Ambrotípia
L’ambrotípia és un procediment antic que produeix fotografies úniques directes de càmera sobre un suport de vidre i que va es va utilitzar entre l’inici de la dècada de 1850 i a mitjan de la de 1860. L’emulsió on es forma la imatge conté una capa de col·lodió, una solució líquida a base de nitrocel·lulosa i èter, que es fa sensible a la llum mitjançant un bany de nitrat de plata. La imatge s’havia de capturar amb una lleugera subexposició, ja que una vegada revelada el resultat és un negatiu, el qual muntat sobre una superfície negra, es veu en positiu.
La presentació dels ambrotips era similar a la dels daguerreotips, en un estoig de fusta folrat de pell amb la intenció de dotar el producte amb la mateixa categoria. Atesa la seva tecnologia més econòmica i ràpida, l’ambrotípia va reemplaçar al daguerreotip.
Foto: Ambrotip procedent de Puerto Príncipe (actual Camagüey, Cuba), 1859. Al vidre amb la imatge generalment se li superposava un embellidor de llautó repujat i es protegia pel davant amb un altra vidre de la mateixa mida. Tot el conjunt s’envoltava amb un preservador també de llautó i s’encaixava a l’estoig.
