Càpsula Salut2030
Aliança pels ODS
Les aliances entre administracions i amb els agents socials del municipi són claus per a dissenyar estratègies efectives de salut pública i treballar la salut comunitària des d’una perspectiva integral amb implicació social
L’abordatge de la salut comunitària promou aliances multisectorials i multiactors al municipi
La salut està condicionada per determinants socials, que esdevenen grans eixos de desigualtat en salut. Es tracta de factors socioeconòmics, culturals i de condicions de vida que influeixen en l'estat de salut d'una persona o una comunitat i en el seu grau de vulnerabilitat en relació amb els problemes de salut.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Adaptació a partir de la guia Acción comunitaria para ganar salud
La diversitat d’aquests determinants fa que es relacionin amb els àmbits d’actuació de diferents sectors de la societat i, per analogia, de les polítiques municipals. Això fa que per millorar l’estat de salut de la població sigui necessari treballar amb un enfocament intersectorial i interdepartamental que permeti un abordatge conjunt i coordinat entre sectors que tenen impacte en la salut i el benestar de les persones (salut, benestar social, igualtat, medi ambient, obres públiques, urbanisme, transport, ocupació, educació, cultura, esports, festes,...). En definitiva, millorar la coherència de les polítiques locals (fita 17.14).
La salut al municipi va més enllà del concepte de salut individual i requereix d’un enfocament comunitari. Per definició, l’acció comunitària és col·lectiva i per això també és clau la implicació dels diferents agents que intervenen en la comunitat i la creació d’aliances público-privades (fita 17.17).
La pandèmia de la COVID-19 va posar de manifest la importància de l’acció comunitària en salut, ja que va requerir que les administracions, les entitats, els professionals i el veïnat treballessin de manera coordinada, tenint en compte les necessitats específiques del territori, en particular a nivell de municipi i de barri.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
Per millorar la salut d’una comunitat és fonamental que es creïn aliances entre tots els actors de la societat: ciutadania, governs, societat civil, comunitat científica, món acadèmic i sector privat.
Els ens locals tenen un paper fonamental amb la salut i la qualitat de vida de la població, ja que són les administracions més properes a la ciutadania i el municipi és l'entorn on la gent viu, treballa, gaudeix del lleure i es relaciona. Així, a nivell municipal es poden desenvolupar estratègies interdepartamentals i amb agents del territori que fomentin i donin suport a la participació comunitària al nivell territorial més petit, per arribar a la comunitat i millorar les seves condicions de vida des de les polítiques locals. Aquesta és la finalitat del Projecte transformador Barris i Comunitats, motors de transformació social de la Diputació de Barcelona, un programa d’intervenció sociourbana en barris d’alta vulnerabilitat de la província de Barcelona amb l’objectiu de reduir desigualtats i promoure la cohesió social i el benestar, posant a les persones en el centre de la intervenció.
La salut comunitària és un projecte col·laboratiu multisectorial i multiactor per implicar i treballar amb tota la comunitat per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
Paral·lelament, l’Agenda 2030 promou aliances multiactor i multisectorials en tots els àmbits i territoris per a l’assoliment del desenvolupament sostenible i per a donar compliment al seu principi fonamental “No deixar a ningú enrere”.
En aquesta línia, l’enfocament de la Salut en totes les polítiques de l’OMS ha anat evolucionant i s’ha integrat amb el del desenvolupament sostenible. Així doncs,
L’Agenda 2030 és una oportunitat per promoure la salut a través d’una estratègia multisectorial i multiactor de desenvolupament sostenible.
És per això que el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, en l’Estratègia 2. Entorns saludables, incorpora l’Eix 6. Els objectius de desenvolupament sostenible i la salut a totes les polítiques, per millorar la capacitat de la societat per fer front als reptes emergents de salut pública, els problemes del medi ambient i els determinants socials de la salut en el marc dels ODS.
D’altra banda, també d’acord amb el caràcter multisectorial i multiactor de l’Agenda, el Pla inclou l’Eix 7. Xarxes territorials d’atenció comunitària i de salut integrada, resolutives i amb pràctiques de valor, per desenvolupar la salut comunitària amb implicació local i equitat territorial.
La implicació de la comunitat en la salut pública també té el seu trasllat en la planificació a nivell local, en l’elaboració i desplegament dels plans locals de salut i dels projectes i accions de promoció de la salut. La participació de tots els actors de la comunitat és una garantia de sostenibilitat i d’eficàcia de la planificació i l’acció en salut, tal com es promou des de la Diputació de Barcelona, a través del suport en l’elaboració de Plans locals de salut.
És fonamental implicar la comunitat en la planificació i promoció de la salut als pobles i ciutats, per garantir entorns i condicions de vida saludables per a tothom.
La visió transversal i intersectorial de l’Agenda 2030 culmina amb l'ODS 17, que fomenta l’aliança de tots els objectius per al desenvolupament sostenible, a través d’interrelacions entre els 16 ODS i el treball coordinat per assolir-los: la coherència de polítiques.
Els indicadors
Per aconseguir l'orientació comunitària de les polítiques públiques i les accions a nivell local és fonamental disposar de dades fiables i robustes a escala petita, com a mínim municipal, que permetin fer una primera aproximació al diagnòstic comunitari.
Paral·lelament, l’ODS 17 inclou l’elaboració d’indicadors que permetin mesurar els progressos aconseguits en matèria de desenvolupament sostenible (fita 17.19). Però la transversalitat del desenvolupament sostenible requereix indicadors relacionats amb cadascun dels objectius de l’Agenda 2030. Per tant, per a la mesura de l’assoliment de l’ODS 17 a nivell local, i d’acord amb l’aliança pels objectius que promou, serà útil tota la bateria d’indicadors locals i sistemes d’informació proposats per a cadascun dels altres 16 ODS.
Els reptes que tenim
La salut i el benestar són l’objectiu essencial per a la vida individual i comunitària i, alhora, una condició indispensable per assolir els altres objectius socials i de desenvolupament sostenible.
Els problemes de salut de la ciutadania són atribuïbles, principalment, a les condicions de vida i de treball a les poblacions:
- L’entorn natural i construït influeix la salut de la ciutadania a través de la planificació urbana, la qualitat de l’habitatge, de la qualitat de l’aigua i de l’aire, el transport i les infraestructures.
- L’entorn social i econòmic, incloent-hi l’accés a la cultura, l’educació, el treball digne, la seguretat, les relacions socials, tenen un gran impacte en la salut de la ciutadania.
- L’accés a una alimentació adequada i a serveis i activitats esportives i de lleure són fonamentals per a la salut i el benestar de les persones.
Això exigeix transformar les condicions de vida i de treball i els processos i estructures de relació als pobles i ciutats, perquè siguin saludables i sostenibles, amb un enfocament transversal i comunitari.
Els ajuntaments tenen un paper central per coordinar esforços entre àrees, amb altres institucions i amb la comunitat per a la millora de la salut, la qualitat de vida i la sostenibilitat als municipis.
La salut ha de determinar les aliances necessàries interdepartamentals i entre administracions, entitats, ciutadania i la resta d’actors de la societat per a l’assoliment de tots els ODS i el desenvolupament sostenible de les comunitats.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
L’acció comunitària amb la coordinació i transversalització de les polítiques locals contribueix a generar comunitats saludables i assolir l’aliança pels objectius per a no deixar a ningú enrere
