© Diputació de Barcelona
Tornem un butlletí més per aprendre sobre el món de les emocions. En aquest ens detindrem a conèixer una emoció primària que malgrat tenir una durada molt curta, i una relativa rellevància, segur que no ens deixarà indiferents!
Saps què passa amb la girafa a l’aula i els cartells d’unicorns a la carretera?
Què t’ha portat a seguir llegint aquest apartat? La pregunta, potser? Te l’esperaves? Què t’ha generat? Probablement sorpresa i aquesta t’ha despertat curiositat i ha atret la teva atenció per descobrir més sobre el tema de la girafa i els cartells d’unicorns.
I és que si en el nostre entorn sempre passa el mateix, la zona del nostre cervell preparada per activar-se (el tàlem) no s’activa; en canvi quan hi ha alguna cosa inesperada (com pot ser aquesta pregunta) aquesta zona s’activa i ens posa en alerta.
Quan volem aprendre, descobrir, motivar-nos... necessitem sorprendre’ns, aquesta emoció serà el motor per passar a l’acció i d’aquesta manera aquest fet perdurarà en la nostra memòria. I justament això és la resposta a la pregunta de per què tenim records intensos i inesborrables. Perquè ens han sorprès, perquè han estat importants per a nosaltres, i per això s’aprenen, s’emmagatzemen i es recorden.
I si necessites parlar en públic i necessites que t’escoltin, COMPTEEEEEEEE!!!
Ups, perdona si t’hem espantat, només volíem cridar la teva atenció per si de cas ja estaves fent la llista de la compra. Seguim, així doncs, quan t’hagis d’expressar tingues sempre present generar el factor sorpresa, curiositat, desconcert... i segur que durant uns minuts més, t’escoltaran.
Pensa una cosa, el millor antídot per al pilot automàtic és la sorpresa!
Nota: si necessites saber què passa amb la girafa a l’aula i els cartells d’unicorns a la carretera, una pista, arriba fins el final de l’article d’avui, allà tindràs la resposta!
La sorpresa és una emoció tan ràpida, tot i ser primària, la gran majoria de vegades no li donem el pes que li pertoca i ens fixem més en l’emoció que sorgeix d’aquesta sorpresa.
La sorpresa
Què és? És una emoció ambigua, i això vol dir que et pot produir una reacció positiva o, al contrari, negativa. El que genera aquesta emoció primària és alguna cosa imprevista o estranya, estímuls nous, inesperats, interrupcions, canvis bruscos ...
És l’emoció més breu, dura molts pocs segons, tan bon punt el nostre cervell entén el que està passant, la sorpresa es fon instantàniament amb una altra emoció, que s’hi assembla o que té la mateixa connotació que la situació que l’ha desencadenat (por, tristesa, alegria...). Depèn de l’estímul que l’hagi causat.
I realment per a què serveix la sorpresa? Doncs per a sobreviure. La sorpresa ens prepara per a reaccionar el més ràpid possible, ens activa sobretot si identifiquem l’estímul com a negatiu per evitar una resposta inapropiada abans de que s’hagi avaluat l’amenaça.
Els sentiments que se li associen són: sobresalt, desconcert, confusió, perplexitat, admiració, inquietud, impaciència, estranyesa, estupefacció, estupor...
Quan sentim sorpresa les celles s’eleven de manera simètrica cap a l’exterior. Obertura desorbitada de les parpelles i ulls, dilatació de les pupil·les, boca molt oberta i descens de la mandíbula. Ens sol paralitzar, rigidesa muscular, la respiració s’interromp i fins i tot el batec del cor pot parar-se momentàniament.
Com a possibles expressions i accions en podem trobar: quedar-se immòbil, abraçar gent, fer un petit bot, parlar amb un to més alt, pronunciar frases curtes o onomatopeies.
Quin seria l’antònim de la sorpresa: Anticipació
Acció que pretens fer per prevenir sorpreses.
Doncs anem a sorprendre’ns i a sorprendre.
Per experimentar amb aquesta emoció et proposem fer “el pot de les sorpreses”. Aquest no és un pot qualsevol, sinó que és molt especial.
Preparar-lo és molt senzill, necessites:
Com el preparem?
Un cop ja tinguem el pot ple de propostes, et recomanem que el deixis en un lloc visible de casa o del teu espai de treball, allà on ho vulguis posar en pràctica i anima a la teva parella, família, companys i companyes a anar agafant palets, observa’t i observa com es reben les sorpreses i, el més important, gaudeix-les.
Et proposem uns exemples pel pot de casa i pel pot de la feina, però recorda: en pots fer tants com et vinguin de gust.
A casa:
A la feina:
Esperem que t’hagi sorprès l’article d’avui.
Ah per cert: falta saber què passa amb la girafa a l’aula i els cartells d’unicorns a la carretera, oi?
El Dr. Francisco Mora, neuropsicòleg, es pregunta en la següent metàfora: “com pot ser que una classe plena d’alumnes, que estan escoltant atentament el bla bla bla blaaa del seu professor, canviïn el seu focus d’atenció immediatament quan veuen entrar un coll d’una girafa per la finestra?” O, com és que a Austràlia en una d’aquelles carreteres rectes, rectes i més rectes a on et vas trobant cartells de precaució amb la fauna autòctona, tot d’un plegat et trobis cartells amb imatges d’unicorns? Doncs la resposta a aquestes preguntes és la generació de l’emoció de la sorpresa, la que ens desperta la curiositat i ens fa prestar atenció a allò que no ens és habitual i monòton.
Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #131 - Estiu 2023
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat