Entrevistem a Antoni Domènech, professor lector Serra-Húnter a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l'IU-RESCAT, al Santuari del Miracle amb motiu de l'inici de les jornades Horitzó eCOadapt50. 

Avui inaugurem Horitzó eCOadapt50 amb una jornada sobre turisme sostenible, responsable i regeneratiu. Per què neix aquest cicle i què canvia respecte de les trobades conjuntes d’abans?

Durant els primers tres anys del projecte vam fer trobades interterritorials que aglutinaven membres del mateix projecte. Ara hem conceptualitzat un cicle de jornades, que anomenem Horitzó eCOadapt, que pretén obrir aquestes trobades a altres membres i actors vinculats amb els sectors econòmics del projecte: el turisme, la pesca, el sector forestal i l’agroramaderia. Aquest és el motiu pel qual encetem aquest cicle de conferències.

Quin és el fil conductor del cicle Horitzó eCOadapt50 i què es vol aconseguir amb les jornades tematitzades?

Organitzar jornades temàtiques ens permet aprofundir molt més en tots els aspectes vinculats a cadascun dels sectors econòmics. Per exemple, hem començat amb el sector turístic al Santuari del Miracle, i això ens ha permès conèixer experiències innovadores d’altres territoris que poden ser importants per als territoris eCOadapt, i a la inversa: el fet que hi hagi una xarxa i un contacte entre actors que no només són del projecte ens permet replicar i escalar accions en altres contextos.

Com es decideix la temàtica i el territori amfitrió de cada edició?

La selecció del tema es fa principalment per afinitat temàtica amb el territori on es desenvolupa la jornada, i també per una voluntat expressa del mateix territori. Hem començat amb el sector turístic a la Catalunya Central perquè hi ha molt poques accions d’adaptació al canvi climàtic en aquest sector en aquest territori. Vam considerar que podia ser una oportunitat per reforçar aquesta connexió amb els actors locals i portar experiències de fora que ens inspiressin a trobar el camí cap a l’adaptació climàtica del turisme a la Catalunya Central i, en general, a tots els territoris eCOadapt.

El programa combina debat prospectiu, experiències inspiradores i visita de camp: quin valor aporta aquesta combinació per passar del diagnòstic a l’acció als territoris?

El format de la jornada l’hem plantejat amb un debat prospectiu, per parlar del futur que ens espera, en aquest cas en el sector turístic. Després presentem un seguit d’experiències innovadores i casos d’estudi reals, i finalment incorporem visites de camp per veure experiències que estan funcionant. Tot plegat aporta dinamisme i fa que la gent interactuï, reflexioni i puguin sorgir iniciatives conjuntes en el futur.

Mirant al 2030, quan acabi el projecte, què t’agradaria poder dir que ha aconseguit el cicle Horitzó eCOadapt50?

M’agradaria que d’aquí uns anys poguéssim recordar el cicle de conferències Horitzó eCOadapt50 com uns espais que han generat pensament crític i han creat una xarxa d’actors compromesos amb l’adaptació al canvi climàtic. I també que, juntament amb l’acció del projecte, hagi contribuït a impulsar desenes d’accions d’adaptació al canvi climàtic, exemplars, transformadores i replicables en altres territoris, no només els involucrats en el projecte.