Càpsula Salut2030
Desigualtats en salut
Les desigualtats socials causen diferències en l’estat de salut de la població
L’equitat en salut és clau per aconseguir una societat justa i equitativa
Les desigualtats responen a un accés diferenciat a un conjunt de drets i oportunitats, com la salut, l’educació, els recursos o els ingressos.
Les desigualtats en salut són el resultat de diferències injustes i evitables en les oportunitats i els recursos relacionats amb la salut que tenen les persones i els grups poblacionals en funció d’eixos de desigualtat, com són la classe social, l’edat, el gènere, la diversitat funcional, el territori o lloc de residència, l’origen cultural o religiós, entre molts altres.
Les diferències en l'estat de salut segueixen un gradient social; els determinants socials poden ser més importants que la cura de la salut o les opcions d'estil de vida i condicionen entre el 30 i el 55% dels resultats de salut [OMS].
Font: OMS - Social determinants of Health (Traducció i adaptació: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública).
La pandèmia de la COVID-19 ha posat de relleu l’impacte en salut desigual de les malalties, ja que s’ha demostrat que malgrat la susceptibilitat al virus és universal, la vulnerabilitat de les persones i la transmissibilitat estan condicionades pels determinants socials de la salut.
Estudiar les diferències en salut entre grups socials és rellevant per a monitoritzar el grau d’equitat en una societat i promoure la justícia social.
La justícia social és el conjunt de principis, normes i decisions per a garantir condicions de vida i de treball dignes i compensar les situacions de desigualtat social provocades per limitacions estructurals, pobresa o discriminacions. Promou una distribució equitativa de drets, recursos i serveis bàsics - com la salut - que reconegui i respecti les diferències existents i eviti situacions de vulnerabilitat i/o violència en diversos contextos socials (socioafectius, professionals, d’educació formal i informal, de salut, d’oci, etc).
La salut es distribueix de manera desigual en la població en funció dels eixos de desigualtat.
No hi ha una llista tancada d’eixos de desigualtat ni es pot establir una jerarquia entre ells. Els que més es treballen en les polítiques públiques europees són la classe social; la discapacitat / diversitat funcional; el sexe i la identitat de gènere; l’edat; el territori de residència o la diversitat ètnica, cultural i religiosa. Tanmateix, hi ha altres eixos de desigualtat que poden tenir rellevància per a la salut de determinades persones, en funció dels contextos de cadascú.
Segons l’últim informe d’Oxfam Intermon sobre la pobresa al món Les desigualtats maten (2022), les desigualtats econòmiques al món s’estan eixamplant i la COVID-19 ha augmentat la bretxa entre els més rics i els més pobres. Els ingressos del 99% de la població mundial s’han deteriorat a causa de la COVID-19 i s’ha accentuat encara més la necessitat de fomentar les polítiques públiques i impulsar mesures fiscals per redistribuir els beneficis extrems (fita 10.4) i aconseguir mantenir el creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població a una taxa superior a la mitjana nacional (fita 10.1) . La vacunació mundial és una via perquè els països més desafavorits puguin fer front a la recuperació.
Segons un estudi del Grup d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp) del Centro de Investigación Biomédica en Red, a Espanya les persones amb menys recursos viuen entre tres i quatre anys menys que aquelles en millor situació econòmica, atès que un poder adquisitiu més gran dóna accés a una major qualitat de vida, a un nivell de formació més elevat, a uns serveis sanitaris més complets, i a una alimentació més variada i saludable, entre d'altres determinants.
Els indicadors de mortalitat i morbiditat presenten pitjors resultats en poblacions amb nivell socioeconòmic més baix.
A Catalunya, les persones amb menor nivell socioeconòmic tenen una probabilitat quatre vegades més gran de morir abans dels 65 anys. La taxa de mortalitat presenta un gradient destacable en les persones de menys de 65 anys (Observatori del Sistema de Salut de Catalunya - 2017).
En línia amb la relació de la posició social amb la salut i la qualitat de vida de les persones, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostra els resultats de cadascun dels indicadors per eixos de desigualtat. Un d’ells és la classe social, que es mesura a través d’una variable socioprofessional (veure metodologia ESCA). En totes les variables sobre l’estat de salut i dels comportaments relacionats amb la salut s’observen resultats pitjors en les persones de classe social menys afavorida (classe III) respecte les persones de la classe social més afavorida (classe I).
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021 (població >=15 anys)
Les persones amb limitacions funcionals en la vida diària (físiques, sensorials, psíquiques o de relació) tenen alterades les interaccions entre la persona i l’entorn que entenem necessàries per a una bona salut i qualitat de vida. En la població catalana s’observen diferències significatives en l’estat de salut de les persones amb i sense limitacions funcionals.
Per això, cal garantir el dret de les persones amb diversitat funcional a un estil de vida autònom i saludable i eliminar qualsevol tipus de barrera que impedeixi la igualtat d'oportunitats (fites 10.2 i 10.3).
Les persones amb discapacitat tenen més risc de pobresa o exclusió social que les persones sense limitacions funcionals.
Font: Observatori Discapacitat Física i Generalitat de Catalunya
El risc de les persones amb limitació de l'activitat es redueix notablement després de les transferències socials (el conjunt de beneficis socials, prestacions i pensions que reben les persones amb discapacitat) i, per això, són especialment rellevants les polítiques de protecció social de les administracions (fita 10.4)
Font: Observatori Discapacitat Física
El sexe genera diferències en salut cap a les dones i ho evidencien els resultats dels principals indicadors de salut pública, que es distribueixen de forma desigual en funció del sexe.
El Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona (amb informació de l’estat de salut dels municipis de més de 10.000 habitants, exclosa la ciutat de Barcelona) evidencia diferències per sexe a nivell de patrons de demografia, morbiditat i mortalitat de la població d’aquest conjunt de municipis de la província. A nivell de Catalunya, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) també mostra els resultats de cadascun dels indicadors desagregats per sexe, com a eix de desigualtat en salut. En tots els indicadors sobre l’estat de salut s’observen resultats pitjors en dones que en homes (de la població de quinze anys i més), excepte en les patologies pressió alta, diabetis i sobrepès. En canvi, en els indicadors de comportaments relacionats amb la salut, en general, els resultats són pitjors en els homes.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021 (població >=15 anys)
Els principals indicadors de salut es distribueixen de forma desigual en funció del sexe.
Més enllà del sexe (determinat biològicament), el gènere (socialment construït) constitueix un important eix de desigualtat social en salut. Tot i que en els darrers anys s'ha avançat significativament en el coneixement i respecte a la diversitat sexual i de gènere, encara preval el punt de vista heterosexista, molt lligat a estereotips, estigmatitzacions, exclusions i invisibilitats, i es produeixen moltes situacions de discriminació per orientació sexual, identitat sexual o gènere.
Per això, en l’àmbit local són importants els espais d’acollida, acompanyament i assessorament, des d’una perspectiva de gènere, per a persones que han viscut o viuen malestars i conflictes emocionals, relacions abusives o violències de gènere, com a resultat de les desigualtats i identitats binàries de gènere. Cal acompanyar i oferir eines per a garantir que tothom pugui expressar lliurement la seva orientació sexual, la identitat sexual i el gènere i potenciar una salut sexual lliure, respectada i igualitària per a tothom (fites 10.2 i 10.3).
L’edat és una variable imprescindible per estudiar l’estat de salut de les poblacions. Per això és de gran importància l’estratificació de la població per grups d’edat a l’hora de presentar resultats, que han de servir per dissenyar intervencions adaptades als diferents col·lectius (gent gran, joves, infants, etc).
Es preveu que d’aquí a 30 anys una de cada tres persones superarà els 65 anys d’edat.
Els indicadors demogràfics mostren un envelliment progressiu de la població. Els índexs d’envelliment (relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 15 anys) i sobreenvelliment (relació entre la població de 85 anys i més amb la població de 65 i més) tendeixen al creixement des de fa anys.
Concretament a la província de Barcelona, l’any 2021 l’índex d’envelliment va ser un 17,6% més alt respecte 10 anys enrere i el de sobreenvelliment es va incrementar en un 20,6% respecte al 2011.
Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades Hermes
Aquest perfil de població exigeix actuacions de prevenció i promoció de la salut que fomentin un envelliment saludable i tenir en compte els índexs de dependència per a dimensionar un sistema d’atenció a la salut que garanteixi la qualitat de vida de la gent gran (fites 10.2 i 10.3).
Més enllà de l’evolució natural de determinats indicadors de salut (com ara la mortalitat o la incidència de determinades patologies) en funció de l’edat, les etapes vitals poden actuar de determinants socials de la salut, més enllà de la pròpia biologia, i incidir clarament en la qualitat de vida de les persones.
L'edatisme inclou els estereotips, els sentiments (com la por a envellir) i les conductes discriminatòries (tractar de manera diferent pel fet de semblar d'una determinada edat). En el nostre context, la infància, la joventut i la vellesa són els grups socials que pateixen discriminació per raó d’edat. Tot i que el terme edatisme s’acostuma a utilitzar per referir-se a la discriminació de les persones grans (gerontofòbia), els infants i les persones joves també en pateixen.
Un dels grups més sensibles als determinants socials de la salut és la població infantil, ja que és totalment dependent del seu entorn i té pocs mecanismes per poder afrontar les adversitats. Igual que els joves, que es poden sentir discriminats per qüestions com la negació de certs drets (a vot, a prendre decisions sobre el propi cos en el cas de la transsexualitat, a l’avortament,...), l’estigmatització o la legitimació de la precarietat laboral en la joventut, amb els conseqüents impactes en la seva salut física i emocional.
L’edatisme és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme (OMS)
El nivell socioeconòmic del lloc de residència determina l’estat de salut general de la població que hi viu, així com la cultura i l’origen de les persones que hi resideixen.
A Espanya, l'esperança de vida en néixer és superior a les comunitats autònomes amb més PIB per càpita (Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i la Rioja), situades al nord de la península. En canvi, en comunitats del sud com Melilla aquesta mitjana es pot arribar a reduir fins a quatre anys.
La despoblació és un altre dels determinants que causen desigualtats en l'accés a la salut: la manca de professionals sanitaris a les zones rurals, i el difícil accés a centres d'atenció primària i hospitalària fan que les persones que viuen a zones rurals tinguin més risc de patir malalties cròniques i menys accés a proves diagnòstiques preventives.
El Pla de salut de Catalunya 2021-2025 que té com a fita important la lluita contra les desigualtats de salut, ha incorporat la variable territorial com a paràmetre de desigualtat. Així, els quaranta objectius de salut del Pla s'analitzen segons el territori (a banda del sexe, l’edat, la classe social i el nivell d’estudis).
Font: Pla de Salut 2021-2025. Distribució territorial de les causes de mort de la població
Amb aquesta finalitat, també, l’ESCA també treballa amb la distribució territorial que subdivideix Catalunya en les nou regions sanitàries funcionals i es poden observar les diferències en els resultats de salut en funció del territori.
Font: ESCA 2021. Percentatge de població amb percepció positiva de l'estat de salut ≥15 anys (esquerra) i 0-14 anys (dreta)
La salut es distribueix de forma desigual en funció del territori.
El procés migratori suposa una sèrie d’experiències complexes i determinants per a les persones migrades, i, especialment, per al desenvolupament dels infants i adolescents immigrants. Unes condicions de vida precàries, el trencament de lligams afectius o els canvis davant d’una cultura diferent poden afectar el desenvolupament emocional de l’infant i l’adolescent. Aquesta situació es pot arribar a viure amb agressivitat, aïllament, amb actituds d’inhibició i retraïment, que poden repercutir negativament en la salut emocional personal, familiar i social. És important, doncs, facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones i dissenyar estratègies d’intervenció amb la població migrada per acompanyar-la en el procés d’acollida i adaptació a la nova comunitat (fita 10.7).
A Catalunya, un 20,6 % de la població és nascuda a l’estranger (dades 2021) i s’observen lleugeres variacions entre municipis (dades Idescat) i comarques (Perfil demogràfic de les 41 comarques catalanes i l'Aran - Xifres oficials a 1 de gener del 2021)
A la província de Barcelona el percentatge de població estrangera és del 15,25% (dades 2021), un percentatge que s’ha quadruplicat en els darrers 20 anys, i el principal país d’origen és el Marroc.
Font: Població estrangera (%). Províncies 2021. Idescat, a partir del padró continu de l’INE
És important conèixer la distribució de la població, així com el perfil demogràfic de la població estrangera resident als municipis per impulsar accions des d’una mirada multicultural, que garanteixin la integració i cohesió socials i promoguin l’accés equitatiu de les persones migrades als serveis i recursos per a una bona salut (fites 10.2 i 10.3).
Sovint relacionat amb els orígens de la població, les identitats culturals diverses de les persones que conviuen en una comunitat representen una dificultat en l’adopció dels estils de vida que considerem saludables i en l’accés als serveis de salut. Això es deu a la diferent percepció de la salut, la malaltia i el grau de gravetat, als llindars de dolor, a les dificultats comunicatives i a la manca d’informació i la inseguretat davant d’un sistema desconegut. Alguns factors culturals o religiosos, com les diferències de gènere o els hàbits alimentaris, contribueixen a crear situacions conflictives de discriminació.
Vivim una societat multicultural amb cultures que tenen visions diferents de la salut.
Hi ha cultures amb posicions molt marcades sobre temes relacionats amb la salut, i hàbits i estils de vida que cal respectar i tenir en compte a l’hora d’entendre comportaments i dissenyar intervencions de salut. Cal, per tant, promoure la inclusió social i garantir que els entorns i els serveis de salut tinguin la mateixa qualitat per a tots els seus usuaris, independentment del grup cultural, ètnia o religió a què pertanyin (fites 10.2 i 10.3).
El context de pandèmia de la COVID-19 ha posat de relleu la importància dels determinants socials en la salut de la població. Més enllà de la incidència del virus, l’estat de salut física i emocional de les persones ha estat molt condicionada per factors socials: el sexe, l’edat, el grau de dependència, la classe social o el lloc de residència han tingut un gran impacte en la salut de la població.
Les persones que pateixen desigualtats socials són les que menys es poden protegir i tenir cura de la seva salut.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 10, constitueix un bon compromís per a reduir les desigualtats, i per a considerar les necessitats de salut en les intervencions que es facin als diferents grups de la població.
L'ODS 10 “Reduir la desigualtat en i entre els països” es centra en aconseguir el creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població (fita 10.1); potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones (fita 10.2); garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat (fita 10.3); adoptar polítiques fiscals, salarials i de protecció social (fita 10.4); millorar la reglamentació i la vigilància de les institucions i dels mercats financers mundials (fita 10.5); assegurar la representació i intervenció dels països en desenvolupament en les decisions (fita 10.6) i facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones (fita 10.7).
Els indicadors
En aquest marc de relació de les desigualtats socials amb la salut, des de la Diputació de Barcelona presentem 10 fonts d’indicadors que permeten mesurar les desigualtats com a determinant de la salut de la població de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 10.
Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.
Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
Concretament, els indicadors associats a l’ODS 10 són els del bloc de socioeconomia, en relació amb la desigualtat de rendes (fita 10.1), i del bloc de demografia, pel que fa a les migracions i la diversitat de la població fruit el seu origen (fita 10.7):
Socioeconomia (fita 10.1):
- Renda bruta familiar disponible per habitant
- Esforç d’habitatge
- Temporalitat contractual
- Cobertura d’atur
- Taxa d’atur
Demografia - migracions (fita 10.7) :
- Origen de la població
- Origen de la població estrangera
- Evolució els fluxos migratoris
En la resta d’indicadors dels 6 blocs (demografia, salut reproductiva, mortalitat, morbiditat, accidents de trànsit i socioeconomia) s’incorpora la variable sexe i grup d’edat per identificar diferències i desigualtats en salut associades al gènere i a l’edat (fita 10.2).
Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi dels serveis socials dels municipis. Hi ha 118 indicadors disponibles que poden mesurar la contribució municipal a l’ODS 10 (10.2).
Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants (70 ens participants el 2021).
Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
El Programa Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou indicadors de pobresa dins els blocs d’Activitat econòmica i Mercat de treball; de moviment migratori dins el bloc de Demografia i de qualitat assistencial dins el bloc de Qualitat de vida. Concretament, els indicadors més directament relacionats amb l’ODS 10:
Activitat econòmica i mercat de treball (fita 10.1):
- Renda bruta familiar disponible (RBFD)
- RBFD per habitant de 16 anys i més
- Beneficiaris de prestacions per desocupació
- Atur registrat
Assistencial (fita 10.2) :
- Places en residències per a gent gran
- Centres de dia per a gent gran
- Centres ocupacionals per a persones amb discapacitat
- Beneficiaris de pensions no contributives de la SS
- Pensions assistencials per vellesa i malaltia
Moviment migratori (fita 10.7):
- Immigració interna i externa
- Emigració interna i externa
- Saldo migratori per mil habitants
- Creixement migratori
- Rati d'immigració exterior
Visor obert i interactiu de l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona que proporciona informació organitzada en 4 blocs -les persones, l’habitatge, el mercat i les polítiques d’habitatge- i permet la comparabilitat de dades entre municipis i amb la demarcació.
Indi_Mhab permet generar informes per municipi, visualitzacions sintètiques de les estadístiques i la descàrrega de dades dels indicadors desagregades a nivell municipal.
Font: INDI_MHAB. Indicadors municipals d’habitatge de la província de Barcelona –Observatori Local d’Habitatge (Diba)
L’INDI_MHAB conté indicadors que ajuden a identificar desigualtats relacionades amb el dret a l’habitatge. Concretament, els principals indicadors de mesura de la contribució a l’ODS 10 són:
Persones: Factors socioeconòmics (fita 10.1) :
- Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD)
- RBFD per habitant de 16 i més
- Esforç econòmic lloguer
Habitatge: Qualitat de l’habitatge i habitatge protegit i assequible (fites 10.2 i 10.4):
- Persones que viuen en edificis en mal estat
- Sol·licituds d'HPO
- Nombre d’HPO amb règim de protecció
- HPO amb règim de protecció
- Contractes anuals en borsa de lloguer social
- Ajuts d'urgència al lloguer
- Prestacions al lloguer
- Prestacions d'urgència al lloguer
- Ajuts al lloguer
Oferta dels centres i equipaments socials adreçats a la gent gran i a les persones amb discapacitat, publicada a l’Idescat amb una desagregació territorial per municipis i comarques.
La font és el Registre d'entitats, serveis i establiments socials i les dades que s’ofereixen, que faciliten la mesura de la contribució a l’ODS 10 (fites 10.1 i 10.2) són:
Al Portal de Dades obertes de Catalunya es publiquen dades del Servei d’Ajuda al Domicili (SAD), que contribueix a l’assoliment de l’ODS 10 (10.2 i 10.3). Concretament:
Font: Portal de Dades Obertes de Catalunya
- Nombre de persones ateses (persones usuàries del servei d'ajuda a domicili): es comptabilitzen totes les persones que han rebut, com a mínim un cop al llarg de l'any en estudi, el servei d'ajuda a domicili per una situació de vulnerabilitat i/o risc social.
- Hores anuals realitzades en actuacions de caràcter personal: Higiene i cura personal, alimentació, suport al seguiment mèdic i presa de medicació, mobilitzacions, acompanyaments fora del domicili, suport emocional, suport en l'economia domèstica. Aprenentatge d'hàbits: auto cura personal, manteniment de la llar, socialització, suport en tasques d'atenció, acompanyament i cura a menors, pautes d'higiene, alimentació i tots aquells hàbits que fomentin el desenvolupament i l’autonomia personal.
- Hores anuals realitzades en actuacions de caràcter domèstic: Preparació del menjar, compres domèstiques a càrrec de la persona usuària, rentat i cura de la roba, neteja de la llar, neteja de xoc.
- Persones ateses pel servei d'ajuda a domicili en el marc d'un Pla Individual d’Atenció (PIA): persones que tenen reconegut en el Pla Individual d'Atenció (PIA) i han rebut un servei d'ajuda a domicili.
Les dades es presenten desglossades per sexe per identificar diferències i desigualtats en salut associades al gènere i es disposa de desagregació municipal per municipis de més de 20.000 habitants.
L'estadística sobre la població amb discapacitat de Catalunya de la Direcció General de Protecció Social presenta informació sobre la població amb discapacitat de Catalunya ordenada per anys.
Les dades estan disponibles al Portal de dades obertes de Catalunya i es troben desagregades a nivell comarcal i municipal per municipis de més de 20.000 habitants i desglossades per sexe i grups edat, per facilitar la detecció de diferències i desigualtats en funció de l’edat o el gènere.
Les dades proporcionen una visió de les principals característiques d'aquest col·lectiu i són útils per a dissenyar polítiques de reducció de les desigualtats (ODS 10) adreçades a millorar la integració i la qualitat de vida d’aquestes persones (fites 10.2 i 10.3).
Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat, d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.
Concretament, els indicador disponibles (de l’àmbit socioeconòmic) per a l’ODS 10:
- Població exempta de copagament de farmàcia (fita 10.1)
- Població amb nivell d’instrucció insuficient (fita 10.2)
La resta d’indicadors bàsics de salut dels 7 àmbits (demogràfic, socioeconòmic, morbiditat, mortalitat, estils de vida, pràctiques preventives i recursos i ús de serveis) s’analitzen per sexe i grup d’edat per identificar diferències i desigualtats en salut associades al gènere i a l’edat (fita 10.2).
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba)
El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 4 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 10 (fita 10.1) als municipis i comarques de la província:
- Renda familiar bruta per habitant
- Població amb ingressos per unitat de consum per sota del 40%
- Índex de Gini
- Desigualtat de la distribució de la renda
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 10, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 10:
- Taxes de creixement per càpita de les despeses o ingressos de les llars del 40% més pobre de la població i la població total (fita 10.1)
- Proporció de persones que viuen per sota del 50% de la mediana dels ingressos, desglossada per sexe, edat i persones amb discapacitat (fita 10.2)
- Proporció del PIB generada pel treball (fita 10.4)
- Producte interior brut per habitant en paritat de poder de compra (fita 10.1)
- Renda familiar disponible bruta per habitant (fita 10.1)
- Bretxa del risc de pobresa (fita 10.3)
- Desigualtat de la distribució de la renda (fita 10.1)
- Percentatge d'ingressos del 40% de la població amb menys ingressos (fita 10.1)
- Sol·licituds d'asil (fita 10.6)
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dels indicadors de pobresa a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 10:
- Taxes de creixement per càpita de les despeses o ingressos de les llars del 40% més pobre de la població i la població total (fita 10.1)
- Proporció de persones que viuen per sota del 50% de la mediana dels ingressos, desglossada per sexe, edat i persones amb discapacitat (fita 10.2)
- Proporció de la població que declara haver-se sentit personalment discriminada en els últims 12 mesos por motius de discriminació prohibits pels drets humans (fita 10.3)
- Proporció del PIB generada pel treball (fita 10.4)
- Indicadors de solidesa financera (fita 10.5)
- Proporció de la població integrada per refugiats, desglossada per país d’origen (fita 10.7)
Els reptes que tenim
La Declaració Universal dels Drets Humans (1948), ja va incloure articles sobre la necessitat de respectar drets econòmics, culturals, i socials com el dret a la salut, l’ocupació i l’educació.
L’increment de les desigualtats és un dels reptes que cal seguir treballant, perquè els determinants socials de la salut tenen una gran influència sobre l’esperança de vida i la qualitat de vida de la població. En aquesta línia, tots els objectius del Pla de salut de Catalunya 2021-2025 incorporen, de forma transversal, paràmetres de desigualtat que permeten visualitzar diferències en col·lectius o territoris amb més vulnerabilitat o amb resultats menys satisfactoris.
I a nivell local recau en els governs municipals la responsabilitat de conèixer la realitat territorial i el perfil de la població i orientar les polítiques a reduir les desigualtats en salut. En aquesta línia van els plans locals de salut, que tenen en compte el perfil de la població a l’hora de dissenyar polítiques i intervencions de promoció i protecció de la salut al municipi.
En aquest procés d’anàlisi del perfil i els determinants de la salut del municipi (el context físic, socioeconòmic, els entorns socials,...), cal avaluar tots els eixos de desigualtat que hi incideixen. Perquè la finalitat de les polítiques locals és adequar el context físic i socioeconòmic dels entorns per així ajudar a reduir les desigualtats socials associades.
ELS DETERMINANTS DE LA SALUT I LES DESIGUALTATS AL MUNICIPI
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Adaptació del model de determinants socials de la salut i de les desigualtats en salut a les àrees urbanes (Projecte INEQCities 2013)
Per això, un dels grans reptes és incrementar el registre de dades i evidències dels determinants socials de la salut a nivell local, per tenir informació real de punt de partida que permeti plantejar objectius, posar en marxa estratègies i avaluar resultats.
Tanmateix, l’evidència de l’impacte en la salut del ventall d’eixos de desigualtat ha de fomentar abordatges multisectorials de les intervencions per guanyar efectivitat.
El principi fonamental de l’Agenda 2030 és “no deixar ningú enrere”:
Municipis inclusius amb qualitat de vida per a tothom
