Esports - Educació - Turisme - Salut - 27/10/2017 14:37 h. - Beatriu Sanchís
El Congrés de l’Esport subratlla els ens locals com a grans impulsors de la popularització de l’esport en les darreres dècades
- Primer “Congrés de l’Esport Local”, organitzat per la Diputació de Barcelona
Amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats que ofereix l’esport com a dinamitzador dels municipis en altres àmbits, la Diputació de Barcelona ha organitzat aquest dijous 26 i divendres 27 d’octubre el primer “Congrés de l’Esport Local”, celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona i que s’ha presentat com un espai on aportar coneixements, experiències i reflexions des de diferents punts de vista, interns i externs al món de l’esport.
El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona i responsable de Cultura, Educació i Esports, Martí Pujol, ha estat l'encarregat d'ianugurar el congrés. En la seva intervenció, Pujol ha destacat el treball de la corporació «amb tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona en matèria esportiva, facilitant-los suport econòmic, tècnic i formació».
El Congrés també ha acollit el col·loqui “Polítiques esportives”, amb la participació de la diputada d’Esports de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos, subratllant «el suport tècnic, econòmic i logístic de la Diputació en matèria esportiva vers els ajuntaments, atenent els 311 municipis, amb les seves característiques, i respectant l’autonomia local». Al col·loqui també hi han assistit el secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras; el president de la UFEC, Gerard Esteva; i el vicepresident de la UCEC, Josep Monràs.
Com a temes destacats de debat, el Congrés ha posat damunt la taula la necessitat de la població de fer esport i com s’han de renovar les motivacions per a la seva pràctica. També ha tractat de la promoció de l’esport en col·lectius com ara la gent gran i les dones; l’esport adaptat o l’anàlisi sobre com poden créixer les entitats que fomenten la pràctica esportiva, entre d’altres qüestions.
Entre les principals conclusions del congrés cal recordar com els ens locals, amb la col·laboració des agents públics i privats del sistema esportiu, són un motor indiscutible de l’impuls i la popularització que l’esport, fenomen amb dimensió cultural, ha experimentat en les darreres dècades, i com s’ha posat a l’abast de la ciutadania, gràcies a la seva transversalitat, i ha afavorit la generació d’impactes en diversos àmbits.
Ponències inspiradores
Un dels principals eixos del congrés ha estat l’organització de diferents ponències a càrrec de personalitats i referents del món de l’esport. Ha estat el cas de l’aventurer i escriptor Albert Bosch amb la ponència: “Què ens mou a ser actius”. A través de la seva pròpia experiència personal basada en l’actitud positiva davant dels reptes esportius més exigents, tot destacant que «l’èxit i la satisfacció personals es troben més en el camí cap a la fita fixada i l’esforç, que no pas en l’assoliment de la mateixa fita, perquè el fracàs és no intentar-ho».
La ponència “Torna a fer esport. No t’ho perdis” del formador esportiu, Pep Marí ha recordat com «el creixement de la pràctica esportiva ha estat notable a les darreres dècades, tot i que més de la meitat de la població encara no fa esport regularment, de manera que la vida sedentària posa en risc la seva salut».
La doctora Mariona Violán amb la intervenció “Esport al límit, riscos per a la salut”, va reflexionar, ahir dijous, sobre com «la pràctica esportiva comporta beneficis físics, psíquics i socials. Tanmateix, el desconeixement de l’estat de salut, la creixent tendència a superar els límits personals i determinades actituds negligents esdevenen sovint un risc per a la salut».
Esport i gènere: de la igualtat a l’equitat
Avui ,divendres, el professor i catedràtic, Manuel García Fernando ha presentat la ponència “Canvis socials i hàbits esportius”. García ha recordat com els municipis es troben immersos en un procés de canvis econòmics, socials i polítics i com aquests afecten a l’esport i les condicions socioeconòmiques en els hàbits esportius de la població són clars indicadors. Com a exemple, el professor García ha presentat alguns dels darrers resultats (any 2015) de la vuitena enquesta realitzada pel Centre d’Investigacions Sociològiques «on indica com el 67% de la població s’interessa per l’esport, ja que fa només 25 anys variables com la pràctica esportiva entre la població no existien». Ha volgut subratllar també el paper de la dona dins el món del l’esport que en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial, i com a l’actualitat la pràctica de l’esport entre homes i dones està molt igualada, amb un 59% de la població masculina que practica esport vers el 55% de la població femenina.
Gent gran, gran gent
Una de les taules rodones que han destacat al congrés ha estat l’experiència “Gent gran, una gran oportunitat”, on l’expert en esport i gent gran, Jesús Fortuño i el doctor Àlex Pasarín han reflexionat sobre l’increment de l’esperança de vida i del lleure que configuren, un escenari favorable per a la pràctica fisicoesportiva a la tercera edat.
En paral·lel, han parlat sobre com el progressiu envelliment de la població requereix el disseny de programes específics per a estils de vida actius, i han presentat experiències relacionades amb la prestació de serveis esportius per a la tercera edat, amb els beneficis derivats de la pràctica rehabilitadora de la marxa nòrdica. També s'ha pogut escoltar el testimoni del popular atleta i veterà, Miquel Pucurull.
Impacte econòmic de l’esport
La taula rodona “Impacte econòmic de l’esport” formada per la responsable de màrqueting de Donostia Turismo, Carmen Baez, el director general del Circuit de Catalunya-Barcelona, Joan Fontseré, el periodista, Juan Porcar i el gerent de Prames, Sergio Rivas han reflexionat sobre com l’esport ultrapassa l’àmbit que li és propi i impacta en altres sectors, com són l’educació, la sanitat, el turisme i, especialment, l’economia, que afavoreix la projecció externa dels municipis.
Cal recordar, algunes xifres incloses a l’estudi que la Diputació de Barcelona va presentar el passat mes d’abril sobre el pes economic de l'esport on s’indiquen alguns indicadors com el PIB de l'esport a la demarcació de Barcelona suposa el 2,1% del total. La producció efectiva total del sector comporta prop de 3.000 milions d’euros i el total d’ocupats, al 2013, va ser de 47.991 persones.
Els ponents han subratllat com l’impacte de l’esport a nivell econòmic ajuda a posicionar els municipis, els ajudar a tenir un impacte emocional i social al seu territori. I com una de les principals funcions de les administracions ha de ser la de crear oportunitats (de negoci, etc) i ho poden fer a través de l’esport. En definitiva, el futur i l’èxit dels esdeveniments esportius dependrà que tinguin una forta vinculació emocional amb la ciutadania, i aquells en que la població se senti orgullosa.
Conclusions
En la cloenda del congrés, la diputada d’Esports de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos ha destacat com «el congrés ha volgut ser aglutinador de tots els agents esportius que participen a l’esport local, on s’han posat en comú idees i reflexions amb ajuntaments, clubs, entitats, federacions, consells esportius i empreses».
En aquest sentit, Fandos ha refermat que «l’esport promou la felicitat, la definició d’objectius, la capacitat de superació personal i el treball en equip». I ha afegit com «des de la Diputació es pren bona nota de totes les conclusions i experiències del congrés per continuar donant suport als ajuntaments col·laborant en les iniciatives esportives que impulsen».
Una de les principals conclusions del congrés ha estat la reivindicació de la importància i el nou rol de l’esport local que ha de ser un rol d’inclusió, i de cohesió i equilibri entre diferents àmbit com el social, econòmic turístic i sanitari. Si voleu informació detallada de les ponències i totes les conclusions les podreu consultar al web: www.diba.cat/web/esports/congresesportlocal
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
