ODS Vida Terrestre - Patrimonio cultural

L’objectiu 15 de l’Agenda 2030 apel·la a “Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat”

Els incendis forestals han estat una constant al món mediterrani degut a les condicions climàtiques tot i que en àrees com les Guilleries el risc s’ha incrementat en les darreres dècades a causa del despoblament i de l’abandonament de les tasques d’explotació del medi natural, que antigament contribuïen també al seu manteniment.

Si en l’actualitat la lluita contra els incendis té un caràcter marcadament professionalitzat, amb l’aplicació de tècniques i recursos tecnològics fora de l’abast de comunitats locals, fins fa no tantes dècades el pes principal de la lluita contra els incendis requeia principalment en la comunitat local, que havia de fer-hi front amb les eines pròpies de la seva activitat quotidiana.

El document que presentem forma part de la memòria del Pla bàsic municipal contra incendis de l’ajuntament de Vilanova de Sau. El Pla es va elaborar el 1986 després que la Generalitat declarés el municipi com a zona de perill d’incendis forestals a causa de les nevades del gener d’aquell any, que havien fet grans destrosses als boscos.

Vilanova de Sau segons l’últim cens té actualment 312 habitants i el 1986 en tenia 311 (font IDESCAT), i, amb una superfície de 58,3 km2, tenia una densitat de 5,3 habitants per quilòmetre quadrat.

El ban, signat per l’alcalde Jaume Orra (1979-1987 i 1995-2007), mobilitzava a tots els homes útils (només homes), entre 18 i 60 anys, que segons la llista que s’annexà a la memòria eren un total de setanta-cinc. En aquell moment aquesta havia de ser la primera i principal força de xoc. No hi havia agents rurals ja que el cos es crea el novembre 1986 (font:  Agents Rurals), ni hi havia Agrupacions de Defensa Forestal que també es creen a partir d’aquell any (font:  SFADF ).

En fer inventari dels mitjans materials de què disposava el municipi, la memòria recollia dues cisternes (un camió de recollida de llet i una cisterna de purins remolcada per tractor), un camió i tres màquines per a treballs forestals, dues úniques emissores que eren les de la Guardia Civil, o onze vehicles tot terreny (Land-Rover i Patrol majoritàriament), inclòs també el de la Guardia Civil. S’obviava fer relació dels xerracs mecànics, això sí, perquè, diu, “pràcticament n’hi ha un a cada casa”.

El Pla bàsic municipal contra incendis que inclou el ban de 1986 va ser utilitzat per a tramitar una subvenció de la Diputació amb la qual l’ajuntament va adquirir un vehicle tot terreny convenientment equipat, una emissora i 8 rètols de prohibició de fer foc i va arranjar diferents camins.

Tot i ser un document estrictament tècnic dona una visió eloqüent de la societat de no fa tants anys. Actualment la tasca de reacció ràpida en cas d’incendis l’assumeix l’ADF Vilanova de Sau que compta amb dues cubes-remolc de 3.000 litres i diversos remolcs de 600 litres distribuïts pel terme, tots ells destinats exclusivament a aquesta funció i que s’enganxen als tractors o vehicles dels membres de l’ADF,  i que disposa també de totes les emissores i altres mitjans tècnics i tecnològics necessaris, i evidentment no es parlaria de mobilitzar només homes (l’ADF és actualment presidida per una dona), però segueix sent essencial la responsabilitat del municipi en la intervenció en primera instància en les tasques relacionades amb la prevenció i extinció d’incendis, i, en sentit més ampli, en les accions de l’objectiu 15 de l’Agenda 2030.