18/10/2021 13:32 h.
Granollers s’adhereix a un acord social i polític per la millora de la Qualitat de l’aire
62 alcaldies i altres ens municipals es reuneixen en el marc del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire
62 Alcaldes, Alcaldesses i altres ens municipals representants del món local s’adhereixen a la “Declaració per un acord social i polític per la millora de la qualitat de l’aire”, promoguda per l’Ajuntament de Sabadell, seu del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire que ha reunit autoritats, investigadors, tècnics i empreses del sector, durant dues jornades www.congresaire.cat
L’acte comunicatiu, en directe, des de l’escenari de l’Auditori Can Balsach de Sabadell, convertit en un set de televisió “Sala Mary Walton”, ha reunit diferents alcaldes i alcaldesses de tot el territori català, 12 presencials i 26 en remot a través d’un enllaç. Durant la mitja hora de l’acte, i amb un torn de paraula de 90 segons, alguns dels càrrecs electes han manifestat els motius de l’adhesió del seu consistori.
En la primera intervenció en connexió en remot, , el sr. Xesco Gomar, President Delegat de la Diputació de Barcelona ha manifestat que s’hi adhereixen “pels continguts, la situació i el moment que vivim, perquè parlem de les ZBE, d’un transport públic més eficient i sostenible -fonamental- per la lluita contra el canvi climàtic, la neutralització del espais públics, la transició energètica i la reducció dels residus. Molta feina per endavant ”. Gomar, insta a deixar oberta la Declaració perquè hi hagin més adhesions en el que pot ser un inici de molts canvis a la societat.
Tot seguit i des de l’escenari de Can Balsach, la sra. Cesca Berenguer, Alcaldessa de Viladecavalls ha exposat la situació del seu municipi afectat per vies molt transitades posant en greu perill la qualitat del seu aire, remarcant: “El compromís que avui adoptem ha de ser el principi d’una gran mobilització del món local que té el privilegi d’estar a primera línia al servei de la ciutadania i que necessita que les autoritats prenguin consciència per treballar conjuntament”.
Des de l’Ajuntament de Badia del Vallès, amb paraules de la seva alcaldessa, la sra. Eva Menor: “Constatem que la contaminació de l’aire no coneix fronteres, no podem lluitar des d’una perspectiva local encara que aquesta sigui cabdal, hem d’implicar tots els municipis però ho hem de fer amb plans de mobilitat efectius, amb mesures lògiques i efectives amb una acció coordinada i decidida, descentralitzada i coordinada”. L’Alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, parlant des del municipalisme català (ACM) manifesta la adhesió “perquè el benestar de les persones ha de ser un dels objectius principals de tots els responsables municipals, això s’ha vist amb la gestió de la crisis sanitària. Avui ens comprometem per treballar plegats per una mobilitat, un urbanisme, un disseny, i a ser més transparents i a saber explicar bé aquests punts”
En el seu torn, el sr. Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, ha recordat el Pacte dels Alcaldes per la Sostenibilitat signat el 2019, amb un miler de ciutats europees adherides. “Va ser el primer gran impuls, demostrava que la única manera de lluitar, casa a casa, edifici a edifici, carrer a carrer, barri a barri, ciutat a ciutat. Si volem guanyar hi ha 5 qüestions clau: lideratge municipal, presència activa de la ciutadania com a motor de canvi, treball en xarxa (arc metropolità), visió regional, els científics acadèmics”. Mayoral creu ferventment en la unió davant aquest moment climàtic al límit. L’Alcaldessa de Gavà, la sra. Gemma Badia, s’ha mostrat implicada i predisposada a “posar fil a l’agulla perquè els espais de vida saludable contribueixin a la mitigació del canvi climàtic i no és un repte fàcil” després d’haver aplicat al seu municipi molts plans de mobilitat promoguts per l’AMB i signat acords per millorar la qualitat de l’aire a nivell metropolità. Badia puntualitza: “el camí es demostra caminant”. Des de terres de ponent, el sr. Joaquim Rutllant, regidor de l’Ajuntament de Lleida, es mostren “alineats amb l’agenda 2030 i els ODS, compromesos plenament amb aquests objectius, en unes ciutats orientades a la qualitat de vida de les persones”.
Des del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el seu President i Alcalde de Castellar del Vallès, el sr. Ignasi Giménez, ha començat la seva intervenció recordant el Pla d’Acció Supramunicipal de 2021 per la Millora de la Qualitat de l’Aire, gestat a la primera edició del Congrés. “Es tracta d’un repte de treballar plegats en la mateixa direcció perquè el que fem a un poble té conseqüències al del costat i al de més enllà”. Giménez recorda que totes les mesures exigeixen als ajuntaments, “i no ho podem fer sols, ens hem de dotar d’un marc de governança, demanant reforçar el treball conjunt”.
Per cloure la cimera i abans de la foto institucional de tots els alcaldes que han seguit l’acte connectats i presencialment en directe, l’Alcaldessa de Sabadell, la sra. Marta Farrés, ha mostrat el seu agraïment per l’ampli suport a la Declaració. “L’última gran revolució va ser la industrial, els carrers eren plens de xemeneies i de soroll, ara anem cap a una revolució verda. Els municipis són claus pel que representem i per la força i capacitat que tenim. Toca fer-ho i som molt capaços. La revolució de la qualitat de l’aire anirà endavant!”
Segona jornada del Congrés amb 3 àrees de debat:
Salut, Avaluació i Modelització i Emissions rurals.
Aquesta segona jornada ha comptat amb una triple vessant d’anàlisi en les taules rodones plantejades. Per una banda la Salut, abordada des de l’àmbit de la Salut Pública que ha comptat amb Rafael Borge, Profesor Titular de la Universidad Politécnica de Madrid del Departamento de Ingeniería Química Industrial y del Medio Ambiente. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales. Laia Font, Tècnica superior en salut pública. Agència de Salut Públic de Barcelona. Xavier Querol, Professor investigador. IDAEA-CSIC. Sessió moderada per Anna Gómez Gutiérrez, Cap de servei - Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l'Agència de Salut Públic de Barcelona.
La Salut de la Infància i la Contaminació Atmosfèrica
Diversos estudis corroboren la relació entre l'exposició a la contaminació de l'aire i diverses malalties, amb un impacte específic en el col·lectiu d’infants. Per exemple, un de cada tres casos d'asma infantil a la ciutat de Barcelona estan relacionats amb la contaminació de l'aire. Aquesta exposició té lloc sobretot en l’àmbit domèstic, així com a l’entorn escolar, però també de camí a l'escola, per exemple. Per parlar-ne hem comptat amb les intervencions de: Laia Serra, de l’empresa AtmOOs, sobre el projecte de ciència ciutadana sobre qualitat de l'aire i mobilitat escolar, Guille López, coordinador de la Revolta Escolar, amb la presentació dels resultats de la campanya "Revolta Escolar". I per últim, Mireia Gascon, de l'ISGlobal, amb la Iniciativa Entorns Escolars Segurs i Saludables. Una sessió que ha estat moderada per Jordi Sunyer, Cap del Programa de Infància i Medi ambient de l’ISGlobal.
L’Avaluació i Modelització atenent la Modelització a escala regional
La modelització de la qualitat de l'aire esdevé una eina clau i complementària a l'ús observacions a fi de: fer diagnosis, pronòstics i planificar diferents mesures per millorar la qualitat de l'aire. En aquesta sessió s’ha proporcionat una visió transversal posant en comú treballs a diferents escales, amb la participación de Hilde Fagerli, cap de la divisió de modelització climàtica i contaminació atmosfèrica. Norwegian Meteorological Institute, Oriol Jorba Casellas, Cap del grup de Composició Atmosfèrica. Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mireia Udina Sistach, Professora Associada de la Universitat de Barcelona, Eva Pérez Gabucio, Tècnica de la Secció d'Immissions del Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Generalitat de Catalunya i Lluis Alegre Vall, Director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM. Una taula rodona en anglès moderada per Albert Soret Miravet. Cap del grup de Serveis del Sistema Terra. Barcelona Supercomputing Center (BSC)
Els Bioindicadors com a avaluació de la qualitat de l’aire
L’ús de bioindicadors en el seguiment i avaluació de qualitat de l’aire planteja noves oportunitats en la gestió d’aquest vector, no només en àmbits no urbanitzats. AL Congrés s’han presentant 3 exemples en l’ús de bioindicadors associats tant a: fluxes (aire/aigua) centrant-se en com la pluja ens permet avaluar la qualitat de l’aire; organismes vius tipus líquens (vinculats a elements tant inerts com vius - arbrat) aplicat a la ciutat de Barcelona i per últim, s’exposarà treballs realitzats associant el nivell d’infraestructura verda i la qualitat de l’aire a escala urbana. Anna Àvila. Investigadora del CREAF - UAB ens ha parlat de a pluja i com dicta la qualitat de l’aire, Antonio Gómez, Professor titular de la Universitat de Barcelona ha parlat de bioseguiment, i Alba Badia, PostDoctorand de l'ICTA - UAB s’ha centrat en les infraestructures verdes. Sessió moderada per Núria Machuca. Servei de Promoció i Conservació de l'Espai Públic de l'AMB.
Les emissions ens han dut fins a entorn rurals, per debatre sobre el Benzopirè i altres contaminants en diferents zones rurals de tot l’estat. Una taula rodona amb la participació de Juan Contreras Gonzàlez, cap de servei de Qualitat de l’Aire de la Junta d’Andalucía i el cas de Villanueva de Arzobispo amb la combustió domèstica de biomassa, Xavier Querol, investigador d’IDAEA-CSIC i els episodis d’O3, la quantificació de pols de neumàtic amb trazadors orgànics amb Antonio Rosado, director tècnic d’Atmosfera e Higiene Industrial d’Eurofins-Iproma, i la mirada de la Taula de Qualitat de l’aire al camp de Tarragona amb la seva responsable técnica, Núria Cots. Una sessió que ha moderat Xavier Guinart, Cap del Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Generalitat de Catalunya
I com a epíleg del Congrés, una ponència de clausura amb caire activista a càrrec de la professora de Periodisme de la UPF i membre de la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, Cristina Ribas. A partir de la vessant científica-tècnica, Ribas ha marcat sobre un timeline la lluita contra la contaminació atmosfèrica, posant l’accent en el paper dels col·lectius professionals i ciutadans, en aquesta lluita. De quan la preocupació va més enllà del medi ambient i es porta al terreny de la salut, on hi juga un paper determinant el públic familiar i mobilitzat