Nom científic: Brassica oleracea var. gemmifera
Nom popular: Cols de Brussel·les
Temporada: novembre - març

Descripció:

Les Cols de Brussel·les són una varietat de col que, igual que el bròquil, la coliflor i altres hortalisses, pertanyen a la família de les crucíferes. La seva planta desenvolupa una tija més alta que la resta de cols, podent arribar a mesurar fins a 1 metre d’alçada. Al voltant d’aquesta tija hi creixen els cabdells en espiral, primer els de sota i, progressivament, els altres, i cada planta pot fer al voltant d'un quilo de cabdells. 

Es caracteritzen per tenir un sabor amargant i lleugerament dolç i solen mesurar entre 2 i 5 cm. Habitualment són de tonalitat verda, tot i que també poden ser lleugerament morades i estan constituïdes d’una petita tija que sosté nombroses fulles disposades les unes sobre les altres. 

Sembla ser que el cultiu d’aquestes cols va començar fa més d’un segle al nord de França i Bèlgica, a prop de Brussel·les, fet que explica el seu nom comú. Fora d’Europa, el seu cultiu es limita a petites extensions. 

Propietats nutricionals:

De la mateixa manera que la majoria d’hortalisses la seva composició nutricional és, en més d’un 85%, aigua. Conté un percentatge lleugerament superior d’hidrats de carboni en comparació amb altres hortalisses, però lluny de poder-se etiquetar com a font dels mateixos.  Pel que fa a les proteïnes i lípids, tenen poca rellevància en la seva composició. 

El que fa de les cols de Brussel·les un aliment nutricionalment destacable són els fitoquímics que contenen i que justifiquen el seu consum habitual. Es tracta de compostos com els glucosinolats, els isotiocianats o els indols, que contribueixen a la prevenció d’algunes malalties degeneratives i a estimular el sistema immunològic. El fort aroma que desprenen les cols durant la seva cocció és degut als compostos sofrats i el seu sabor amarg és conseqüència del seu contingut en goitrina.

Dins la família de les crucíferes, les cols de Brussel·les contenen la major font de vitamina C, tot i que una part considerable d’aquesta es perd durant la cocció. A més, les cols són riques en àcid cítric, que potencia l’acció beneficiosa d’aquest nutrient. La vitamina C és reconeguda per la seva acció antioxidant, col·labora en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells, a més d’afavorir la resistència a infeccions i l’absorció de certs nutrients dels aliments com són el ferro, l’àcid fòlic i certs aminoàcids. 

Són una font interessant d’àcid fòlic i, en menor proporció, d’altres vitamines del grup B. L’àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos per part del sistema immunitari. 
Pel que fa als minerals, en les cols de Brussel·les hi destaca la presència de potassi i fòsfor i, finalment, cal destacar-ne l’elevat contingut en fibra insoluble, fet que afavoreix la sensació de sacietat i el trànsit intestinal. 

Consum:

Amb l’objectiu de conservar al màxim les seves vitamines i minerals es recomana coure-les al punt. Se solen preparar bullides o al vapor, però també es poden fer al forn, a la brasa, guisades o formant part de sopes i cremes. 

Es troben al mercat durant els mesos d’hivern i generalment es comercialitzen fresques o congelades, tot i que també poden formar part de conserves envinagrades. Per a comprovar la seva frescor cal observar que els cabdells siguin compactes i les fulles exteriors estiguin en bon estat. 

S’aconsella no rentar-les fins al moment de consumir-les, per tal d’allargar-ne la vida útil. Es poden conservar fora de la nevera si l’ambient és fresc, però la conservació millora dins del frigorífic, on poden mantenir-se uns 15 dies. També es poden emmagatzemar ja cuites i refrigerades durant 2 o 3 dies o bé congelar-les fins a 12 mesos. Si es volen congelar, convé blanquejar-les prèviament.

Una ració habitual de cols de Brussel·les es composa d’uns 200g. Cal recordar que, per tal de seguir una alimentació saludable, es recomana menjar un mínim de dues racions d’hortalisses de temporada al dia i que, com a mínim una, cal que sigui crua, ja que d’aquesta manera se’n conserven la majoria de vitamines i minerals. Això sense oblidar les tres racions de fruita al dia, que junt amb les hortalisses, completen la recomanació diària de “5 al dia”.