En els darrers anys ha augmentat l’interès i preocupació pel possible impacte que les diverses fonts d’aprenentatge sobre sexualitat que fan servir els i les adolescents -siguin recomanables o no- poden tenir sobre els seus hàbits, actituds i opinions al respecte.

Des de finals de 2021 hem incorporat a l’enquesta la pregunta sobre hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d’ESO “D’on aprens sobre sexualitat? (marca les fonts que consideris més importants per a tu)”, on en format multi-resposta poden seleccionar: família, institut, amistats, xarxes socials, internet i pornografia.

Amb la participació de 10.837 estudiants, hem procedit a creuar aquest ítem amb les principals variables relacionades amb la sexualitat de l'enquesta. A continuació mostrem els percentatges dels que responien que sí per a cada font, i en el cas de la pornografia mostrem tant els que responen que sí com els que no. Cal dir que aquestes anàlisis permeten veure possibles associacions (i un cert sentit de potencial risc o protectores), però no permeten establir relacions inequívoques de causalitat.

1. Alguna vegada ha tingut relacions sexuals amb penetració?

El gràfic ens mostra com en la majoria de fonts d’aprenentatge ens trobem percentatges al voltant del 20% de joves que han mantingut relacions sexuals amb penetració, amb diferències molt significatives entre aquells que consideren la pornografia com a font d’aprenentatge pròpia i aquells que no. En el cas dels que consideren a l’institut com a font d’aprenentatge, s’aprecia menor prevalença d’haver mantingut relacions amb penetració.

2. Entre aquells que han tingut relacions amb penetració, en alguna d’aquestes relacions han fet servir mètodes insegurs (càlcul de la data, marxa enrere....)?

En aquest cas, no observem diferències molt rellevants segons les diverses fonts d’aprenentatge.

3. Entre aquells que han tingut relacions amb penetració, en alguna d’aquestes relacions no han fet servir CAP mètode de protecció?

En aquest gràfic podem veure la diferència rellevant entre els que consideren la pornografia com a font d’aprenentatge tant amb els que no, com amb la resta de fonts. Això reforça la hipòtesi que la pornografia està associada amb pràctiques de risc i no segures en sexualitat, en particular el menor ús del preservatiu.

4. Entre aquells que han tingut relacions amb penetració, han fet servir alguna vegada la píndola de l’endemà? (ella, o en el cas d’ells la seva parella sexual femenina)

En aquest cas, observem percentatges al voltant del 25% que alguna vegada han fet sevir la píndola d’emergència/endemà, sense diferències massa rellevants segons font d’aprenentatge. Podem intuir, però, un valor una mica menor en el cas dels i les que consideren que aprenen a través de l’institut.

5. Capaç de: a) comprar preservatius; b) portar preservatius; c) convèncer parella per fer-lo servir; d) rebutjar relació sense preservatiu? (grau d’empoderament agregat)

De forma agregada per als quatre ítems, veiem que al voltant del 60% es pot considerar capaç amb l’ús del preservatiu. Tot i que no hi ha grans diferències, Destaca que el major percentatge és entre aquells que tenen a la família com a font d’aprenentatge, i el menor entre els que tenen a l’institut com a font d’aprenentatge.

6. Tenen una opinió molt favorable respecte a l’ús i benefici del preservatiu (agregada)?

En aquest cas, hem agregat els resultats de sis ítems d’opinions i creences respecte a l’ús i benefici del preservatiu: a) el preservatiu és el mètode anticonceptiu més segur; b) s’hauria de fer servir sempre el preservatiu; c) si utilitzo el preservatiu evitaré ITS; d) si utilitzo el preservatiu evitaré un embaràs no desitjat; e) el preservatiu fa sentir menys plaer; i f) els meus amics/gues pensen que s’ha de fer servir sempre el preservatiu. Els percentatges de major favorabilitat i acord en l’ús i benefici del preservatiu es troben en la franja del 30-35% per a la majoria de fonts, destacant la diferència significativament menor en uns 10 punts en el cas dels que tenen la pornografia com a font d’aprenentatge, que és del 20,7%.

7. Ha vist alguna vegada pornografia?

En aquest cas, observem que aquells adolescents que tenen fonts d’aprenentatge “virtuals” (xarxes, internet i pornografia), en majors percentatges han consumit alguna vegada pornografia, que aquells que tenen fonts persona-persona.

8. Voldria rebre informació sobre temes relacionats amb la salut sexual? (ITS, embarassos,...)

En aquest ítem, tot i no apreciar grans diferències, observem major demanda d’informació en aquells que fan servir les xarxes socials com a font d’aprenentatge i la menor en el cas dels instituts. Que la pornografia sigui font d’aprenentatge o no, en aquesta qüestió no presenta associació.

9. Voldria rebre informació sobre temes relacionats amb el plaer sexual? (masturbació, relacions, plaer,...)

En aquest cas, s’intueix una major demanda no atesa en necessitat d’informació sobre tot allò relacionat amb el plaer sexual, entre els i les adolescents que fan servir fonts “virtuals”, en especial amb els que tenen a la pornografia com a font.

A mode de resum, és destacable l’associació de la pornografia tant amb les pràctiques de risc (cap protecció en relacions amb penetració) com amb la menor consideració positiva del preservatiu. Mereix consideració també el modest (possiblement menys del què seria esperable) efecte protector tant de la font “família” com de “l’institut”.