Esquema bàsic de funcionament d'una torre de refrigeració
Els sistemes de climatització i alguns processos productius d'activitats industrials generen gran quantitat de calor que cal dissipar en l'ambient. Quan per a la refrigeració del sistema s'utilitza aigua, aquests sistemes s'anomenen torres de refrigeració
L'aigua que arriba a les torres a través del sistema es troba a temperatura elevada i, per tant, se'n produeix l'evaporació d'una part i simultàniament es formen aerosols d'aigua, mentre que la resta de l'aigua ja refredada torna al circuit. El fonament del principi físic de dissipació de calor és el refredament evaporatiu.
A les torres de refrigeració, i amb la finalitat d'afavorir l'evaporació, es crea un fort corrent d'aire mitjançant l'ús de ventiladors. Aquests corrents d'aire circulen en sentit contrari al de l'aigua.
El mètode més emprat a les torres de refrigeració és aquell en què l'aigua més calenta es polvoritza des de la part superior i el corrent d'aire circula en sentit contrari, de baix a dalt.
Per aconseguir una eficàcia més gran de la pèrdua de calor d'aquests aparells s'utilitza a l'interior un material de farciment amb un disseny que augmenti la superfície de contacte entre l'aigua i l'aire.
Per evitar que es produeixin pèrdues d'aigua en arrossegar-se gran quantitat de gotes pel corrent d'aire, s'utilitza un dispositiu anomenat separador de gotes, situat a la sortida del corrent d'aire.
A la part inferior se situa una safata que recull tota l'aigua que cau, una vegada refredada. Generalment a la safata s'instal·la un dispositiu regulador del nivell de l'aigua (flotador o boia) de tal forma que permeti l'entrada d'aigua de renovació a mesura que es produeixin les pèrdues al circuit.
El fenomen fisicoquímic de l'evaporació, base d'aquests aparells, és precisament el factor de risc sanitari en la transmissió de legionel·losi. Per tant, l'aplicació de mesures preventives (consulteu apartat "Mecanismes de transmissió i mesures preventives") que evitin l'entrada, multiplicació i dispersió de legionel·la és vital per assegurar la innocuïtat d'aquestes instal·lacions
Esquema simplificat d'un sistema d'aigua calenta sanitària amb acumulador i circuit de retorn
Els circuits de distribució d'aigua calenta sanitària d'instal·lacions de certa grandària, normalment, estan dissenyats de forma que existeixi un acumulador i un circuit de retorn de l'aigua. Amb aquesta finalitat, s'haurà de disposar d'una bomba de recirculació amb vàlvula antiretorn. Només les instal·lacions que disposin d'aquests dos elements: acumulador i circuit de retorn són considerades d'alt risc.
Els serpentins de calefacció o els circuits dels bescanviadors i els acumuladors de calor es poden recobrir fàcilment d'incrustacions, que poden desprendre's i sedimentar juntament amb altres partícules en suspensió presents en l'aigua, i formar un sediment que fa disminuir el rendiment tèrmic del sistema i, per tant, pot produir un descens de la temperatura de l'aigua.
Els sediments i les incrustacions afavoreixen l'acantonament de legionel·la i disminueixen l'eficàcia de la desinfecció perquè dificulten l'acció del clor sobre els microorganismes. Aquest fenomen facilita el creixement de microorganismes i es creen les condicions òptimes per a la seva proliferació. Cal, doncs, que en els sistemes d'aigua calenta es realitzi un tractament i/o un manteniment que redueixi la formació d'incrustacions i corrosions.
El compliment del programa de manteniment dels acumuladors, carxofes de dutxa i altres sistemes dels circuits d'aigua calenta sanitària evitarà l'aparició de legionel·losi.
