07/06/2021 11:36 h.
Arrenca el cicle de converses LAB Bonnemaison
Amb la conversa "Humanitzar el pensament: feminismes i filosofia per a la transformació social", el LAB Bonnemaison ha iniciat el primer cicle de converses que vol generar un espai de trobada, diàleg, reflexió i intercanvi de coneixement entorn les polítiques públiques de gènere, el lideratge i l’activisme feminista.
Aquest dijous 3 de juny la Laura Casielles, periodista, filòsofa i poeta ha moderat aquest espai de reflexió entre les filòsofes Begoña Román, Laura Llevadot i Núria Sara Miras, que han conversat sobre la filosofia com a compromís social i com a eina de transformació política individual i col·lectiva, amb perspectiva feminista.
L’acte ha estat inaugurat per la Presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, qui ha recordat el paper del LAB Bonnemaison, destacant la importància de generar i abordar debats i pràctiques en polítiques locals de gènere i lideratge feminista, així com la necessitat de fomentar l’aprenentatge i l’intercanvi d’experiències i polítiques feministes del territori, afavorint espais de participació i d’incidència de l’activisme feminista en la definició i la innovació de polítiques públiques de gènere, i enfortint els lideratges feministes.
La conversa s’ha estructurat entorn tres blocs temàtics: filosofia i feminismes, com contribueix o pot contribuir la filosofia a l’àmbit de les polítiques públiques i els reptes de la construcció d’una comunitat post-covid.
La Núria Sara Miras ha posat en evidència la baixa visibilitat i representativitat de dones en el món de la filosofia en el passat i el present, destacant fenòmens com el sostre de vidre i el terra enganxifós en el terreny de l’acadèmia i la filosofia, i ha remarcat la necessitat de la interseccionalitat en les polítiques públiques.
La Begoña Roman Maestre ha denunciat la necessitat d’escoltar totes les veus i no només les hegemòniques, incorporant a les polítiques la veu de “l’altre” –fent referència a les persones que reben l’impacte de les polítiques que queda exclosa en el procés de disseny de les mateixes - i la vida quotidiana de les persones. Ha aportat també la idea de deconstruir categories que són esbiaixades, en especial la idea de poder, no només cal que hi hagi veus i figures de dones sinó que aquestes lluitin contra aspectes com la precarització dels àmbits feminitzats, entre d’altres. Així mateix, ha destacat la necessitat d’espais de reflexió independents entorn l’ètica i les polítiques públiques.
La Laura Llevadot i Pasqual ha afirmat que cal defugir de les quotes i la guetització de dones, que es centra en incorporar dones en les estructures patriarcals existents, perquè el que cal fer és subvertir aquestes estructures, posant-les en qüestió i construint alternatives. És necessari qüestionar la filosofia amb mirada de gènere per combatre l’androcentrisme que genera exclusions i violència. Ha destacat així mateix que cal replantejar la categoria ‘representació’ tan utilitzada a les polítiques de gènere i tan poc en altres àmbits, abordant la necessitat d’obrir els límits de la representació en el marc de les institucions.
En darrer lloc les filòsofes han debatut sobre la crisi de les cures i de la seva importància durant la pandèmia COVID des de la perspectiva de gènere, tot desnaturalitzant la seva feminització i plantejant la necessitat de la redistribució per l’equitat de gènere.
Aquesta primera edició del cicle compta amb dues converses més durant els mesos de juny i juliol. Es pot trobar més informació de les activitats LAB aquí.
