L’eina Photovoice, que es presenta a l’apartat d’Eines per a la mirada des de la salut d’aquest butlletí, es va testar durant el segon semestre de l’any passat amb una prova pilot al municipi de Granollers, en el marc del Projecte Transformador “Barris i comunitats: motors de transformació social” impulsat per la Diputació de Barcelona.

Al barri Primer de Maig s’estava desenvolupant un projecte al voltant de la soledat no desitjada, emmarcat en un programa d’actuacions relacionades amb la cura i la comunitat, amb la voluntat de conèixer la realitat del barri pel que fa al sentiment de soledat no volguda, així com les narratives del veïnatge en relació amb aquest fenomen.

La idea del projecte era incorporar una eina qualitativa per a poder indagar com la soledat afectava a les veïnes del barri, amb els objectius de conèixer amb profunditat l’experiència subjectiva de la soledat no volguda d’un determinat grup de dones adultes del barri de diferents orígens culturals, veure l’impacte de les diferents activitats comunitàries impulsades en el marc del projecte, consolidar nous vincles i construir un grup crític d’intervenció en la vida comunitària del barri per a transformar la realitat que afecta a aquestes dones.

Per tot això es va escollir provar l’eina Photovoice, que va ajudar a consolidar el grup motor d’un projecte comunitari de prevenció i abordatge de la soledat no volguda.

A l’inici del projecte es van seleccionar 22 persones susceptibles de poder formar-ne part. Finalment van participar-hi un total de 12 dones adultes del barri de Primer de Maig.

Un cop constituït el grup es va realitzar la primera sessió formativa per explicar què es volia treballar a través de l’eina Photovoice. Se’ls va traslladar que la voluntat seria reflexionar sobre la soledat no desitjada al barri, per conèixer què pensen les dones del barri sobre com hi viuen i com s’hi senten, descobrir a través de la comunitat què es pot millorar per a prevenir la soledat no volguda i enfortir els vincles entre la comunitat.

Es va explicar al grup la metodologia de treball i com ho haurien de fer per fotografiar i enviar el material fotogràfic i les notes de veu a través del mòbil, amb solucions i formacions per superar l’escletxa digital d’algunes participants.

L’experiència va durar 3 mesos i durant aquest temps les participants van anar fent les seves fotografies i enregistraments, que es van compartir en una sessió de debat, en què es van dividir les fotografies en 4 temàtiques (casa meva, espai de relacions, cultura i entreteniment i natura) i es van utilitzar per reflexionar i promoure la consciència crítica del grup i debatre si els equipaments del barri i els habitatges podien ser potenciadors o limitadors de la soledat i les relacions comunitàries i quin impacte tenien sobre la salut. També es van debatre possibles vies de solució respecte la soledat no desitjada considerant les participants com un agent actiu.

Es va fer una última sessió de devolució amb el grup de dones per compartir l’anàlisi dels resultats i decidir què volien fer amb el material gràfic generat. El grup va decidir anar més enllà d’una exposició tradicional i fer una intervenció creativa a l’espai públic per donar a conèixer el sentiment de soledat de les dones del barri.

L’aplicació de l’eina Photovoice ha permès a l’Ajuntament recollir dades qualitatives per conèixer experiències subjectives de la comunitat, identificar les barreres urbanístiques, físiques i simbòliques que dificulten l'accessibilitat a serveis i/o projectes i incorporar elements participatius al voltant dels usos dels espais públics en el disseny i les modificacions urbanístiques.

Ha estat una experiència ben valorada per l’Ajuntament de Granollers que ha servit per posar a prova una de les eines del recull.