El ferm compromís de l’àmbit educatiu local pel benestar emocional
El Fòrum Local d’Educació, la trobada de debat i reflexió que organitza la Diputació de Barcelona, plantejava aquest any una pregunta tan difícil com urgent de respondre. Educació i benestar emocional, què podem fer des del món local?
El Fòrum no tenia com a objectiu trobar una solució màgica però sí obrir reflexions. El punt de partida va ser conèixer què s’està fent des de les administracions. Ho va explicar Pilar Solanes Salse, comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona, que va destacar les quatre línies principals del pla: “la prevenció, la detecció primerenca, fer que les persones que tenen un trastorn mental tinguin una vida el més social possible i fer que tots anem alineats” i coincidia amb Maria Luisa de la Puente Martorell, consultora i coordinadora tècnica del Pacte Nacional per la Salut Mental de la Generalitat de Catalunya “les actuacions no poden anar només a través del sector salut”. Va posar l’escola al centre “l’OMS situa l’escola com un lloc estratègic, com un centre de salut. L’escola es constitueix com un lloc fonamental per la prevenció, detecció, acompanyament i recuperació de la salut mental. Això requereix una coordinació i fins i tot una integració del què s’ha de fer a l’escola.” I Roser Cervera i Giralt, subdirectora General d’Orientació, Participació i Benestar de l’Alumnat del Departament d’Educació, va explicar que el Govern treballa amb sis eixos “la coeducació i la perspectiva de gènere, el benestar emocional, els hàbits saludables, les addiccions a substàncies i pantalles, el neurodesenvolupament i l’aprenentatge i la salut social i l’entorn”.
Però un dels plats forts del fòrum va ser la ponència magistral i trencadora de la filòsofa, escriptora i professora a la Facultat d’Educació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull, Anna Pagès. De nou, una pregunta que convidava al debat “Podem conviure i estar bé? L’Educació com a estructura d’acollida”. Pagés va llençar una pluja -endreçada- de conceptes. Sobre el benestar emocional va dir que “no hi ha talla única de benestar emocional, no hi ha benestar emocional per tothom en un sentit uniforme o homogeni, com una categoria psicològica abastable en una mateixa mesura” i va afegir que s’ha de treballar diàriament amb els altres. Pagès també va definir el concepte d’alienació “és una experiència de negativitat que impedeix les persones reflexionar lúcidament, sense enganyar-se, sobre quin és l’autèntic problema que les afecta i que han d’enfrontar. Els mecanismes alienants permeten a molta gent amagar el cap sota l’ala”. Per Pagès, ”l’ús de les tecnologies son una font permanent d’alienació, però també ho son les ofertes d’oci o de consum que acceptem com a bones i la productivitat”. I davant d’un alumnat amb problemes, va dir que “el benestar emocional no és cap condició o requisit per aprendre, en cap cas impugna el principi d’educabilitat que inspira qualsevol pràctica pedagògica, tot infant és educable” i va animar a convertir l’ambient escolar en una estructura d’acollida que permeti als nens “deixar la motxilla de les angoixes i els impossibles al penjador de l’aula”.
Pagès va oferir la teoria i la taula d’experts, la concreció. Dolors Peñafiel (Cap del Servei d'Educació de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès) Anna Ramis (mare, mestra i pedagoga, impulsora de la campanya #de0a3PantallesRES i del Manifest Infància i Pantalles) i Joan Padrós (professor d'adults i director del CFA Palau de Mar) van aterrar els conceptes al territori.
Peñafiel va explicar algunes de les dificultat amb les que es troben els municipis per afrontar les necessitats d’infants i joves “sovint hem de posar en marxa projectes molt necessaris i tenim dificultats de finançament o de fer-los sostenibles en el temps perquè depenem massa de subvencions puntuals”. També va demanar millor coordinació i més dades per saber quins serveis s’adeqüen millor a les necessitats de la població.
El focus de la taula va ser l’impacte de les xarxes socials en la salut mental d’infants i joves. Anna Ramis va dir que “la pantalla no és en sí la malaltia, en pot ser el símptoma” i convidava a les famílies a “acompanyar i no deixar els joves sols” i a passar de ser “consumidors individuals a generadors de contingut generals”. Davant l’aïllament que poden provocar les pantalles, es va apostar pel fora escola: activitats diverses, casals d’estiu, tallers, escoles d’art i música, teatre...un fora escola que impulsa el municipalisme i que va reivindicar Peñafiel “perquè son activitats accessibles, que socialitzen, empoderen i obren noves oportunitats a joves que acaben d’arribar o que surten rebotats del sistema educatiu”.
Però les xarxes no només preocupen als joves, també als més grans. Ajudar a superar la bretxa digital és una de les moltes funcions de les escoles d’adults que Padrós va posar en valor “les escoles per a adults tenen i tindran més importància que mai” perquè la vida cada cop és més llarga i perquè cada vegada hi ha més diversitat d’alumnes i d’objectius. “L’escola d’adults pot ser la porta d’entrada del sistema educatiu, la porta d’entrada a la societat de persones que acaben d’arribar o simplement un lloc on socialitzar i combatre la soledat”-va dir.
La taula va deixar clar un concepte, si l’educació és una estructura d’acollida, el territori també ho és. “Sense els municipis serà molt difícil avançar”, afegia Peñafiel. Per això cal donar eines als ajuntaments, com va dir Joan Galiano, president delegat de l’Àrea d’Educació, perquè puguin treballar pel benestar emocional i combatre la nova pandèmia -la salut mental- i perquè “si no fem res diferent, el resultat serà el mateix”. I l’interès hi era, el Fòrum Local d’Educació va esgotar inscripcions.
Text a càrrec d’Eva Arderius
Benestar emocional
