$community_name

El lligam tradicional entre la ciència i la cultura s’ha vist afeblit a causa de la separació entre els mètodes de les ciències naturals, basades en lleis i regularitats, i les lletres, arts i humanitats, més centrades en la creació i en els relacions més lliures entre conceptes i visions. Tanmateix, en els últims anys s’ha vist que aquesta separació és altament artificiosa i impedeix una visió holística de la realitat, que tingui en compte tots els elements que conformen la realitat i tota la riquesa que això comporta. Salvador Macip, en la seva doble condició de científic i escriptors és un exemple paradigmàtic de la unió entre aquests dos mons, que en realitat conformen un de sol. En aquesta sessió de l’Espai Claustre se’ns mostrarà com va començar aquesta escissió històrica i com els nous temps exigeixen una nova visió més integradora. Això també inclou un recorregut per algunes bones pràctiques en el  camp de la relació entre ciències i humanitats, incloent aquí festivals, programacions i activitats municipals.

Objectius

• Determinar els condicionaments històrics de la separació entre ciències i humanitats
• Incidir en les vinculacions entre ciències i arts
• Advocar  per una visió holística d’acord amb les noves necessitats socials
• Proporcionar elements per  programar activitats que vinculin les ciències i la cultura
• Plantejar propostes de bones pràctiques, especialment en el camp de les programacions culturals municipals

Continguts

• Visions integrals i visions parcials de la realitat
• Per què van separar-se les humanitats i les ciències?
• La necessitat d’una nova visió humanística de la ciència
• Per un nou paradigma ampli de les diferents disciplines
• Relacions entre ciències i cultura
• Exemples d’activitats i programacions que aborden la relació entre les ciències i les arts