"De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut" a Cerdanyola del Vallès

10/05/2019 -31/08/2019

Dimarts a dissabte de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h.

Museu d'Art de Cerdanyola. Carrer de Sant Martí, 88 / Passatge del Llorer, 11. Cerdanyola del Vallès

General

Els segles XIX i XX han sigut protagonistes de grans evolucions en el món de l’art i en el mercat de l’art.

L’exposició “De París a Nova York” vol mostrar, mitjançant gravats i obra gràfica dels grans artistes del moment, l’evolució que acabem de descriure: l’eclosió i evolució de l’art i els canvis de capitalitat del món i del mercat de l’art.

Gravats i obra gràfica els grans artistes del moment. Eclosió i evolució de l'art i els canvis de capitalitat del món i del mercat de l'art.

Web de l'exposició

#gravatsGelonch

Accessibilitat

Contingut

EL PARÍS DEL XIX: EL CENTRE DE L’ART (1840-1900)

Durant els anys de transició entre mitjans del segle XIX i començaments del segle XX, París va desplaçar a Roma com a font de model artístic.
L’impressionisme marcaria una línia divisòria a la segona meitat del segle XIX. Els impressionistes pintaven directament de la natura, preferint les escenes de la vida quotidiana i contemporània als temes clàssics d’història o de mitologia.

D’altra banda, el terme post-impressionisme designa el pas entre la primera fase de l’impressionisme i les avantguardes artístiques del segle XX. És un estat d’esperit que es va estendre per Europa durant les dues darreres dècades del segle XIX.

ARTISTES NOSTRES A PARÍS A TOMBANT DE SEGLE (1890-1930)

En el tombant de segle, entre Fortuny i Picasso -en un període d’agitació política i de transformació cultural-, molts artistes importants van anar a residir a París. Malgrat que llavors se’ls va reconèixer la seva vàlua, avui encara estan pendents de ser revaloritzats.

Aquesta arribada d’artistes d’arreu del món fou un fenomen sense precedents en la història de París i va marcar un període d’immigració cultural que va acabar redefinint el rumb i l’evolució artística de les avantguardes. Els catalans, majoritàriament instal·lats a Montmartre, van crear un grup sòlid, solidari i d’ajuda mútua que facilitava l’arribada als nous nouvinguts.

EL PARÍS DE LES AVANTGUARDES (1900-1950)

L'Exposició Universal de l'any 1900 va obrir la finestra a la modernitat i la capital francesa va esdevenir un pol d'atracció d'artistes de tot el món.

Durant la primera meitat del segle XX, el gravat va experimentar una eclosió molt important. Des del fauvisme, el cubisme i l'expressionisme, passant pel surrealisme o l'art abstracte, els nombrosos moviments artístics van donar al gravat una importància clau en la creació i difusió dels seus llenguatges expressius.

Picasso i Braque, Fernand Léger, Maurice Utrillo, Jean Arp, Max Ernst,...són alguns dels noms que van excel·lir en el camp del gravat.

ARTISTES CATALANS A LA RECERCA DE… (1950-1975): EL PAPER DEL CERCLE MAILLOL

El Cercle Maillol va ser una agrupació d'artistes catalans que es va crear l'any 1946 a l’Institut Francès de Barcelona, que els hi feia d’esperó i aixopluc.

El Cercle Maillol organitzava exposicions temporals i facilitava beques del Govern francès a joves artistes per tal d’anar a estudiar a París. Van ser beneficiaris d’aquestes beques, com exemple i entre altres, Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Josep Tharrats o Josep Guinovart.

El Cercle Maillol, doncs, va jugar un paper molt important en la difusió de l'art d'avantguarda i en la formació dels joves artistes.

L’ODISSEA AMERICANA: NOVA YORK, LA NOVA CAPITAL DE L’ART (1950-…)

El segle XX va experimentar una autèntica revolució visual que va trencar els esquemes establerts. En el camp del gravat, els artistes es van decantar per emprar nous sistemes d'estampació i es van multiplicar les edicions, es van obrir galeries especialitzades i un públic més nombrós es va interessar per conèixer i adquirir obra seriada.

En aquest context es pot parlar de l’odissea americana, és a dir, dels moviments d’avantguarda, el desenvolupament dels quals va comportar el desplaçament del centre artístic mundial (i també de noves visions pel que fa al mercat de l’art) de París a Nova York, després de la Segona Guerra Mundial.