Ara que ja hem tornat de les vacances i hem retornat a la rutina, potser ens adonem que ens costa més posar-nos a fer fins i tot les coses més bàsiques que hem de fer i ho anem allargant i posposant per després.
En aquest article no parlarem de cap emoció en concret però sí que descobrirem perquè ens passa això, com ens fa sentir, quin nom se li posa i què podem fer per deixar de fer-ho.
 

 

 

 

La pregunta

Per què deixem de fer coses per més tard? Procrastines?

Procrasti què? Procrastinar. Aquesta és la paraula que posa nom a:

Després m’hi poso..., demà sens falta truco..., miro un altre capítol i marxo cap al gimnàs..., et sonen aquestes frases? Són coses que tenim pendents de fer però per un motiu o altre les anem ajornant, però clar no es fan soles i continuen pendents i pesant emocionalment. 
Per posar-te un exemple, les coses a fer serien una pedra a la sabata que fins que no et treguis la sabata i l’expulsis la seguiràs tenint a dins. 

Però el fet de deixar coses per després, ens afecta emocionalment? Anem a pams:

• Si és una “demora estratègica”, és a dir, quan prenem consciència de que és millor ajornar una cosa per un interès, no ens sol provocar cap problema ni malestar. 
• En canvi, si ho anem deixant perquè no trobem mai el moment, perquè ens fa mandra, neguiteja o fins i tot ens genera por, per exemple, a enfrontar-nos-hi, ens poden aflorar sentiments de culpabilitat, angoixa, vergonya i inseguretat i fer que la nostra autoestima vagi minvant. 

Llavors si ens fa sentir tan malament com és que seguim ajornant-les? 

Pot passar que identifiquem una tasca com a pesada, avorrida i aquest fet fa que prioritzem accions més agradables i satisfactòries que momentàniament ens facin sentir tranquil·litat, curiositat, alegria, diversió... però actuant així no deixem d’autoenganyar-nos perquè les tasques que ajornem continuen pendents de fer. 

Altres vegades pot estar relacionat amb el fet que la persona al fer una definició negativa de si mateixa i al tenir un sentiment de ser una persona amb poca eficàcia, li generi por al fracàs o al rebuig enfontrar-se a certes tasques i per això s’ajornen, sense ser conscients que allò queda pendent i acaba convertint-se en un peix que es mossega la cua. 
 

 

Torna a l'inici

 

 

Vocabulari emocional

Procrastinar 

I com es diu al fet de deixar per més tard les coses què he de fer? Doncs procrastinar.

“La procrastinació és l’ajornament voluntari de tasques i responsabilitats sense causa justificada i amb la consciència de saber que no ens farà sentir millor si ho fem”, “sota la seva aparença inofensiva, aquesta tendència dificulta la consecució d’objectius, a banda d’incrementar els sentiments negatius i els problemes de salut. Quan deixem sistemàticament les coses per més tard ens convertim en els nostres pitjors enemics”, segons Michał Jasiński, doctor en psicologia per la UB. 

Podrien destacar alguns estils de procrastinar:

 

1. Per evitació: associat amb la por al fracàs, perfeccionisme. S’evita fer una tasca per por de no fer-la bé, a no complir amb les expectatives de les altres persones o amb les pròpies. O quan deixem de fer una tasca que no ens agrada.
2. Com a motivació: Es deixa per fer una cosa per a l’últim moment perquè amb la pressió rendirem millor. 
3. Per indecisió: quan no se sent amb la seguretat de fer una tasca i ens supera el dubte de com es podria fer.

Què tenen en comú les tasques que solem procrastinar? En general, les tasques que solem deixar per després solen ser avorrides, ens generen un esforç, tenen un component obligatori, ens resulten incòmodes, difícils i en un primer moment el cost-benefici no ens sol compensar.

A procrastinar se li associa una visió de nosaltres com a persones mandroses, ineptes o incompetents, dèbils, amb poc compromís... generant un sentiment de remordiment i frustració. 
 

 

Torna a l'inici

I ara què puc fer?

 

Ara que ja coneixem què és la procrastinació i com ens fa sentir, anem a veure com podem deixar de fer-ho. T’animem a seguir aquests passos:

Com sempre, i primer de tot, prenem consciència de si estem procrastinant

1. Agafem la nostra llibreta i llistem les tasques que tenim pendents
2. Identifiquem què hi ha darrere de l’ajornament de cada una de les tasques a fer: manca de temps, falta/incapacitat de delegar, mandra, por, inseguretat, agobio ...
3. Detectem si tenim més energia al matí o a la tarda per així poder organitzar-nos millor 
4. Prenem consciència d'en quin estat emocional estem en aquests moments perquè, com ara ja sabem, en funció de com ens sentim podrem obtenir uns resultats o uns altres; aprenem també a escollir el moment emocional adequat.

                      _{Imatge: © Lazy_Bear / Shutterstock.com}

 

Un cop ja hem fet aquesta prèvia, us proposem una sèrie d’estratègies per deixar de procrastinar:

• Distingim les tasques: en urgents, prioritàries, importants, ajornables
• La regla dels dos minuts: si per fer una tasca  triguem menys de dos minuts, fem-la ara
• Mètode dels cinc minuts: si hem de fer una tasca llarga i tenim la sensació que és com pujar una muntanya, dediquem-li cada dia només 5 minuts, agafem l’hàbit i veurem com cada dia ens serà més fàcil fer-la
• Posem-nos un compte enrere: decidim dia i hora per fer la tasca i quan s’apropi el moment fem un compte enrere des de 5 cap al 0, d’aquesta manera el nostre cervell es prepara i s’activa per posar-se en marxa a l’acabar el compte
• Assignem una data límit per fer la tasca: marquem-nos en el calendari un dia límit per a realitzar la tasca, d’aquesta manera quan s’apropi la data ens podrem trobar amb més activació i estimulació per fer-la
• Utilitzem els verbs en present: canviem el “demà ho faré” per avui “ho faré”
• Aïllem-nos de tot: Intentem no fer res més del que hem de fer. Allunyem el mòbil i les xarxes socials, posem-nos en un lloc tranquil i focalitzem tota la nostra energia en la tasca pendent.
• Evitem el perfeccionisme i fem-ho correcte: La perfecció no existeix i això fa que allarguem de manera innecessària la realització de les tasques, a part de generar-nos inseguretat i ansietat. Per ajudar-nos, posem data i hora de finalització. 

 

Nota: no hi ha millor regal que reconèixer que ho hem fet bé, així que és molt important que pensem amb una petita recompensa pel fet d’haver realitzat la tasca que tant ens costava.

 

 

Torna a l'inici