Avui parlem amb Gerard Esteva i Viladecans, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), per conèixer de més a prop com les tecnologies són cada cop més una peça imprescindible en el món de l’esport. Gerard Esteva, un emprenedor que lluita sempre per fer realitat els projectes que somnia, és violinista i llicenciat en Dret. La música és una de les seves passions, però també la vela i el mar. Regatista de patí de vela, ha fet tota una trajectòria en el món de la gestió esportiva com a president de l’Associació Esportiva Internacional de Patins a Vela (ADIPAV, per les seves sigles en anglès), president de la Federació Catalana de Vela i, des del 2014, president de la UFEC. A més, el 2021 va ser escollit president de la Confederació d’Unions de Federacions Esportives Autonòmiques de l’Estat.

Per començar, ens podries explicar breument què és la UFEC i quins són els vostres objectius d’acció principals?

La UFEC representa 71 federacions esportives catalanes que agrupen 12.000 clubs esportius de tot Catalunya i sumen més de 750.000 llicències federatives. La nostra funció principal és ser el paraigua organitzatiu i representatiu de l’esport català sense ànim de lucre que gestioni amb eficiència i eficàcia els interessos del sector, per fer una Catalunya més sana i esportiva, donar servei a les nostres entitats i fer-les més fortes i competitives.

Amb la pandèmia hem vist que les tecnologies han estat importants per continuar sent actius i fer arribar la pràctica de l’esport a moltes persones. Com poden ajudar les tecnologies a promoure l’activitat física i també a millorar el rendiment de l’esportista?

Al llarg d’aquests últims anys hem pogut veure i constatar com l’esport és un element essencial per al benestar de la població en general. Primer, des d’un punt de vista físic i de salut, l’esport permet a la població prevenir malalties cardiovasculars, respiratòries, etc. També hem pogut comprovar amb la covid que fer esport és essencial també per a la salut mental de la població en general. Una població que fa esport és una població molt més sana mentalment i físicament. 

A aquesta millora de la societat gràcies a l’esport, i sobretot a la consciència popular que això és així, hem de sumar el tema tecnològic derivat de la pandèmia en tres grans àmbits: 

1. La gestió de les entitats gràcies a les noves tecnologies, ja sigui amb videoconferències, sistemes de control de les classes i activitats al gimnàs, etc., que ha permès tenir molta més interacció amb els membres directius i els socis. 
2. L’activitat esportiva en línia, com per exemple la que vam impulsar a la UFEC amb el projecte Olimfit, una plataforma que ens permet fer activitats esportives a distància, com ara zumba, etc., amb l’objectiu de donar molt més servei als socis dels diferents clubs esportius. 
3. La digitalització de la pràctica esportiva ha arribat amb el projecte Esport Plus TV, una plataforma semblant a Netflix que retransmet milers de partits de totes les categories de molts esports en directe. 

Les tecnologies també són clau per a la difusió de l’esport a través de televisions o plataformes digitals. Com dius, esteu treballant fort en aquest àmbit. Ens ho pots explicar?

Exactament, aquest és el projecte Esport Plus TV que comentava abans, una plataforma que retransmet partits de totes les categories de molts esports. Es basa en la instal·lació de càmeres de realització automatitzada a les diferents instal·lacions esportives que retransmeten els partits. De gener a juny, hem pogut retransmetre amb només 60 càmeres instal·lades més de 10.500 partits en directe, amb una audiència d’usuaris únics superior als dos milions d’espectadors i amb més de 19.000 inscrits de pagament, ja que no tot el contingut és gratuït. D’aquests partits, el 37 % ha estat d’esport femení, i ens han vist més de 125 països diferents, és a dir, no només serveix per veure el nostre propi esport, sinó per promocionar l’esport català al món. De fet, això ho hem aconseguit amb la complicitat de molts ajuntaments que han apostat per la promoció digital de les seves entitats esportives. La voluntat és poder instal·lar 1.000 càmeres a tot el territori català.

Les tecnologies també poden col·laborar a verificar el resultat d’una competició d’una manera més objectiva.

En el nostre cas, serveix per promocionar els equips, les poblacions i l’esport català en el seu conjunt, però es pot utilitzar també amb aquests objectius. De fet, darrere aquesta plataforma hi ha tota una sèrie de prestacions per fer el seguiment de jugadors, estadístiques, rànquings, etc., que ens permeten gestionar el nostre esport amb molt més rigor.

Parlem ara d’un altre aspecte que cada dia creix més, els e-sports (esports electrònics). Heu creat una lliga catalana d’e-sports amb les federacions catalanes. Significa que voleu reconèixer la pràctica digital de videojocs com a disciplina esportiva dins de cada federació? Com està funcionant i quina és la perspectiva de futur?

Exactament, hem impulsat aquesta lliga perquè creiem fermament que els e-sports són una part important del que vindrà en el futur. La pràctica esportiva digital ha d’estar sota el paraigua de l’esport federatiu. De fet, ja fa molts anys que els aparells radiocontrolats estan sota la jurisdicció federativa, com per exemple els cotxes teledirigits, els avions o les embarcacions —en la majoria de les federacions són tan reconeguts com la pràctica tradicional. Ara, amb els e-sports és fa un pas més en aquesta direcció. Si ho gestionem bé, aconseguirem molts beneficis per a les federacions. 

La quantitat de joves que pots acostar al món esportiu tradicional és impressionant. Estem parlant de centenars de milers de catalans que habitualment juguen als e-sports. De fet, en l’última enquesta del Consell Superior d’Esports espanyol es deia que més del 58 % dels federats jugaven als e-sports; per tant, a Catalunya estem parlant de més de 400.000 esportistes d’e-sports. 

Parlant de federacions i també de clubs, segur que la digitalització pot ajudar a millorar la gestió. Com esteu ajudant des de la UFEC en aquesta línia?

Fa anys que estem treballant en aquesta línia: tenim un programa específic de planificació de recursos empresarial que ens permet gestionar amb molt més rigor, eficiència i eficàcia les nostres entitats. La majoria de federacions ja el tenen instal·lat i molts clubs també s’han actualitzat.

Voldríem també comentar com la tecnologia pot estar al servei de l’eficiència esportiva amb les innovacions que van sorgint, com els xips per mesurar les constants vitals i cronometrar el temps, o impressores 3D que incorporen les proporcions corporals de l’esportista per després fabricar una roba que n’optimitzi el moviment i el rendiment, etc. Què creieu que ens ofereix el futur en aquests aspectes? La intel·ligència artificial o la nanotecnologia poden ajudar l’esport?

És evident que ens permeten créixer i millorar la tecnologia, ja que són instruments que permeten aconseguir, sobretot en l’àmbit de l’alt rendiment, aquests avantatges competitius que ens fan millors. També ens permeten prevenir lesions i evitar accidents. 

El món de la intel·ligència artificial és fascinant; per exemple, les prestacions que dona el programa que gestiona la plataforma Esport plus, ja que pot informar de quants metres ha corregut cada jugador, a quina velocitat, quants encerts ha fet, quins errors ha comès, etc. I aquesta informació la dona no només d’un partit, sinó de tota la temporada, per tal d’aconseguir els millors rànquings objectius que ni les federacions ni els clubs havien tingut mai. Això ajuda a millorar el rendiment, a seleccionar amb més criteri i sobretot a fer un esport català molt més competitiu. 

I, per acabar, voldríeu donar algun missatge concret sobre el futur de l’esport al nostre país?

Crec que tenim l’oportunitat de fer un marc legal que ens permeti ocupar el lloc que ens mereixem. Ens calen tres reconeixements: 

1. Cal que Catalunya tingui una conselleria d’esports pròpia. 
2. Cal que l’esport sigui reconegut jurídicament com un servei essencial.
3. Cal que l’esport tingui un pressupost d’almenys l’1 % per dignificar la tasca de les entitats. 

Gràcies a la iniciativa legislativa popular que vam impulsar amb més de 154.492 signatures, les federacions, els consells esportius i tot el sector sense ànim de lucre tenim l’oportunitat de tenir un marc legal que ens dignifiqui i que doni el reconeixement institucional, jurídic i de finançament que l’esport es mereix.