Què espereu d’aquesta edició?

Amb aquesta edició esperem posicionar en un espai d’innovació i de tecnologia punta l’humanisme tecnològic i establir el binomi necessari entre tecnologia i ètica que consideri les necessitats reals de tota la societat més enllà de les novetats de la indústria. Tenim l’oportunitat de canviar el discurs del futur i construir una digitalització responsable, fortament arrelada a l’humanisme tecnològic. Una perspectiva capaç de dissenyar societats més justes i inclusives, fomentant l’ús responsable i impulsant la innovació marcada per principis ètics que facilitin el desenvolupament tecnològic sense posar els nostres drets en un compromís. 

Aquest any comencem a veure grans canvis, donat que ens trobem davant d’una majoria creixent que busca anar més enllà i comença a ser conscient que ha de protegir els seus drets digitals o tenir en compte alguns dels impactes generats en la societat per tecnologies emergents. Anem pel bon camí i confio que activitats com la de Digital Future Society generin un impacte positiu que ens apropi a ser la ciutat líder en l’humanisme tecnològic.