Butlletí Territori i Ciutat
juny 2020 - #69

Portada

106 anys treballant pel patrimoni arquitectònic

Commemorem 106 anys de la fundació del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

 

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local té la comesa d’assessorar i oferir ajuda tècnica i científica en matèria de patrimoni arquitectònic als municipis de la província de Barcelona i en la intervenció en els seus monuments i centres històrics, perquè puguin exercir l'obligació i la facultat de protegir-los. També es dedica a vetllar i actuar en una part del patrimoni monumental propi de la corporació, com és el Palau Güell de Barcelona, els conjunts del poblat ibèric i romà de Darró (Vilanova i la Geltrú) i de l’Oppidum del Turó del Montgròs (el Brull) de forma continuada fins fa més de tres dècades, i d’altres monuments de forma més ocasional. Forma part de la Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic, de l'Àrea Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

 

Castell de Boixadors. Foto: Montserrat Baldomà, 2020

 

Va ser fundat per la Diputació de Barcelona el 9 de juny de 1914 i va començar a actuar el mes de gener de 1915 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM), sota els auspicis de l'Institut d'Estudis Catalans. Canvià de denominació el 1986 per anomenar-se Servei de Patrimoni Arquitectònic i el 1993 se li va afegir l’adjectiu Local; el canvi de nom va significar el traspàs de l’Àrea de Cultura a la de Cooperació. Va ser la primera institució d'una administració pública espanyola consagrada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. En poc més de cent anys d'existència ha estat dirigit per cinc arquitectes en cap i les seves actuacions es basen en els principis establerts pel mètode SCCM de restauració monumental, publicat pel Servei el 1999; l'any 1998 va obtenir el "Premio Nacional de Cultura" del Ministerio de Cultura.

 

El Mètode es basa, d’una banda, en la necessitat d’analitzar el monument i les seves circumstàncies amb rigor i pragmatisme abans de planificar la intervenció. Parteix de la triple i simultània consideració del monument, com a document històric, com a objecte arquitectònic viu i com a element significatiu, amb relacions emblemàtiques i sentimentals amb la comunitat. S’estructura en quatre etapes, que es deriven dels principis exposats: el coneixement previ a la programació de la intervenció; la reflexió a partir del coneixement, que estableix els objectius i criteris de l’actuació; la intervenció per tal de garantir la conservació del monument, i la conservació preventiva, amb la custòdia i divulgació, els estudis de verificació i treballs de manteniment.

 

Església de Sant Vicenç de Malla. Foto: Jordi Isern, 1986

 

El Servei realitza, per mitjà d’equips pluridisciplinaris, estudis històrics (recerques documentals, arqueològiques, artístiques, històricoconstructives, etc.), de protecció de patrimoni arquitectònic municipal (plans especials i catàlegs) i de caràcter tècnic previs als projectes d'intervencions i plans directors (anàlisi gràfica, material i propostes), els quals s’encarrega de redactar, i també executa la direcció de treballs de restauració. En aquests 105 anys d’activitat ha intervingut en tot tipus de monuments, i de totes les èpoques, poblats i fortificacions ibèriques i romanes, castells d’origen medieval, palaus, cases senyorials i masies gòtiques, renaixentistes o neoclàssiques, esglésies, tant preromàniques com modernistes, ponts romans, medievals i d’època moderna o bé espais urbans, com places i teixits de nuclis antics.

 

Les activitats que ha dut a terme des de l'any 1915 han generat una sèrie de documentació que forma part de l'Arxiu SPAL, encarregat del seu tractament, custòdia i conservació. Es tracta d'un arxiu amb un contingut documental únic i especialitzat en matèria de restauració arquitectònica, on el seu abast cronològic, la varietat de suports i les tipologies documentals, fan que es qualifiqui com un dels més importants en aquesta matèria. A més, la difusió forma part de les dues últimes etapes del mètode SCCM. Per una banda, la d’intervenció, mitjançant la participació en el procés i la visita didàctica, i, per una altra, la de conservació preventiva, amb la divulgació prèvia custòdia de la documentació generada en el procés de restauració mitjançant l’Arxiu SPAL. La participació de la col·lectivitat pel que fa a la divulgació del monument i la seva restauració és inexcusable per conèixer les aspiracions que en té i, sobretot, la significació que posseeix per a ella. És imprescindible per enfocar amb eficàcia l'acció i motivar la col·laboració activa en la conservació del monument per a les generacions futures.

Butlletí: Territori i Ciutat
Número de butlletí: #69 - juny 2020

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Servei d'Equipaments i Espai Públic
C/ Comte d'Urgell, 187, 4a planta
Edifici del Rellotge
08036 Barcelona
territoriciutat@diba.cat
www.diba.cat/seep