Quasi sempre que ens referim a malalties transmeses per artròpodes, pensem en el paludisme, el dengue, la febre groga o tantes d’altres transmeses per mosquits, però malgrat que aquestes són les més abundants i conegudes, en tenim d’altres que són transmeses, no precisament per aquests insectes sinó per una altre grup: les paparres. Aquests organismes s’anomenen científicament ixòdids (Ixodidae) i pertanyen al gran grup dels aràcnids i per tant, no són insectes; entre d’altres caràcters, tenen quatre parells de potes i no presenten mai ales.

En els darrers mesos han sortit moltes notícies als mitjans, especialment els catalans, on s’advertia del gran increment d’alguna de les espècies d’ixòdids a la zona metropolitana barcelonina. Tot això, lligat a l’expansió a la península ibèrica d’una greu malaltia anomenada febre hemorràgica de Crimea Congo (FHCC), o simplement Crimea Congo i transmesa per paparres, ha fet que, sorprenentment, els mosquits hagin quedat relegats a un segon pla en aquest començament de 2024. Fora de notícies força alarmistes que es troben a les xarxes, la qüestió que plana sobre moltes persones és la de si realment cal preocupar-se.

Anem per parts; com a primer pas, cal saber que la FHCC és causada per un Nairovirus transmès per la picada d’una paparra, generalment del gènere Hyalomma. Aquest nom s’origina en la seva detecció per primer cop el 1944 durant la segona guerra mundial a Crimea, encara que posteriorment es va comprovar que el virus era idèntic a un altre aïllat al llavors Congo Belga el 1956. Aquesta malaltia es troba disseminada per Àfrica, Pròxim Orient i Àsia. A Europa se n'han detectat casos en diversos països com a la zona dels Balcans, Grècia, Turquia, Ucraïna o la Federació Russa. És una malaltia zoonòtica, és a dir que el reservori principal són els animals i representa una amenaça per als humans, especialment per les persones que treballen en un entorn proper a l’activitat ramadera i silvicultura en estar en contacte amb el medi en el qual es desenvolupen les paparres i els seus hostes animals. Pot doncs afectar així a ramaders i altres treballadors agrícoles, però també a veterinaris, treballadors de laboratoris i personal hospitalari, amb tracte directe amb animals o persones infectades.

La transmissió a humans sol ser per la picada d'una paparra infectada, encara que també es pot produir per contacte estret amb restes animals i per contacte amb ells en establiments com escorxadors si l'animal està infectat i amb el virus a la sang. Malgrat que en molts casos no hi ha manifestació de símptomes, és una malaltia que pot arribar a ser greu amb una letalitat d’entre un 2 i un 40%.

A l’Estat espanyol, els primers casos es van donar el 2013, encara que van passar inadvertits com a tals, i que el primer cas conegut en el seu moment va ser el 2016 en un home que va morir un cop ingressat a l’hospital, seguit del d’una infermera que el va atendre però que va poder superar la malaltia. El 2018, amb dos casos, un altre home relacionat amb activitats cinegètiques va emmalaltir i també va morir. Fins 2022, va haver-hi dotze casos detectats dels quals van morir quatre persones, el 2023 va haver-hi un altre cas i en el moment d’escriure aquest article, enguany n'hi ha hagut dos més amb una mort. Tots aquests casos s’han detectat a Castella la Manxa i comunitats del voltant, al centre i sud-est de la península.

En aquest escenari, què en sabem doncs de la distribució actual del vector i de la malaltia a Catalunya? El 2021, dèiem que ni Hyalomma marginatum, vector principal, ni Hyalomma lusitanicum, no es trobaven a Catalunya. Però un article del mateix 2021 Castillo Contreras et al., 2021 i especialment un altre del 2022, Pradera Estrada Peña, 2022 del qual dos anys més tard els mitjans han fet una important difusió, sí que en trobava, especialment Hyalomma lusitanicum, en concret a 31 municipis de l’àrea metropolitana barcelonina, mentre que Hyalomma marginatum només es detectava en un municipi barceloní així com en estudis anteriors, a Tarragona.

Els autors de l’estudi de 2022 consideren que aquest gran augment és degut especialment a la presència d’animals salvatges a la zona metropolitana i en concret de porc senglar, i alerten del perill que suposa, per l’alt grau de contacte que pot haver-hi amb les paparres en àrees densament poblades.

Cal dir també que un treball publicat recentment no troba cap paparra mostrejada a Catalunya infectada amb el virus de Crimea Congo (Estrada Peña, 2024), fet que aporta un grau de tranquil·litat ara per ara.

Així doncs, i com passa sovint en la transmissió de malalties vectorials, els factors que la regulen canvien constantment i caldrà estar atents a la detecció del virus en paparres així com en la distribució dels vectors potencials a casa nostra ja que canvis en aquests factors poden modificar l’escenari actual molt ràpidament.

Per saber-ne més:

• https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Febre-hemorragica-de-Crimea-Congo
• https://www.sanidad.gob.es/areas/alertasEmergenciasSanitarias/alertasActuales/fiebreHemorragica/home.htm

Autor: Carles Aranda
Responsable Servei de Control de Mosquits. Consell Comarcal del Baix Llobregat