15/07/2021 15:00 h.
L’aposta dels municipis per la innovació social a 30a Escola d’Estiu de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social
Taula rodona "Experiències d’innovació per a la transformació social"
En el marc de la 30a Escola d’Estiu de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social ha tingut lloc la taula rodona "Experiències d’innovació per a la transformació social", amb l’objectiu de posar en valor l’acció innovadora dels municipis per donar resposta a les problemàtiques socials i promoure entorns més inclusius.
En el marc de la taula, Alfonso Montero, director de la Xarxa Social Europea (ESN), ha explicat com a través de la cooperació, l’intercanvi i la xarxa entre municipis europeus es promouen iniciatives innovadores que permeten millorar la intervenció social i donar resposta a reptes compartits. També ha parlat d’elements claus de la innovació social, com ara la replicabilitat, la sostenibilitat, la integració de serveis, l’empoderament de persones, i les noves formes de governança digital i organització comunitària. Ha fet referència a la importància de la tecnologia per a l’assignació equitativa de prestacions i la predicció de riscos, però des de la rellevància del rol professional en la presa de decisions i l’acompanyament social. Alhora ha explicat exemples d’innovació social a través de la pràctica basada en l’evidència que han permès millorar, per exemple, l’atenció a la infància en risc social, com ara a través de la teràpia multisistèmica.
També s’ha comptat amb la intervenció de Marta Chillarón, directora del Centre d'Innovació Social i Urbana de l’Ajuntament de València – Fundació Les Naves, un centre que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a la ciutat de València a partir d’experiències noves i fins ara no conegudes o no implementades en la pràctica. Chillarón ha defensat que “la innovació social és una eina per provocar canvis socials” i ha explicat que Les Naves és un espai d’experimentació, avaluació i transferència d’innovacions socials a totes les polítiques de la ciutat. En aquest sentit, ha posat com a exemple un procés de sensorització de 500 llars de persones grans que passen la major part del temps soles, que ara s’incorporarà a la teleassistència avançada, i un programa de prescripció social i cultural des de les consultes d'atenció primària de salut. Des del punt de vista metodològic, ha fet referència a les “Redes Connecta” com a espais de trobada entre diferents agents per promoure l'intercanvi, el diàleg i programació continuada de continguts i ha destacat la importància de comptar amb els mitjans de comunicació com a cinquena hèlix de la innovació social. En aquest sentit, la difusió de la innovació és clau i, tal com recull el baròmetre de la innovació social que han elaborat: “falta coneixement, però l’opinió general és que la innovació està destinada a avançar cap a una societat sense desigualtats”.
Amb una mirada complementària, Laura Seijo, regidora de Benestar Social, Promoció de la Salut, Sanitat i Consum de l’Ajuntament de Mataró, ha explicat el Projecte Papallona, una estratègia de transformació metodològica i organitzativa dels serveis socials de la ciutat basada en diferents palanques: l’acció social comunitària com a intervenció metodològica transversal, l’atenció centrada en les persones, i la integració social i sanitària. Un dels elements claus és la generació d’espais relacionals, la cocreació i la gestió de dades per al coneixement i predicció de necessitats futures. En aquest sentit, ha destacat que “és fonamental que les persones se sentin protagonistes i participin dels processos de cocreació”, com fan a través d’una taula on participen agents formals, informals i ciutadania, i amb la participació en tot moment de les persones usuàries.
La taula ha estat moderada per Núria Jové, responsable de projectes de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que ha explicat com des de l’ACUP s’ha elaborat l’Agenda d’Innovació Social de Catalunya pel període 2019-2021, la qual posa en valor la universitat per promoure la innovació social a través de la recerca (social data), noves relacions entre actors i entorns innovadors (social lab). També ha dit que “la innovació social es basa en un model d’innovació democràtic, plural i col·laboratiu, que permet formular noves preguntes i respostes”.
Aquesta taula rodona ha volgut posar en comú estratègies i experiències d’innovació social, des d’una acció d’àmbit local i europeu, que aposten per noves actuacions, metodologies i models de governança o xarxes de relacions que generen respostes diferents a noves problemàtiques socials o bé a reptes estructurals, sempre amb una voluntat d’inclusió, sostenibilitat i cohesió socials.
L’Escola d’estiu és un espai de trobada, de formació i de reflexió conjunta entre responsables i professionals locals de les polítiques socials, amb diferents propostes en format conferències, tallers, i taules rodones amb l’objectiu de fomentar el coneixement compartit i el debat entre professionals dels ens locals, enguany enfocat a la innovació i la transformació social.
