13/03/2017 12:05 h.
Presentació de la Guia metodològica de masoveria urbana
Presentació de la Guia metodològica de masoveria urbana
El diputat d'Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, va presentar el passat divendres, en el marc de la jornada 'Els ajuntaments i la masoveria urbana, un pase endavant', que va tenir lloc a Castellbisbal, la Guia metodològica de masoveria urbana. Aquest document té com a objectiu proporcionar als municipis un marc de coneixement i una eina de treball per a la utilització d’aquesta figura poc aplicada i encara amb poques experiències com és la 'masoveria urbana'.
La jornada es va centrar en el desenvolupament d’una figura com és el de 'masoveria urbana' un instrument per fer front problemàtiques i situacions diverses sorgit a partir de la Llei del dret a l’habitatge de 2007, que va introduir de forma capdavantera en l’ordenament jurídic català aquesta figura per fomentar la rehabilitació i mobilització dels habitatges. Posteriorment, amb la modificació de la Llei d’arranjaments urbans de 2013, va incorporar també la rehabilitació per renda.
Des de la seva aparició, diversos ajuntaments han endegat experiències de masoveria urbana tant en l’àmbit privat com a l’àmbit públic, amb diferents resultats d’èxit. Malgrat això, alguns ajuntaments han seguit apostant per la masoveria urbana com un instrument d’intervenció a les problemàtiques d’habitatge.
La masoveria urbana
La figura de la masoveria urbana sorgeix del concepte de 'masover' com a figura molt utilitzada en el món rural de Catalunya. Oficialment, un masover era qui tenia una cessió temporal d’un mas del qual ell no era propietari. Entre els masovers i el propietari s’establia un contracte en què els masovers s’encarregaven del manteniment del mas i l’explotació de les terres pertanyents a la finca, a canvi de no pagar lloguer monetari i de quedar-se amb una part de la collita.
La masoveria urbana trasllada aquest antic sistema d’intercanvi al present i a les ciutats. Així, s’estableix un acord entre propietaris i masovers on es marquen uns temps determinats de contracte que justifiquen certa inversió de temps, material i recursos humans. I és també un acord entre necessitats: persones que necessiten casa, i propietaris amb cases que necessiten persones que les mantinguin.