Càpsula Salut2030
Salut i natura
La natura protegeix la salut i la degradació dels ecosistemes naturals i la pèrdua de biodiversitat són una amenaça per a la vida humana
Les estratègies de salut pública promouen el contacte amb la natura i actuacions de promoció de la salut als espais naturals
El contacte regular amb la natura millora la salut física i mental i ajuda a prevenir malalties.
La natura té un impacte positiu sobre la salut mental i el benestar emocional. L’exposició directa i regular a la natura pot contribuir a una millora del patró del son i a la millora de l’estat d’ànim i l’autoestima. El contacte amb els ecosistemes naturals també té beneficis en la regulació de l’estrès. Un estudi recent ha demostrat la reducció de les concentracions del cortisol, l’hormona de l’estrès, i altres biomarcadors durant una exposició de 8 hores a un bosc d’alzines mediterrànies. Això prova que les passejades pel bosc tenen un efecte fisiològic i psicològic en diferents biomarcadors [Forests. 2021].
Més enllà dels beneficis passius del contacte amb els espais naturals, l’aire lliure ofereix oportunitats per al contacte social, que eviten l’aïllament i creen comunitats més inclusives, cohesionades i amb conductes saludables.
L’aire lliure també afavoreix la pràctica de l’activitat física regular, amb enormes beneficis per a la salut. Una caminada vigorosa de 30 minuts diaris en un entorn natural pot reduir els riscos de fractura de maluc en un 36-68%, de diabetis en un 30-40%, de depressió i demència en un 30%, d’aturada cardíaca i accident cerebrovascular en un 20-30%, de càncer de budell en un 30% i de càncer de mama en un 20% [Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)].
En el cas dels infants i adolescents, s’ha demostrat que els espais naturals afavoreixen les habilitats motores i cognitives en les primeres etapes de la vida, es redueixen els símptomes del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat i augmenta la probabilitat de que aquests infants i joves siguin físicament més actius/actives en l’edat adulta.
És àmpliament coneguda la relació i els beneficis de la natura i el verd urbà per a la salut, però verd urbà no és sinònim de biodiversitat. Els espais verds poden ser molt poc diversos i cada vegada s’està posant més de manifest el paper de la biodiversitat i els hàbitats com a suport a la vida humana.
Font: AMB i Barcelona Regional
En un ecosistema equilibrat les espècies s’autoregulen entre si i els virus presents circulen entre elles, però quan un ecosistema es desestabilitza per l’activitat humana, algunes espècies s’extingeixen i d’altres augmenten. Si la població que augmenta és portadora de virus potencialment infecciosos, aquests tenen més possibilitats d’entrar en contacte amb una persona.
La pèrdua de biodiversitat és una de les principals causes de la transmissió de nous virus i malalties infeccioses cap a l’espècie humana.
Segons l’Informe Planeta Vivo 2022, un milió d'espècies de plantes i animals estan amenaçades amb l'extinció, i entre l'1 i el 2,5% de les espècies conegudes d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos ja s'han extingit. L’Índex de Planeta Vivo 2022 registra una disminució del 69% des de 1970 en l’abundància mitjana de les poblacions de 5.200 espècies de vertebrats (amfibis, ocells, peixos, mamífers i rèptils) analitzades a tot planeta. En aquesta línia, l’Índex de Planeta Viu a Catalunya 2022 mostra una davallada del 24% des de 2002 en l’abundància mitjana de les poblacions de les 321 espècies de vertebrats i invertebrats (amfibis, ocells, peixos, mamífers, rèptils i papallones) de les que es disposa de dades de seguiment a gran escala i llarg termini.
Font: Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
Per això cal emprendre accions urgents i significatives per a reduir la degradació dels hàbitats naturals, detenir la pèrdua de biodiversitat i protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció (fita 15.5)
La causa principal del desequilibri dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat són els canvis en els usos del sòl provocats per les activitats humanes sobre el territori, que provoquen fragmentació i la desaparició d’habitats, amb la conseqüent desaparició d’espècies i l’increment del risc per a la salut humana. Activitats com la urbanització de zones noves en espais poc alterats o la destrucció de boscos salvatges per guanyar terrenys de pastura i cultiu propicia un major contacte de l’espècie humana amb d’altres espècies que poden ser portadores de malalties. L’aparició de ramaderia extensiva en aquestes zones amb molts caps de bestiar provoca també una major interacció dels animals salvatges amb els domèstics amb el potencial perill de transmissió de les malalties infeccioses.
El creixement de la població humana i la seva expansió a noves àrees geogràfiques, els canvis en els usos del sòl i els canvis climàtics de la Terra que comporten desforestació, propicien que les persones tinguin contacte estret amb animals salvatges i domèstics i afavoreixen el pas de malalties dels animals a les persones: les zoonosis.
Animals i humans compartim prop de 300 malalties. Segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.
El 71,8% de les noves malalties infeccioses tenen un origen en altres animals: les malalties zoonòtiques [Nature, 2008].
Coneixem menys de 300 virus que afecten els humans, però en aus i mamífers hi ha aproximadament 1,5 milions de tipus de virus i la meitat podrien passar a l’espècie humana. Aquestes malalties s’han transmès als humans originàriament en d’altres llocs del món, però en un context de canvi climàtic i escalfament global algunes malalties amb portadors que viuen en ambients més càlids que els nostres, en un futur podran arribar més fàcilment a les nostres latituds i provocar brots epidèmics. [F.Valladares, 2020 i J.Terradas, 2020].
La interrelació entre la salut humana, animal i ambiental és l’origen del concepte d’ Una sola salut (“One Health”).
Segons aquest, la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen. Un concepte que ha quedat reforçat els darrers anys pels canvis que s'han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient.
L’epidèmia de la grip del 1918 o la grip aviària del 2005 ja van posar de manifest aquesta relació, i la Covid-19 ha estat l’exemple recent de la importància de la vigilància sanitària sobre els animals destinats al consum humà –d'espècies domèstiques o no–, les condicions de vida, el transport, el sacrifici, el consum,... i la necessitat d’establir mecanismes coordinats de resposta i alerta primerenca.
Font: IsGlobal
Per frenar aquests desequilibris i els canvis que es desencadenen en les interaccions entre les persones i altres espècies cal vetllar per la conservació, la restauració i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i d'aigua dolça, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides (fita 15.1).
L’esser humà al llarg de la història ha talat boscos, ha penetrat en entorns salvatges i ha guanyat terres per al cultiu o la ramaderia, però mai ho havia fet a aquest ritme ni a gran escala com passa actualment.
A banda de ser extensos ecosistemes, els boscos són també grans aliats en la lluita contra la crisi climàtica gràcies al seu rol de fixadors de CO₂, però la capacitat de retenir CO₂ dels ecosistemes mediterranis està en risc. A Catalunya, el ritme amb què els boscos capturen CO₂ ha disminuït un 17% en 25 anys (CREAF, 2020). Això respon a la disminució de terrenys forestals, l’augment dels conreus o als episodis de temperatures extremes més recurrents. L'Informe Planeta Vivo 2022 alerta que, si no es limita l'augment de la temperatura mitjana a 1,5 graus, l'escalfament global serà la principal causa de pèrdua d'espècies les properes dècades.
Cal, per tant, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos i incrementar el repoblament forestal (fita 15.2), així com lluitar contra la desertificació i rehabilitar les terres i els sòls degradats (fita 15.3), amb especial atenció als ecosistemes muntanyosos, per millorar el seu equilibri i la capacitat de generar beneficis per al desenvolupament sostenible (fita 15.4).
Paral·lelament, també és important adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d'espècies protegides de flora i fauna (fita 15.7), així com prevenir la introducció d'espècies exòtiques invasores (fita 15.8), que afecten la biodiversitat perquè perjudiquen les espècies pròpies de cada lloc i alteren l'equilibri natural dels ecosistemes, amb els riscos associats per a la salut humana.
Per tot això és necessària la infraestructura verda: la xarxa d’ecosistemes i espais naturals que garanteixen l’equilibri, permeten la vida i faciliten el benestar humà.
La infraestructura verda inclou els espais protegits, amb un gran riquesa d’espècies; els espais de connexió, vitals per mantenir la connectivitat ecològica entre elements de verd i el flux d’espècies (passos de fauna); els espais pels serveis dels ecosistemes, claus per al benestar de les persones, que són els espais que subministren aliments, combustible, aigua,... i que faciliten usos socials i culturals a les persones; i els elements verds urbans, pels grans beneficis per a la vida a les ciutats.
La biodiversitat de fauna i flora urbana té grans beneficis sobre la salut de la ciutadania.
El 36% de totes les espècies d’ocells nidificants de Catalunya crien a les ciutats. I les espècies d’ocells insectívors tenen un paper clau en el control de mosquits, de la mateixa manera que les poblacions de ratpenats. Es calcula que un ratpenat pot arribar a menjar fins a 3.000 insectes en una sola nit. En aquest sentit, ocells i ratpenats tenen un paper important en el control de mosquits i de plagues agrícoles i forestals, i en conseqüència, en la reducció d’espècies vectores de malalties infeccioses. D’altra banda, els ocells urbans també ajuden a la dispersió de llavors i a l’eliminació de brossa orgànica.
Els amfibis també contribueixen al control de mosquits, ja que depreden les larves dels mosquits que crien en basses i espais humits, i d’altres insectes. Per això són importants les basses d’aigua als parcs i jardins, ja que permeten la vida dels amfibis a les ciutats.
Els beneficis ambientals i per a la salut que tenen l’arbrat urbà i tota la vegetació de les ciutats són àmpliament coneguts. L’arbrat urbà ajuda a reduir els nivells de contaminació tant de les partícules en suspensió com dels gasos contaminants, regula la temperatura, absorbeix el soroll i filtra els raigs UV. Alhora, els arbres són un refugi per a la biodiversitat: petits mamífers, ocells, ratpenats, insectes... necessaris per a l’equilibri dels ecosistemes. I generen entorns agradables i saludables que generen benestar i reforcen els vincles socials.
Un estudi basat en la plantada d’arbres durant 30 anys a Portland (EUA) demostra que el nombre d’arbres plantats al carrer s’associa amb una reducció significativa de la mortalitat no accidental i cardiovascular i que l’efecte és més pronunciat a mesura que els arbres creixen i envelleixen. Els resultats mostren que en els barris on s'havien plantat més arbres, les taxes de mortalitat eren menors, sobretot per als homes i les persones majors de 65 anys. A més, l'associació era més forta a mesura que els arbres envellien i creixien: la reducció en la taxa de mortalitat associada a arbres plantats entre 11 i 15 anys abans (30%) era el doble de l'observada amb arbres plantats entre un i cinc anys abans (15%).
Els arbres més vells estan associats a una major disminució de la mortalitat. Conservar els arbres madurs pot ser especialment important per a la salut pública.
Però a nivell urbà la biodiversitat també pot perjudicar la salut d’algunes persones i provocar problemes de salut pública: algunes espècies vegetals poden produir al·lèrgies, les rates poden ser transmissores de malalties i també els mosquits (a més de les molèsties que provoquen les picades), els coloms transporten àcars, que també són una font d’al·lèrgies, els estols d’estornells poden ser molestos i els excrements generen males olors i compliquen la neteja viària, ...
Per tot això és necessari integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació local, als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa (fita 15.9).
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 15, constitueix un bon compromís per fer aflorar els beneficis dels ecosistemes naturals i la seva biodiversitat per a la salut de les persones i promoure’n la preservació com a font de salut.
L’ODS 15 “Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat per al desenvolupament sostenible” es focalitza en vetllar per la conservació, la restauració i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i d'aigua dolça (fita 15.1); fer una gestió sostenible dels boscos, posar fi a la desforestació i promoure la reforestació (fita 15.2); lluitar contra la desertificació i rehabilitar les terres i els sòls degradats (fita 15.3); conservar els ecosistemes muntanyosos i la seva biodiversitat (fita 15.4); Emprendre accions per a reduir la degradació dels hàbitats naturals, la pèrdua de biodiversitat i protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció (fita 15.5); Promoure la participació justa i equitativa dels beneficis de la utilització de recursos genètics (fita 15.6); Adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d'espècies protegides de flora i fauna (fita 15.7); adoptar mesures per a prevenir la introducció d'espècies exòtiques invasores (fita 15.8) i integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació local (fita 15.9).
Els indicadors
En aquest marc de relació entre salut i natura i dels beneficis de la biodiversitat per a la salut humana, des de la Diputació de Barcelona proposem 7 sistemes d’informació per a mesurar la qualitat dels ecosistemes, els impactes en la salut i el grau d’assoliment de l’ODS 15:
Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.
Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
Concretament, els indicadors més directament associats a l’ODS 15:
- Morbiditat: Principals causes de morbiditat – veure malalties transmeses per animals (zoonosis)
- Mortalitat: Principals causes de defunció – veure causes provocades per zoonosis.
Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi de la gestió del verd urbà com a servei públic local. Hi ha 76 indicadors disponibles per a mesurar la contribució municipal a l’ODS 15. Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants.
Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
SITMUN, el sistema d'informació territorial Municipal permet visualitzar la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona i, concretament en relació amb l’ODS 15, ofereix mapes de les capes de cartografia:
- Cobertes del sòl.
- Espais lliures: hàbitats, biodiversitat, captura de carboni, paisatge, ...
- Xarxa de parcs: límits dels plans de protecció i hàbitats.
Font: SITMUN: Sistema d’Informació Territorial Municipal – Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l’Àrea d’Acció Climàtica (Diputació de Barcelona)
Al Portal de dades obertes de Catalunya es pot consultar la superfície d’espais lliures i zones verdes per habitant previstes pel planejament en relació amb els estàndards recomanats per l’ OMS. Les dades provenen del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC), que conté les dades de superfície i percentatge de les classificacions del sòl i qualificacions del sòl urbà consolidat agrupades pels municipis de Catalunya.
- Superfície (en m2 ) d’espais lliures i zones verdes previstes en el planejament vigent per habitant.
El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 3 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 15 als municipis i comarques de la província:
- Superfície municipal amb figura de protecció i òrgan de gestió dels espais oberts (fita 15.9)
- Superfície municipal coberta de boscos (fita 15.2)
- Superfície municipal d’espais oberts (fita 15.9)
Font: Dades obertes de Catalunya
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 15, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
- Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat.
- Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides.
Proporcionen dades de biodiversitat a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 15:
- Superfície forestal (fita 15.1)
- Superfície d'espais terrestres designats per Natura 2000 (fita 15.2)
- Índex d'ocells comuns (fita 15.5)
- Índex de papallones de prats (fita 15.5)
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dels indicadors de biodiversitat a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 15:
- Superfície forestal en proporció a la superfície total (fita 15.1)
- Proporció de llocs importants per a la biodiversitat terrestre i de l'aigua dolça inclosos en zones protegides, desglossada per tipus d'ecosistema (fita 15.1)
- Avenços cap a la gestió forestal sostenible (fita 15.2)
- Proporció de terres degradades en comparació amb la superfície total (fita 15.3)
- Llocs importants per a la biodiversitat de les muntanyes inclosos en zones protegides (fita 15.4)
- Índex de cobertura verda de les muntanyes (fita 15.4)
- Índex de la Llista Vermella (fita 15.5)
- Proporció d'espècimens de flora i fauna silvestre comercialitzats procedents de la caça furtiva o el tràfic il·lícit (fita 15.7)
Els reptes que tenim
La pèrdua de biodiversitat és un dels grans reptes dels propers anys. El World Economic Forum assenyala a l’Informe de Riscos Globals 2022 la pèrdua de biodiversitat com el 3r risc més sever per la humanitat a nivell global, just després de la incapacitat de mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic (1r risc) i de les catàstrofes naturals i els fenòmens meteorològics extrems (2n risc).
La humanitat ha de repensar urgentment la seva relació amb els ecosistemes per aturar i revertir l’alarmant degradació del medi natural, que és imprescindible per a la vida i la salut.
La Conferència de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (COP15) va establir un Marc global de biodiversitat amb 23 mesures per reduir la pèrdua de biodiversitat i restaurar els ecosistemes naturals abans de 2030. D’entre els compromisos destaquen la restauració del 30% de la natura, la reducció a la meitat del malbaratament alimentari i la reducció en un mínim de 500.000 milions de dòlars de les subvencions que són perjudicials per la biodiversitat. També es va elaborar el llibre blanc Ciutats i natura: planificació per al futur, que inclou principis i accions per millorar la qualitat de la urbanització, reconeixent la importància de la natura a les ciutats i el paper preventiu de l'ordenació del territori. L'objectiu és ajudar les ciutats a prendre decisions educades sobre com desenvolupar-se amb un impacte mínim sobre la natura i les persones.
En l’àmbit europeu, l’Estratègia de Biodiversitat 2030 fixa propòsits concrets com assolir com a mínim un 30% de terres i mars correctament gestionats i protegits o restaurar almenys 25.000 km de riu. I la Comissió Europea ha redactat una proposta de Llei de Restauració de la Natura, que pretén restaurar la natura i reparar el 80% dels hàbitats d’Europa en mal estat. Contempla la restauració de boscos, aiguamolls, rius, herbassars o entorns urbans, entre altres, en benefici de la seguretat alimentària, la resiliència climàtica, la salut i el benestar.
A nivell espanyol, els reptes de la integració de la biodiversitat en la salut pública es posen de manifest en el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient (2022-2026) basat en l'enfocament d’Una sola salut. El pla tracta els possibles efectes del canvi climàtic i de la pèrdua de biodiversitat en la transmissibilitat de les malalties infeccioses, i la integració de la salut humana, animal i ambiental com a clau per evitar futures pandèmies.
A Catalunya, una de les quatre estratègies del Pla de Salut (2021-2025) són els Entorns saludables, amb eixos que fan referència als impactes dels riscos ambientals en la salut, a les malalties transmissibles i les epidèmies causades per agents infecciosos del medi natural, o a les accions transversals sobre l’entorn i els determinants socials de la salut, sota el paraigües dels ODS. En aquesta línia, s’han incorporat dues preguntes sobre el contacte amb la natura (temps en el que les persones estan vinculades a la natura, i les distàncies als espais verds) a l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), que permetran analitzar la relació d’aquesta pràctica amb l’estat de salut. També s’han incorporat els recursos de la natura en el Programa de Prescripció Social i Salut (PSS) de l’Atenció primària, que inclou la recomanació d'activitats al medi natural: passejades als parcs de barri i visites als espais naturals com platges, parcs naturals, boscos,...
Cal visibilitzar la natura com a actiu en salut i aconseguir que arribi a tothom que ho necessita, a través de mecanismes com la prescripció social.
Font: Biodiversitat i Salut. AMB i Barcelona Regional
Això passa per promoure la transició verda de les ciutats:
Aplicar solucions basades en natura per assolir ciutats més verdes, resilients, habitables i saludables.
En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, a través dels plans locals de salut, han de fomentar sinèrgies entre els actors i els projectes de salut pública i de conservació dels espais naturals municipals, per oferir entorns saludables i oportunitats de promoció de la salut a la natura i a l’aire lliure:
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia
Cal fer promoció de la salut en ecosistemes naturals saludables
El Decàleg per impulsar el binomi salut i natura en l’àmbit municipal de la Taula Salut i Natura identifica actors i actius en salut i facilita, a escala municipal, l’impuls d’iniciatives de promoció de la salut vinculades als espais naturals.
Font: Taula Salut i Natura
La biodiversitat ens protegeix.
