L’eina MOHAWK (Metod for Observing Physical Activity and Wellbeing), que es presenta a l’apartat d’Eines per a la mirada des de la Salut d’aquest butlletí, es va testar durant el segon semestre de l’any passat amb una prova pilot al municipi de Mataró, en el marc del Projecte Transformador “Barris i comunitats: motors de transformació social” impulsat per la Diputació de Barcelona.

L’objectiu de la intervenció era la lluita contra el sedentarisme, una problemàtica evidenciada en la diagnosi del Pla local de salut, així com en el projecte “Gatassa et cuida”, l’espai de salut comunitària impulsat pel teixit associatiu, agents del territori i la  ciutadania activa per oferir hàbits saludables a la població del barri de Cerdanyola. L’Ajuntament tenia clar que el sedentarisme és un denominador comú a treballar transversalment des de diferents àmbits municipals, juntament amb la comunitat.

Amb aquesta finalitat, i coincidint amb la instal·lació d’un conjunt de parcs de salut (equips d’activitat física a l’aire lliure) al municipi per augmentar l'ús i els nivells d'activitat física de la comunitat, un dels quals al Parc de Cerdanyola del barri de Cerdanyola, es va dissenyar la intervenció objecte de la prova pilot: l’avaluació de l'ús del Parc de Cerdanyola abans i després de la instal·lació d'un nou parc de salut.

Concretament, es volia avaluar l’impacte comunitari del nou parc de salut a partir de l’observació dels usos de l’espai (col·lectius, horaris, tipus d’activitats, etc), i dels canvis d’usos de l’espai respecte abans de la instal·lació del parc (canvi de dinàmiques, nous usos, nous públics, noves interaccions socials,...), ja que el nou equipament, més enllà de servir per fomentar l’hàbit de l’activitat física, vol ser un espai de cohesió a l’aire lliure. 

La prova pilot va consistir en fer una anàlisi prèvia i posterior a la instal·lació del parc de salut al Parc de Cerdanyola, a partir d’observacions i entrevistes in-situ en ambdós moments. Es va utilitzar l’eina d’observació MOHAWK, que permet investigar nivells d’activitat física, però també interaccions socials i impacte al medi ambient de zones d’estudi acotades i amb bona visibilitat, combinada amb unes entrevistes, com a complement qualitatiu de les observacions.

Es va capacitar a 6 persones per a fer les observacions i les entrevistes en ambdós períodes d’estudi (abans i després de la instal·lació del parc). Les sessions van consistir en presentar la documentació necessària per el registre de la informació (formularis d’observació i qüestionari d’entrevista), explicar com omplir els formularis d’observació i unificar criteris de registre, per evitar biaixos derivats de la subjectivitat dels observadors. Cal destacar que es va comptar amb la participació i el seguiment del personal municipal durant tot el procés, per tal de garantir la continuïtat i l’extrapolació la implementació de l’eina en altres ubicacions del municipi.

El primer període d’observacions i entrevistes es va fer durant el mes de juliol i el segon a finals d’octubre. A continuació es va fer el buidatge de les dades i l’anàlisi estadística, per a poder fer l’avaluació de la intervenció i la difusió dels resultats.

Les claus sobre el disseny i l’ús del parc extretes d'aquesta experiència han resultat ser un valor afegit important per a l’Ajuntament de cara a la creació de nous parcs de salut en altres barris, un projecte que està en vies d’implementació a tot el municipi de Mataró.