Càpsula Salut2030
Salut i canvi climàtic
Les conseqüències ambientals del canvi climàtic tenen efectes directes i indirectes sobre la salut humana
La perspectiva de salut és clau per avançar cap a una societat baixa en carboni i resilient al canvi climàtic
El canvi climàtic, entès com l'increment global de la temperatura del planeta, és resultat de l'augment de la concentració de gasos amb efecte hivernacle (GEH) a l'atmosfera i constitueix una amenaça per al medi ambient i el desenvolupament sostenible així com un risc i un gran repte per a la salut humana i el benestar de les societats.
Segons la comunitat científica, entre 3.300 i 3.600 milions de persones al món viuen en un context molt vulnerable al canvi climàtic, gairebé la meitat de la humanitat (Informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022)).
El canvi climàtic influeix en els determinants socials de la salut (l’accés a l’aigua potable, la disponibilitat d’aliments, els habitatges segurs...), i perjudica especialment a les persones més vulnerables, augmentant, així, les desigualtats en salut.
Els canvis en els patrons del clima (onades de calor i fred) i dels fenòmens extrems relacionats amb les condicions meteorològiques (inundacions, sequeres, incendis forestals,...) tenen un impacte directe en la salut humana, especialment en els grups més exposats i sensibles a aquests efectes: gent gran, nadons, gestants, persones amb malalties cròniques o mentals, col·lectius amb nivell socioeconòmic baix o amb ocupacions a l’aire lliure, amb un augment de la càrrega de morbiditat i mortalitat atribuïble al canvi climàtic.
Les 5 principals causes de mort relacionades amb canvi climàtic són, per ordre d’importància, els accidents cerebrovasculars, les cardiopaties isquèmiques, les lesions no intencionades, el càncer, i les malalties respiratòries cròniques, i els que resulten més afectats pels riscos ambientals són els infants i les persones grans.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades d’ISGlobal.
El clima també té efectes indirectes en la salut. Els fenòmens meteorològics extrems, la degradació del sòl i l’escassetat de l’aigua augmenten la incidència de malalties de transmissió hídrica i d’origen alimentari. També incrementa el risc de malalties de transmissió vectorial, ja que a causa de l’escalfament del planeta, els insectes i les paparres propaguen malalties d'agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) més lluny i més ràpid i durant més temps que abans. Així mateix, el risc de pandèmies ha crescut per la destrucció dels hàbitats naturals i per unes societats humanes altament connectades, que fan que els vectors es desplacin i s'estableixin en zones que anteriorment no eren endèmiques.
Les estratègies de vigilància i la difusió dels riscos per a la salut derivats del canvi climàtic són necessàries per a enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació de la societat davant dels efectes adversos relacionats amb el clima (fita 13.1), que inclouen els impactes en la salut derivats dels canvis de temperatura, els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, la salubritat de l’aigua potable i els aliments, la transmissió vectorial d’agents infecciosos i l’exposició a radiacions solars.
Efectes del clima en la salut
Efectes dels canvis de temperatura en la salut
Segons dades de l'Organització meteorològica mundial (WMO) els episodis climàtics extrems que han produït més mortalitat en els darrers anys a Europa són les onades de calor (3 dies consecutius amb temperatures superiors als valors extrems històrics). Entre els anys 1970-2012 es van produir 1.352 desastres associats a episodis climàtics extrems. Les onades de calor representaven tant sols el 17 % d’aquests però van provocar el 94 % de les morts per desastres climàtics, amb un total d'unes 141.000 morts.
El darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022) en què s’examinen els impactes i riscos del canvi climàtic per a la natura i les persones de tot el món, alerta que el planeta haurà d’afrontar perills climàtics inevitables en les properes dècades com a conseqüència de l’escalfament global d’1,5 ºC (el límit que es va proposar al 2015) i si l’escalfament arriba als 2 ºC en algunes regions serà impossible el desenvolupament, atesa la pèrdua de biodiversitat irrevocable. Segons el darrer butlletí climàtic del WMO (2022), hi ha un 93% de probabilitat que almenys un any entre 2022 i 2026 es converteixi en el més càlid mai registrat.
La temperatura ha pujat gairebé 2 ºC a Catalunya en només 70 anys. El 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa (2010-2019).
Quan la temperatura màxima puja 1ºC, la mortalitat augmenta un 3,3% (ISGlobal)
En dies amb temperatures altes el nombre de defuncions augmenta, no per conseqüència directa del cop de calor, sinó perquè la calor pot empitjorar els símptomes i desencadenar episodis fatals en persones que pateixen determinades patologies. El risc de mortalitat incrementa principalment per trastorns mentals i del sistema nerviós, malalties cardiovasculars, respiratòries i causes externes [Basagaña, Xavier et al. “Heat Waves and Cause-specific Mortality at all Ages.” Epidemiology 22]
Les persones grans són les més vulnerables, sobretot amb malalties cròniques. Entre les persones de més de 60 anys el risc de mortalitat augmenta un 20% durant una onada de calor, i fins al 40% en les persones d’entre 80 i 90 anys. Les persones treballadores i amb tasques a l’exterior també tenen més risc de patir un accident de treball en dies extremadament calorosos. Malgrat són pocs casos al nostre territori, el risc de mortalitat infantil augmenta un 25% en dies de calor extrema i hi ha risc de parts prematurs quan es produeix un episodi de calor extrema.
L’augment de temperatures, especialment les hivernals, també accentua la gravetat de les malalties al·lèrgiques com l'asma, la rinitis, les conjuntivitis al·lèrgiques o alguna dermatitis, per l’avançament de la floració d'algunes espècies i l’allargament de la seva estació pol·línica, que fa que els pacients que pateixen pol·linosi s’exposin durant un període de temps més llarg.
A Catalunya es produeixen unes 300 morts anuals durant l’estiu com a conseqüència de la calor. El 40% d’aquestes defuncions s’observen en episodis puntuals d’altes temperatures, sense que s’arribin a activar els senyals d’alerta i les mesures per a protegir la població. A les grans ciutats els efectes s’agreugen a conseqüència del fenomen conegut com a illa de calor urbana: una zona amb temperatures més elevades que les zones rurals que l’envolten.
S’estima que el nombre de defuncions relacionades amb la calor a Catalunya es pot multiplicar per 8 el 2050, amb 2.500 morts anuals (Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya).
Projeccions de morts relacionades amb la calor a Catalunya per als anys 2025 i 2050. Increment del risc de mortalitat (i interval de confiança al 95 %) en períodes d’onada de calor segons la causa de defunció. Font: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, a partir de les projeccions de població de l’IDESCAT
Efectes dels desastres naturals per fenòmens meteorològics extrems en la salut
Els desastres meteorològics s’han multiplicat per 5 en els darrers 50 anys segons l’Organització Meteorològica Mundial (WMO). Entre el 1970 i el 2019, al món hi va haver més d’11.000 esdeveniments catastròfics (sequeres, pluges torrencials, inundacions i incendis forestals) que van causar la mort de més de 2 milions de persones. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut només el 2011 es van registrar 332 desastres naturals a 101 països, que van ser la causa de més de 30.770 morts.
Segons el darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022), la sequera causada per l’augment de les temperatures i les inundacions a conseqüència de la pujada del nivell del mar pel desglaç afavorit per l’escalfament global, són els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània.
Els principals efectes directes sobre la salut individual i a curt termini són les lesions físiques (fractures, ofegaments, cremades,…), els trastorns mentals provocats per les pèrdues humanes i materials i les morts. Els efectes indirectes i de més llarg termini per a la salut són els derivats de l'impacte en el medi i els recursos naturals, com l’escassetat d'aigua potable, la pèrdua de qualitat del sòl per al conreu i la producció d’aliments posant en risc la seguretat alimentària, la destrucció d’habitatges i infraestructures bàsiques,... S'estima que per al 2100 el canvi climàtic haurà ampliat les zones afectades per sequeres, amb el risc d’augmentar les malalties de transmissió hídrica, altres malalties transmissibles i el desplaçament de poblacions amb els conseqüents impactes en la salut física i mental. D’altra banda, els episodis de pluges i inundacions també poden propiciar la cria i reproducció de vectors transmissors de malalties.
Efectes de la salubritat de l’aigua i els aliments en la salut: malalties de transmissió hídrica i alimentària
El canvi climàtic repercuteix en les reserves d’aigua i en la seva qualitat, augmentant el risc de contaminació. Els nivells extrems de precipitació (tant per defecte com per excés) poden intensificar la càrrega microbiològica i la contaminació química de l'aigua, amb el conseqüent augment de malalties de transmissió hídrica, com les febres tifoidees, còlera, disenteria,...
L’augment de la temperatura de l’aigua dels rius i llacs també pot tenir efectes perjudicials per a la salut humana, ja que afavoreix el creixement de determinats cianobacteris amb capacitat de produir hepatotoxicitat, neurotoxicitat i dermatoxicitat en les persones.
L’aigua del mar més càlida també genera desequilibris ecològics perjudicials per a la salut humana: l'augment de la presència de meduses i cianobacteris i el major risc de toxinfecció alimentària per marisc i peixos d'escull. La incidència d’algunes malalties, com la vibriosi transmesa pel consum de mol·luscs, pot incrementar per l'augment de la temperatura superficial de l'aigua i els canvis de la salinitat.
Els canvis en les temperatures i la qualitat de l'aigua també poden afectar la producció agrícola i augmentar el risc de malalties de transmissió alimentària. S’ha observat un augment d’un 5-10% de casos de salmonel·losi i gastroenteritis causada per Campylobacter per cada grau d’increment de temperatura mitjana.
La seguretat alimentària es pot veure afectada per la influència del clima en la productivitat agrícola (sequeres, salinització dels sòls, destrucció dels cultius per fenòmens climàtics extrems, increment de plagues…), i per afavorir-se la contaminació per virus, bacteris o fongs, causants de malalties de transmissió alimentària, per la millora de les seves condicions de proliferació.
El darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022) apunta dades poc esperançadores per a la producció d’aliments si continua creixent el ritme d’escalfament global a causa del canvi climàtic. En els darrers cinquanta anys les pèrdues dels cultius europeus a causa de la sequera s’han triplicat. A tot el món també s’han observat caigudes de producció de fins al 5 % en els 3 cultius principals (blat de moro, blat i arròs). A la regió mediterrània s’espera un descens de fins al 17 % de productivitat i a escala mundial s’estima que prop del 10 % de la superfície cultivable no es podrà dedicar a l’agricultura. A més, les persones que treballen al camp podrien estar sotmeses a 250 dies de molta calor a l’any.
Efectes de l’increment de vectors transmissors d’agents infecciosos per a la salut
Les variacions climàtiques, especialment de temperatura, humitat i precipitació, influeixen en la capacitat de supervivència i reproducció d’artròpodes que actuen de vectors de microorganismes patògens per a les persones: paràsits, bacteris i virus. A excepció de la malària, la majoria de les malalties transmeses pels artròpodes que afecten als humans són d’origen víric (arbovirosis) i son causades per mosquits i paparres, principalment.
Les principals malalties de transmissió vectorial amb casos al nostre territori són transmeses per mosquits (paludisme o malària, zika, dengue, febre per virus chikungunya, febre groga, febre del Nil Occidental) i per paparres (borreliosi o malaltia de Lyme, febre hemorràgica de Crimea-Congo, febre botonosa mediterrània).
Font: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (CADS. Generalitat de Catalunya)
Al nostre territori, com a la resta de regions temperades, la presència dels mosquits és estacional, amb la seva màxima activitat i el conseqüent risc de malalties associades a l’estiu. Però l’augment de temperatura, un dels efectes principals del canvi climàtic, accelera la maduració de les larves de mosquit i el desenvolupament de la fase adulta. Així mateix, el període en què es desenvolupa el cicle vital dels mosquits (estiu) es veu ampliat amb el canvi climàtic: l’estació de temperatures càlides comença abans (al maig) i finalitza més tard (a l’octubre), incrementant-se així el període de temps en què els adults poden transmetre les arbovirosis. D’altra banda, l'augment de la pluviositat podria augmentar els vivers d'artròpodes i afavorir la creació d'ecosistemes òptims per als rosegadors, que actuen d’hostes intermediaris en la transmissió de vectors.
Les variacions climàtiques, per tant, influeixen sobre la distribució temporal i espacial tant dels vectors com dels hostes i reservoris. En aquest sentit, l'escalfament global accelera la transmissibilitat de les malalties infeccioses transmeses per artròpodes.
Efectes de la pèrdua de biodiversitat en la salut
En concret es calcula que a causa del canvi climàtic, i la reducció d'hàbitats que aquest suposa, s'extingeixen unes 30.000 espècies a l'any al planeta i s'estima que per a finals d'aquest segle el canvi climàtic serà la causa principal de la pèrdua de biodiversitat.
L’Informe Planeta Vivo 2020, que registra les tendències en el temps de 10.000 poblacions de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos a tot el món en relació amb el 1970, conclou que en els darrers 50 anys les poblacions d'espècies de vertebrats al món han disminuït un 68%. La conservació de la biodiversitat té una importància cabdal per a la salut humana i la seva pèrdua impacta en aspectes rellevants com:
La qualitat de l’aire (concentració de CO2): durant les darreres dues dècades els boscos han estat uns gran aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO2 emès per l’activitat humana, però aquest efecte s’està reduint amb la pèrdua de massa forestal. El ritme amb què els boscos de Catalunya capturen CO2 disminueix un 17% en 25 anys (CREAF 2020) i, limitats per la manca d’aigua i altres nutrients, podrien passar a emetre’n més del que absorbeixen, incrementant el risc de patologies associades a una qualitat de l’aire insuficient.
La qualitat de l’aigua: la pèrdua contínua de superfície forestal i la destrucció de les conques hidrològiques redueix la disponibilitat i la qualitat d’aigua per a ús domèstic i agrícola.
La seguretat alimentària: la diversitat en els cultius és clau per a garantir la seguretat alimentària. Actualment el 90% dels aliments deriven de només 20 espècies de cultius, mentre unes 50.000 espècies de cultius s'extingeixen cada any. D’altra banda, les dietes equilibrades requereixen la disponibilitat d’una àmplia varietat d’aliments.
Les malalties vectorials: una diversitat més gran de la flora i la fauna frena la propagació de certes malalties infeccioses transmeses per vectors.
Un altre vincle important del manteniment de la biodiversitat amb la salut humana és la generació de medicaments. La flora ha estat i continua sent la base de la medicina, així com els fongs o bacteris, origen de les principals famílies d’antibiòtics.
Efectes de les radiacions ultraviolades en la salut
L'esgotament de l'ozó estratosfèric (O3, contaminant en superfície i protector en alçada) a conseqüència de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ha incrementat l'exposició de les persones a la radiació solar, especialment la ultraviolada que té efectes nocius per a la salut.
L'exposició intensa a les radiacions ultraviolades provoca efectes a curt termini en la pell: cremades, dermatitis, taques i arrugues, pèrdua d'elasticitat i acceleració de l'envelliment prematur i irreversible de la pell. També causa insolacions, conjuntivitis i altres patologies oculars i altres alteracions del benestar (cicle de son-vigília, trastorns d’estat d’ànim,...).
A llarg termini, el principal risc per a la salut de l'exposició prolongada i intensa a les radiacions ultraviolades és el càncer de pell. Les conseqüències són especialment greus en els infants i adolescents, que tenen un major risc de cremades, ja que la seva pell és molt més sensible. S'estima que més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l'adolescència.
Cal destacar que l’exposició moderada a les radiacions solars té efectes beneficiosos per a la salut, com la prevenció del raquitisme i l’osteoporosi, la reducció de la hipertensió i les cardiopaties isquèmiques o la tuberculosi, la síntesi de vitamina D... (s’està observant un dèficit d’aquesta vitamina en la població general en els últims anys, possiblement a causa de la pandèmia de la covid19 i les restriccions inicials de sortir a l’exterior)...
Font: Climate Effects on Health. National Center for Environmental Health
Estratègies d’adaptació al canvi climàtic
Davant d’aquest escenari de risc imminent per als propers anys, és clau incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, estratègies i plans d’actuació (fita 13.2).
El nou Pla de salut 2021-2025 reconeix la salut com el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social. Estableix la contaminació ambiental com una de les prioritats de salut i els entorns saludables són l’estratègia 2 de salut, que inclou l’objectiu de progressar en el coneixement de l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut i evitar-ne l’exposició.
D’altra banda, l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030, l marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, inclou mesures de salut pública per reduir la vulnerabilitat de la població als impactes del canvi climàtic: programes de vigilància i control d’aliments i de l’aigua de consum, el Pla de seguretat alimentària, la vigilància de malalties vectorials i el control de vectors, el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut i recomanacions per reduir l’exposició a la contaminació de l’aire, especialment dirigides a la població més vulnerable.
L’abordatge dels determinants ambientals de la salut també és necessària des de la perspectiva local. En aquest sentit, d’acord amb els serveis mínims que han de prestar els ens locals en matèria de salut pública, segons la Llei 18/2009 de salut pública, i en línia amb l’estratègia de Salut a totes les polítiques, els plans locals de salut inclouen objectius i mesures per a la promoció d’entorns i estils de vida saludables i respectuosos amb el medi, enfocats a la prevenció dels efectes perjudicials del canvi climàtic en la salut de la població, el que alguns experts anomenen el primer determinant de la salut del segle XXI.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 13, constitueix un bon compromís per a controlar i minimitzar els efectes del canvi climàtic les nostres poblacions prevenint l’impacte en la salut de les persones.
L’ODS 13 “Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest” es focalitza en fer front al repte ambiental més rellevant per preservar la vida al planeta, enfortint la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos per a salut relacionats amb el clima i els desastres naturals (fita 13.1); implementant polítiques, estratègies i mesures de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic (fita 13.2) i millorant l’educació, la conscienciació i la capacitat de les persones de protegir-se davant dels efectes del canvi climàtic (fita 13.3).
Els indicadors
En aquest marc d’impacte dels efectes relacionats amb el clima en la salut pública, des de la Diputació de Barcelona proposem 6 conjunts d’indicadors per a mesurar possibles riscos per a la salut derivats del canvi climàtic a la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 13:
Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.
Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS13 (fita 13.1):
- Mortalitat: Principals causes de defunció – veure causes associades al canvi climàtic
- Morbiditat: Principals causes de morbiditat – veure causes associades al canvi climàtic
MOMOTemp és un sistema de vigilància de la mortalitat diària associada a la temperatura, que s'ha implementat al Centre Nacional d'Epidemiologia, amb l'objectiu de contribuir al Pla nacional d'accions preventives contra els efectes de l'excés de temperatures sobre la salut del Ministeri de Sanitat.
MOMOTemp proporciona alertes de mortalitat associades a un excés o defecte de la temperatura mitjançant l'Índex Kairós, que defineix tres nivells de risc de mortalitat atribuïble a temperatura: nul, moderat i alt. Es presenta per àmbit poblacional (nacional, de CCAA i provincial) i, per tant, hi ha dades disponibles de la província de Barcelona.
Des de la Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública estem treballant per incloure dades municipals relatives a les onades de calor i fred al sistema d’indicadors de salut local i així facilitar la incorporació de la perspectiva del clima en l’anàlisi de l’estat de salut dels municipis. Font: Índex Kairós. Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III
Font: Índex Kairós. Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III
- Vulnerabilitat a les onades de calor i/o a l’augment de temperatura
- Vulnerabilitat a la pujada del nivell del mar
- Vulnerabilitat a tempestes i pluges torrencials
- Vulnerabilitat a sequeres i disponibilitat d’aigua
- Vulnerabilitat de la biodiversitat
- Vulnerabilitat dels boscos (incendis,...)
Els mapes de vulnerabilitat dels municipis de la província de Barcelona als efectes climàtics extrems formen part de la capa de Medi Ambient-Transició energètica de SITMUN, el sistema d'informació territorial Municipal que permet visualitzar tota la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona.
El grau de vulnerabilitat de cada municipi a aquests fenòmens es calcula a partir d’un conjunt de variables ambientals, demogràfiques, socioeconòmiques i territorials i de la capacitat d’adaptació del municipi (instal·lacions i equipaments) i de l’ens local (capacitat d’inversió).
Font: SITMUN: Sistema d’Informació Territorial Municipal – Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l’Àrea d’Acció Climàtica (Diba)
Les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle per habitant, la intensitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'energia consumida i la vulnerabilitat a les onades de calor són els 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 13 als municipis i comarques de la província.
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 13, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba)
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 13:
- Nombre de persones mortes, desaparegudes i afectades directament atribuït a desastres per cada 100.000 persones (fita 13.1)
- Emissions totals de gasos d'efecte d'hivernacle per any (fita 13.1)
- Intensitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'energia consumida(fita 13.2)
- Desviació mitjana de la temperatura a la superfície terrestre (fita 13.3)
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dels indicadors de canvi climàtic a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 13:
- Nombre de morts, desapareguts, ferits, reubicats o evacuats degut a desastres per cada 100.000 persones (fita 13.1)
- Proporció de governs locals que adopten i apliquen estratègies locals de reducció del risc de desastres en consonància amb les estratègies nacionals de reducció del risc de desastres (fita 13.1)
- Grau en què l’educació per a la ciutadania mundial i l’educació per al desenvolupament sostenible s’incorporen en les polítiques d’educació, els plans d’estudi, la formació del professorat i l’avaluació dels estudiants (fita 13.3)
Els reptes que tenim
Quatre indicadors clau del canvi climàtic (concentracions de gasos d'efecte hivernacle, pujada del nivell del mar, contingut calorífic dels oceans i acidificació dels oceans) van registrar valors sense precedents el 2021. Segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), és una nova evidència que les activitats humanes estan provocant canvis a escala planetària a la terra, l'oceà i l'atmosfera, i que aquests canvis comporten repercussions irreversibles per al desenvolupament sostenible i la salut humana.
Una prova evident de la influència de l’activitat humana va ser la reducció de les emissions de GEH durant el 2020, a conseqüència de les restriccions per la pandèmia la COVID-19. Les emissions de GEH a Catalunya l’any 2020 van disminuir un 9% respecte al 2019; una reducció de 4,08 milions de tones de CO2. Un canvi d’hàbits que cal potenciar per a aconseguir l’objectiu de la UE de reduir les emissions de GEH com a mínim un 55% l’any 2030, respecte dels nivells de 1990 (l’anomenat Fit for 55), i la neutralitat climàtica l’any 2050.
La salut pública té un paper clau en les actuacions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic: minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut de la població, especialment dels grups més vulnerables.
La salut humana i la salut del planeta són codependents.
La protecció del medi ambient protegeix i promou la salut, i viure en un entorn saludable podria prevenir una quarta part de la càrrega global de malalties.
En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, i especialment els plans locals de salut, han de contemplar:
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia. És clau assimilar l’emergència climàtica a una emergència de salut
Des de l’àmbit local es pot actuar per a protegir la població dels efectes adversos del canvi climàtic:
- La limitació de l’accés a l’aigua potable i a aliments segurs
- L’augment de la temperatura
- L’increment de gasos amb efecte hivernacle (GEH)
- Els fenòmens meteorològics extrems
- La pèrdua de la biodiversitat
- L’increment de vectors transmissors d’agents infecciosos
- L’increment de les radiacions ultraviolades
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia
És clau assimilar l’emergència climàtica a una emergència de salut
El canvi climàtic és un repte en majúscules per a la salut pública
