Càpsula Salut2030
Alimentació saludable i segura
La correcta gestió de tota la cadena alimentària i la promoció de l’alimentació de proximitat millora la salut de la població
Les polítiques de seguretat alimentària han de fomentar un sistema alimentari sostenible i la reducció del malbaratament d’aliments
A Catalunya, la crisi econòmica dels darrers anys i les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 han augmentat i agreujat les situacions de dificultat d’accés als aliments. Les dades del Banc dels Aliments de Barcelona ho evidencien, ja que el 2021 es van repartir 23.130 tones d’aliments (8.000 de les quals de producte fresc, pel foment de dietes saludables), una xifra rècord, un 19,5% superior a l’any anterior.
Les conclusions de l’informe 2021 de l’Observatori de la Creu Roja Impacte de la COVID-19 en l’alimentació de la llar elaborat a partir d’enquestes a 1.012 persones ateses dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja a Catalunya, revelen que el 66,36% pateix algun grau d’inseguretat alimentària i en el 12,7% dels casos arriben a la inseguretat alimentària severa, afectant la qualitat i la quantitat dels aliments consumits. Un 50% reconeix que, per manca de recursos, a la seva llar han deixat de tenir una alimentació saludable alguna vegada; un 25% que alguna vegada un adult de la família ha patit gana però no ha menjat i un 15,2% que un menor de 18 anys ha deixat algun cop d’esmorzar, dinar o sopar.
Un estudi recent (2022) de la Universitat de Barcelona sobre la inseguretat alimentària a Espanya abans de la COVID-19 i durant la pandèmia, a partir d’una enquesta a 1.350 llars de totes les comunitats autònomes, evidencia la mateixa falta d’accés a una alimentació sana i sostenible. L’informe Alimentant un futur sostenible revela que amb la crisi de la COVID-19 el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària ha passat de l'11,9 al 13,3%, i gairebé dos milions i mig de persones han hagut de reduir la ingesta d'aliments per manca de recursos.
La seguretat alimentària es refereix a l’accés als aliments i també a la bona qualitat i innocuïtat d’aquests, que eviti la presència d’agents infecciosos o tòxics que puguin entrar al cos amb la ingesta d’aliments i causar infeccions o intoxicacions.
Font: Memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya. Any 2018.
Les malalties de transmissió alimentària (MTA) continuen sent un problema de salut pública. Anualment, a Catalunya es continua notificant brots i casos amb una tendència descendent en el període entre 2004 i 2007 i una certa estabilització a partir d’aquest moment.
La letalitat declarada per brots de toxiinfecció alimentària és baixa, amb només nou defuncions registrades entre el 1996 i el 2018, en gran part atribuïdes a l’autoconsum de bolets tòxics. Totes les baules de la cadena alimentària tenen un paper i una responsabilitat per garantir la seguretat alimentària a través de pràctiques higièniques adequades, des de la producció primària al consumidor, passant per la manipulació i la comercialització, que redueixin la presència de perills en els aliments i, per tant, les malalties de transmissió alimentària.
La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris requereix el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris de competència municipal (comerç minorista i restauració) i el foment les pràctiques correctes d'higiene en la manipulació. El mapa de risc sanitari dels establiments alimentaris classificats de la província de Barcelona, elaborat a partir del Protocol per a la classificació dels establiments alimentaris en funció del risc sanitari de la Diputació de Barcelona, reflecteix que hi ha un 44% d’establiments amb risc baix, un 41% amb risc mitjà i un 15% amb risc alt (del 71,2% d’establiments classificats el 2020), en funció del qual s’estableix la freqüència de control.
Font: Diputació de Barcelona. Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària.
Posar fi a la malnutrició (fita 2.2) és un repte de salut pública d’escala mundial, ja que l’alimentació és un dels principals condicionants per assolir un estat de salut òptim i gaudir d’una bona qualitat de vida. El terme “malnutrició” es refereix al dèficit, excés i desequilibris en la ingesta de nutrients i calories, que causa problemes de desnutrició (emaciació, retard de creixement i baix pes), deficiències de vitamines o minerals, sobrepès, obesitat i malalties no transmissibles relacionades amb l’alimentació (diabetis, malalties cardiovasculars, alguns càncers o malalties mentals, ja que una alimentació saludable té un paper protector enfront de la demència).
Al món 1900 milions de persones adultes tenen sobrepès o obesitat, mentre 462 milions tenen baix pes (Malnutrition - World Health Organization 2021) i hi ha centenars de milions d’infants que no s’alimenten de forma adequada. Entre els menors de 5 anys, 150 milions pateixen desnutrició, xifra que va a la baixa (lentament), mentre que més de 40 milions tenen sobrepès o obesitat, amb una tendència creixent exponencial. L’Obesitat infantil i adolescent (5-19 anys) al món s’ha multiplicat per deu des de 1975 (Obesity and overweight – WHO 2021).
Al nostre territori, com a molts països desenvolupats, el model d’alimentació de la població ha anat canviant. El consum actual de sal, sucre i aliments ultra processats, en molts casos per dificultats econòmiques i impossibilitat d’accedir a aliments frescos i nutritius, està tres vegades per sobre del que l’OMS recomana. Aquest canvi en els patrons d’alimentació, juntament amb el sedentarisme, ha portat a l’elevada prevalença de l’excés de pes, superior a la de la desnutrició per subalimentació, amb importants repercussions en la salut.
L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2020 revela que la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys (el 58,8% dels homes i el 42,4% de les dones) i al voltant del 30% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes (sobrepès o obesitat). Els nivells augmenten en les persones de la classe social menys afavorida i amb estudis primaris o sense estudis.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.
Segons dades de l’ESCA dels darrers 10 anys, la tendència de l’obesitat entre la població catalana ha estat creixent. El mateix revela l'Enquesta Europea de Salut a Espanya 2020, on un 16,5% d'homes de 18 anys i més i un 15,5% de dones pateixen obesitat. Segons l’estudi PASOS (2019) la prevalença augmenta fins el 24,5% si es mesura segons el coeficient de la circumferència de la cintura respecte a l’alçada enlloc de l’IMC com a referència. En aquest context, 2 de cada 5 infants espanyols d’entre 6 i 9 anys tenen sobrepès o obesitat i Espanya ocupa la 4a posició en xifres d’obesitat i sobrepès en nens de 5 a 10 anys a nivell europeu i la 2a posició en nenes.
L’augment de l’obesitat ha estat tan alarmant en les darreres dècades que l’OMS ha arribat a considerar aquest trastorn com l’epidèmia del segle XXI.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.
L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO analitza la prevalença del sobrepès i l’obesitat entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb la percepció del propi cos i els hàbits alimentaris. Els resultats agregats fins al 2018 dels municipis participants es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i s’evidencien diferències significatives en els nivells de sobrepès i obesitat en funció del sexe, el lloc d’origen o la grandària del municipi. S’observa una prevalença més elevada de sobrepès i obesitat en els nois, en el col·lectiu d’immigrants de primera generació i en els municipis més grans. Pel que fa a la percepció del propi cos, en canvi, són les noies que declaren més insatisfacció, independentment del pes real.
L’Enquesta inclou també els nivells d’adherència a la dieta mediterrània com a patró de dieta saludable, que ajuda a controlar l’obesitat i a reduir els nivells del colesterol i el sucre en sang i la pressió arterial, i evidencia diferències entre segments de la població, en funció del sexe, lloc d’origen, nivell d’estudis dels progenitors i regió geogràfica.
Cal destacar l’impacte de la COVID-19 en els patrons d’alimentació d’aquest col·lectiu d’adolescents. S’ha observat una davallada en els nivells d’adherència a la dieta mediterrània durant el període pandèmic (setembre 2020 – febrer 2022) respecte els resultats fins al 2018.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les enquestes d’hàbits relacionats amb la salut de 4t d’ESO..
Pel que fa a la població adulta, l'Enquesta Europea de Salut a Espanya de l'any 2020 mostra que un 71,2% de dones i un 63,9% d'homes de 15 anys i més consumeixen fruita diàriament. Un 52,0% de dones i un 41,0% d'homes de 15 anys i més consumeixen verdures, amanides i hortalisses diàriament i només l'1,5% de dones i l'1,9% d’homes declaren no consumir mai fruita fresca.
En el període pandèmic també s’ha observat un augment dels trastorns de la conducta alimentària de la població adolescent de Catalunya, amb un increment d’un 25% de l’anorèxia nerviosa i la bulímia, especialment en les noies.
Un Índex de Massa Corporal (IMC) elevat i les dietes pobres en nutrients i amb excés de sal, sucre i greixos constitueixen importants factors de risc cardiovascular, accidents cerebrovasculars, càncer o diabetis, entre altres malalties. Entre els objectius pel 2030 hi ha la reducció d’un terç (respecte el 2015) de la mortalitat per malalties no transmissibles i les malalties de l’aparell circulatori i els tumors, que segueixen sent les principals causes de mortalitat a Catalunya, així com al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona (2019).
Segons els resultats de l’ESCA 2020, prop del 8,0% de la població catalana de 15 anys i més pateix diabetis, amb una prevalença més elevada en els grups de més edat, en les classes socials menys afavorides i en les persones amb un nivell d’estudis baix.
Al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona hi ha hagut un increment en la taxa de mortalitat per diabetis en els darrers 5 anys.
Taxa de mortalitat per diabetis (per 10.000 habitants) dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona. Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre de Mortalitat de l’INE i Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat.
El consum de fruites i hortalisses fresques, llegums i fruits secs, la prioritat del peix blanc i blau davant de les carns i l’oli d’oliva verge extra enlloc d’altres greixos vegetals formen part de les pautes per a la prevenció i tractament d’aquestes malalties no transmissibles, així com per a la millora del funcionament general del cos i el benestar i la qualitat de vida de totes les persones. Més enllà de les causes de mortalitat, els hàbits alimentaris condicionen l’aparició d’altres patologies que també cal tenir en compte, com és el cas de la salut bucal, entre altres.
Paral·lelament als problemes de malnutrició, la prevalença de les al·lèrgies alimentàries ha anat en augment en les últimes dècades i un de cada deu infants en pateix alguna en els països desenvolupats, segons l'Organització Mundial de l'Al·lèrgia (WAO).
L‘Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) estableix que al voltant del 75% de les reaccions al·lèrgiques en els infants són causats per l'ou, el cacauet, la llet de vaca, el peix i les nous. I en els adults al voltant del 50% són de fruites de la família de les rosàcies (pomes, peres, cireres, gerds, maduixes i ametlles), les verdures de la família de les apiàcies (api, pastanagues i herbes aromàtiques) i diversos fruits secs. Aquestes dades es refereixen a la resposta immunològica de l’organisme a determinats aliments i no a les intoleràncies alimentàries per deficiències enzimàtiques que dificulten la digestió de determinats aliments. La intolerància a la lactosa és de les més freqüents, per deficiència de l’enzim de la lactasa, que dificulta la digestió de productes lactis provocant dolors, distensió abdominal o diarrea.
Entre les al·lèrgies alimentàries destaca la celiaquia, la reacció per predisposició genètica a la ingesta del gluten, proteïna present en molts cereals, que provoca lesions al budell prim afectant l’absorció dels nutrients dels aliments. Aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
El binomi alimentació i salut és àmpliament conegut, així com la relació entre medi ambient i salut, però no ho és tant el doble impacte entre seguretat alimentària i canvi climàtic.
L’any 2050, el món haurà d’alimentar 9.700 milions de persones. L’actual sistema alimentari és complex, desigual i insostenible per a respondre a aquest horitzó.
El sector de l’alimentació representa al voltant del 30% del consum total d’energia al món i un 22% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest impacte és fruit de la nostra selecció d’aliments. Els productes de temporada i de proximitat, dels productors d’aliments de petita escala (fita 2.3), no necessiten un transport tan llarg i poden ser més saludables perquè són més frescos i conserven millor el sabor i el contingut en vitamines i minerals. Beneficien la nostra salut en primer lloc, però també són menys perjudicials per al medi ambient. El sistema alimentari actual (la producció, el transport, el processament, l’envasat, l’emmagatzematge, la venda al detall, el consum, la pèrdua i el malbaratament) té un doble impacte: en la salut humana i en la salut planetària.
En sentit contrari el canvi climàtic també està afectant la seguretat alimentària a través de l'augment de les temperatures, el canvi de patrons de les precipitacions i una major freqüència d'alguns esdeveniments molt extrems. Els sistemes de conreu i pastura i la producció de fruites i verdures, un component clau de les dietes saludables, son molt vulnerables al canvi climàtic. D’aquí la importància d’apostar per sistemes de producció d’aliments sostenibles (fita 2.4), tenint en compte els usos adequats de la terra, els usos de l’aigua i els fluxos d’energia al camp i a la granja.
Font: Fundesplai. “Menja, actua, Impacta”
L’increment de la demanda de proteïna animal també és un condicionant per a l’alimentació sostenible, ja que suposa un increment de la producció animal augmentant la desforestació i la fragmentació d’hàbitats. El consum de carn a Espanya és de dues a quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques. Si l’any 2030 som uns 8.000 milions de persones al món, necessitarem produir uns 320.000 milions de carn a l’any amb el consum actual.
La recuperació i la conservació de les varietats locals als cultius i a les granges (fita 2.5) també és clau per a un sistema alimentari sostenible. La pèrdua de la diversitat genètica d’espècies i races autòctones de plantes i animals de consum humà posa en perill el subministrament d'aliments. Per exemple, el sector de l’horta a Catalunya ha experimentat una davallada important des del 2005. Actualment, la superfície destinada als cultius d’horta no supera l’1,2% de la superfície agrícola a Catalunya i el consum d’hortalisses és molt superior a la capacitat de producció del sector.
El manteniment del les varietats tradicionals i les races autòctones són claus per a la resiliència del nostre sistema alimentari.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 2, constitueix un bon compromís per assolir la seguretat alimentària i fomentar un sistema alimentari saludable i sostenible.
L’ODS 2 “Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible” es centra en garantir el dret a la sobirania alimentària (fita 2.1); satisfer les necessitats nutricionals i posar fi a la malnutrició, origen de malalties (fita 2.2); augmentar la productivitat agrícola local (fita 2.3); promoure els sistemes de producció d’aliments sostenibles (fita 2.4) i mantenir la diversitat de varietats i espècies locals en l’agricultura i la ramaderia (fita 2.5).
Els indicadors
En aquest marc de relació entre l’alimentació saludable, el medi ambient i les economies locals, des de la Diputació de Barcelona proposem 6 sistemes d’indicadors per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 2 als municipis de la província de Barcelona des de dos punts de vista: l’estat de salut de la població per causes relacionades amb els hàbits alimentaris i la contribució local a un sistema alimentari sostenible.
Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.
Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS2 (fita 2.2):
- Mortalitat: Principals causes de defunció – veure causes associades a malnutrició
- Morbiditat: Principals causes de morbiditat – veure causes associades a malnutrició
Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals. El CCISAM disposa de 47 indicadors per a l’anàlisi del desenvolupament de la competència municipal i l’aplicació a tots els establiments del municipi.
Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació. (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona).
Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants (49 ens participants el 2020).
Dels 47 indicadors analitzats, els més directament associats amb l’ODS 2 (fita 2.2):
- Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats conformes pel que fa a instal·lacions
- Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats conformes pel que fa a pràctiques de manipulació
- Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats que disposen d'autocontrol
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats conformes pel que fa a instal·lacions
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats conformes pel que fa a pràctiques de manipulació
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats que disposen d'autocontrol
- Nombre de brots de TIA sobre 100.000 habitants
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari baix
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari mitjà
- Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari alt
La superfície dedicada a agricultura ecològica (fita 2.4) i la superfície de terres agrícoles per 100 habitants (fita 2.3) són els 2 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 2 als municipis i comarques de la província.
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 2, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 2 indicadors, així com la representació geogràfica.
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Diputació de Barcelona. Servei d'Agenda 2030 i Participació.
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dades dels indicadors de salut per a les comunitats autònomes que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Concretament, l’indicador actualment disponible per a l’ODS 2 (fita 2.2):
- Prevalença de la malnutrició entre els infants menors de 5 anys, desglossada per tipus emaciació i sobrepès
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
- Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat
- Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides
Proporcionen dades a nivell de Catalunya i en algun cas estan desagregades per província. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 2:
- Taxa d'obesitat segons l'índex de massa corporal (IMC) (fita 2.1)
- Prevalença de la malnutrició (pes per a l'alçada, desviació típica +2 o -2 de la mitjana dels patrons de creixement infantil de l'OMS) entre els nens menors de 5 anys, desglossada per tipus (pes insuficient i sobrepès) (fita 2.2)
- Ingressos de factors agrícoles per unitat de treball anual (UTA) (fita 2.2)
- Suport governamental a la investigació i el desenvolupament agrícola (fita 2.3)
- Superfície dedicada a agricultura ecològica (fita 2.4)
Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat , d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.
Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 2 (fita 2.2):
- Població de 18-74 anys amb excés de pes 2018 (%)
- Població de 18-74 anys amb sobrepès 2018 (%)
- Població de 18-74 anys amb obesitat 2018 (%)
- Població de 0-14 anys atesa a atenció primària per obesitat 2018 (%)
- Població de 15 anys i més atesa a atenció primària per diabetis no insulinodependent 2018 (%)
Els reptes que tenim
L’any 2021 ha estat l’any internacional de les fruites i les verdures (AIFV). Sota el lema “les fruites i verdures, elements essencials de la teva dieta” l’ONU va establir quatre objectius principals:
- Conscienciar sobre els beneficis nutricionals del consum de fruites i verdures
- Promoure dietes i estils de vida saludables i equilibrats
- Reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari
- Difondre les millors pràctiques de consum i producció sostenibles, transformació, emmagatzematge, transport i venda al detall.
També el 2021, Barcelona ha estat la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, fet que ha servit de motor per a impulsar la transformació alimentària de la ciutat. L’any 2022 s’ha donat continuïtat a molts projectes i, en particular, a l’elaboració de l’Estratègia d’Alimentació Sostenible de Ciutat 2030, un full de ruta en matèria de polítiques alimentàries durant els pròxims 8 anys, amb uns eixos compartits amb el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà:
- Preparar un context favorable per a una acció eficaç de les administracions
- Promoure dietes sostenibles i una bona nutrició
- Assegurar l’equitat social i econòmica
- Promoure la producció alimentària
- Millorar l’abastiment i la distribució alimentària
- Reduir el malbaratament alimentari
Uns objectius absolutament alineats amb les fites de l’ODS 2 que cal treballar a tot el territori amb l’horitzó 2030, per a la millora de la salut humana en primer lloc, i també per a la salut planetària, ja que l'agricultura i el sistema alimentari són claus per a les respostes al canvi climàtic global.
A nivell local és necessari actuar des d’una triple vessant:
- La garantia de l’accés de la població a una alimentació de proximitat i de temporada i de les condicions necessàries de seguretat alimentària
- La promoció de la selecció d’opcions d’alimentació saludable i sostenible de la població
- L’aposta per la producció agrícola i ramadera de petita i escala, de proximitat i ecològica, tot fomentant els circuits curts de comercialització
posant en relleu que les opcions d’alimentació de proximitat i de temporada milloraran la salut de les persones, disminuiran les emissions de GEH i milloraran la seguretat i la resiliència del sistema alimentari, facilitant la transició del sistema agroalimentari industrial cap a una alimentació sostenible.
La sobirania alimentària és una opció a nivell local, que beneficia la salut de les persones, la salut planetària i la resiliència de l’economia local.
