08/07/2020 11:51 h.

Les desigualtats socials en salut i l’impacte de la Covid-19, a la 29a Escola d’Estiu de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar

Comparteix

    

El dimecres 8 de juliol, en el marc de la 29a edició de l’Escola d’Estiu de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar s’ha reflexionat sobre les Desigualtats socials en salut i Covid-19, amb una conferència de Lluís Camprubí, tècnic de la Secció d’Informació i Anàlisi de Salut Pública del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona.

La sessió, que s’ha fet de forma telemàtica, ha estat moderada per Sònia Chavero, cap de la Secció d’Informació i Anàlisi de Salut Pública de la Diputació de Barcelona i ha estat presidida per M. Enric Llorca, diputat delegat de salut pública i consum de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona.

Llorca ha posat de relleu com la crisi de la Covid-19 “ha mostrat la interconnexió de la salut amb tots els àmbits de la vida i com les desigualtats socials, i també de gènere, afecten la salut de les persones” i ha fet esment a la necessitat de seguir posant en valor l’estratègia de Salut en totes les polítiques.

Camprubí ha iniciat la seva ponència afirmant que la Covid-19, tot i que en un primer moment semblava que afectava a tothom per igual, ha posat de relleu de nou que les desigualtats socials produeixen diferències “tant en la vulnerabilitat (la possibilitat d’infectar-se) com en la severitat (la complicació de la patologia)”, i ha aportat dades que evidencien aquesta diferent incidència segons categoria professional, sexe, edat o riquesa de l’entorn. Ha defensat el paper de “l’acció pública per augmentar la cohesió social” i la necessitat de fer un abordatge a escala supralocal ja que amb el coronavirus “l’efecte metropolità és rellevant, les ciutats que estan en un entorn metropolità no són illes independents”.

Ha introduït el concepte de sindèmia, de Clare Bambra, que uneix sinèrgia i pandèmia, i que es refereix a l’amplificació d’una epidèmia per factors estructurals previs (patologies cròniques i determinants socials de la salut).

D’entre els reptes de futur, tot i reconèixer que no hi ha solucions senzilles, Camprubí ha destacat el paper de l’acció pública en la configuració de l’espai urbà i que l’habitatge serà un “dels elements que tindrà més importància en el desenvolupament de les polítiques públiques locals”, especialment pel que fa a la relació de l’habitatge amb l’exterior (balcons, terrasses...).

També ha apel·lat a la necessitat de disposar d’informació a nivell detallat, per barris, per poder ajustar les polítiques públiques i evitar un augment de les desigualtats i la segregació.

Així mateix ha destacat la importància de tenir pobles i ciutats més ben preparats en serveis públics de cara a futur, ha recordat que les crisis econòmiques afecten de forma desigual la salut de la població i, per això, ha fet una crida al “manteniment de les polítiques de protecció social” i a seguir amb la “mirada d’equitat”.

Chavero ha clos la sessió resumint les idees clau de la conferència i destacant que cal apostar per l’estratègia de salut a totes les polítiques amb un enfocament multidimensional per enfortir i reforçar la cohesió social, que cal conèixer les desigualtats per poder actuar i que, per a poder-ho fer, caldrà col·laborar entre tots i totes.

Per a més informació, consulteu el web de l'Escola d'Estiu.