30/11/2016 21:30 h. - Beatriu Sanchís
Mercè Conesa: “El Llibre d’estil de la corporació és clau per a l’homogeneïtzació de tots els serveis que es presten, des de la Diputació, a la ciutadania ”
- El llibre té com a objectiu promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social
- Una obra de referència i consulta que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans
- Tots els municipis de la demarcació de Barcelona rebran un exemplar de la publicació
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa ha presentat aquesta tarda, dins del cicle de col·loquis “Parlem de...” organitzats per la Diputació, el Llibre d’estil de la corporació en la seva primera edició.
A l’acte de presentació l’han acompanyat, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènech Ros; la coordinadora del Llibre d'estil, Lluïsa Tena i el cap del Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep M. Mestres.
La presidenta Conesa ha posat en valor «el Llibre d’estil com a element clau per a l’homogeneïtzació de la tasca de tots els serveis que es presten, des de la Diputació, buscant l’excel·lència en el servei a la ciutadania i com una eina bàsica per als treballadors de la corporació» .
Mercè Conesa ha subratllat que «la Diputació té una clara consciència envers l’ús de la llengua catalana com a valor fonamental que ha d’estar al servei de la ciutadania, tot sent una administració pionera en la normalització efectiva del català en el pla públic», ha afirmat.
En aquest sentit, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènech Ros ha ressaltat el «deute històric» que l’IEC en té amb la Diputació de Barcelona, com ha impulsora que va ser, en la creació de l’Institut, i amb tot el suport que rep per part de la corporació. «Gràcies a la col·laboració i la feina conjunta que hem desenvolupat des de l’IEC amb la Diputació de Barcelona, hem pogut retornar l’ajuda que sempre ens ha dispensat la corporació», ha afirmat.
En paral·lel, el cap del Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep M. Mestres ha mostrat el seu agraïment «a tot l’equip que ha fet possible el Llibre d’estil i ha expressat la seva satisfacció per la feina desenvolupada en aquesta obra amb l’objectiu de donar un millor servei a la ciutadania». Un llibre d’estil «que ha de servir perquè la ciutadania rebi els missatges de manera clara i entenedora, amb una llenguatge àgil, no discriminatori i respectuós», ha dit.
Per últim, la coordinadora del Llibre d'estil, Lluïsa Tena ha remarcat «la importància de la implantació del Llibre d’estil entre tots els empleats de la corporació» i ha fet una presentació detallant el contingut de l’obra, estructurada en quatre parts: «Model de llengua», «Qüestions d'estil», «Convencions» i «Qüestions gramaticals».
Aquest llibre, que estarà disponible per a tots els ajuntaments i obert a tota la ciutadania, s'inscriu en l'objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social. Pretén ser l'obra de referència per a resoldre els dubtes lingüístics que els treballadors de la corporació i els ajuntaments es plantegen a l'hora de redactar els seus textos. El contingut ha estat revisat pel Servei de Correcció Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.
Cura per la llengua
La cura per la llengua ha estat un element definidor de la tasca de la Diputació de Barcelona d’ençà que, el 1907, per iniciativa directa d’Enric Prat de la Riba, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, pocs anys abans que l’obra de la Mancomunitat de Catalunya —impulsada pel mateix Prat de la Riba en bona mesura sobre l’estructura administrativa de la Diputació de Barcelona— engegués un vast programa de modernització del país en què l’ordenació i el bon ús del català —en tots els àmbits i, també, en l’administratiu— ocupava un lloc destacat.
La Mancomunitat, amb la Diputació de Barcelona al capdavant, va obrir el camí a l’ús del català en la vida administrativa, amb iniciatives remarcables i essencials com l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local. Es va plantar així la llavor que va fer possible la normalització lingüística de l’etapa republicana, escapçada per la dictadura franquista.
La Diputació, rellevant a la normalització del Català
És un fet que, tot i les sotragades que ha patit el país —i, amb ell, la llengua—, la Diputació de Barcelona ha tingut un paper actiu i rellevant durant les etapes de represa i normalització de la llengua catalana. Així va ser el 1976 —un any abans del retorn de Josep Tarradellas, el qual, ostentant la doble presidència de la Diputació i de la Generalitat restaurada, va desplegar una cabdal obra de recuperació lingüística—, quan es va crear l’Oficina de Català de la Diputació, que va propiciar el retorn al català de la funció d’eina natural de comunicació oficial.
Primera administració en adherir-se a la Llei de normalització lingüística
Quan el Parlament de Catalunya va aprovar la primera Llei de normalització lingüística, el 1983, la Diputació va ser la primera Administració pública que s’hi va adherir i que va aplicar-ne decididament els principis. La Diputació fa nous passos endavant amb l’objectiu de vetllar pel bon ús de la llengua. I no és només per l’esperit de fidelitat al patrimoni col·lectiu, sinó per la necessitat de cercar un llenguatge més planer que ajudi a explicar l’acció de govern, a incrementar la confiança de la ciutadania a partir de la transparència administrativa i l’accés a la informació pública. La transparència implica una comunicació veraç, objectiva, comprensible i accessible i, per tant, a l’ús d’un llenguatge clar, precís i rigorós, aquell que contribueix a la credibilitat i l’eficàcia de les institucions.
Obra de referència
Amb el present Llibre d’estil, la Diputació es dota d’una obra de referència, una eina a l’abast de tothom, que contribuirà a la qualitat lingüística que correspon a les exigències del bon govern i la comunicació amb la ciutadania.
El març del 2013 es va crear la Unitat Lingüística, tot recuperant l’esperit i el llegat de l’Oficina de Català (1976 -1990). El novembre del mateix any, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans van signar un conveni de col·laboració que, a més de sumar esforços per a commemorar els centenaris de les Normes ortogràfiques i de la Mancomunitat de Catalunya, establia el suport i l’assessorament de l’Institut d’Estudis Catalans amb vista a l’elaboració d’un llibre d’estil de la Diputació de Barcelona. Un any després, el novembre de 2014, la Diputació, de conformitat amb la normativa aplicable, va posar en marxa un nou òrgan competent en matèria de política lingüística, que conserva i amplia notablement les funcions de l’anterior. D’acord amb el decret de creació de l’actual Òrgan de Política Lingüística, les funcions que té atribuïdes són, entre d’altres, vetllar per la qualitat lingüística i la comunicació eficaç, fomentar la formació i el perfeccionament dels coneixements de la llengua general i dels llenguatges d’especialitat i vetllar per l’aplicació i la difusió del Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona.
Valor corporatiu i responsabilitat social
L’elaboració d’aquesta publicació concreta i culmina de manera significativa aquests passos recents, que tenen l’objectiu de promoure el bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social, i la ferma voluntat de reforçar la imatge de la Diputació com a govern supralocal i com a eina de servei públic.
El Llibre d’estil
Un llibre d’estil ajuda a configurar una imatge corporativa homogènia i unívoca, de la qual la llengua, sempre al servei d’una comunicació eficaç, és la part essencial. Resoldre els dubtes lingüístics que es plantegen a l’hora d’escriure en relació amb l’ús normatiu de la llengua és la finalitat pragmàtica d’aquest llibre d’estil, plenament conscients, però, que no podia ser mai una obra acabada, perquè els dubtes són il·limitats, imprevisibles i canviants.
En aquesta publicació s’han obviat els aspectes comunicatius que no són lingüístics (disseny, tipografies, etc.) i no s’ha inclòs la documentació administrativa, un capítol
essencial per a qualsevol Administració pública. La preparació dels models demana un treball de col·laboració contínua entre lingüistes i experts en dret i gestió, que en el cas de la Diputació de Barcelona s’han pogut iniciar gràcies a la voluntat i la implicació de la Secretaria General.
Criteris lingüístics
Els criteris generals que adopta o proposa el llibre responen a dos principis: el de respecte a la normativa i el d’un model de llengua que ajudi a comunicar-nos amb eficàcia. Així doncs, es respecta el corpus normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la institució «encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català» (art. 1 de la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans).
En aquest sentit, s’ha tingut el privilegi de comptar amb l’assessorament de l’Institut, gràcies a la revisió acurada que el cap del Servei de Correcció Lingüística, Josep M. Mestres i Serra, ha fet del contingut íntegre del llibre.
El segon principi busca l’eficàcia i la qualitat de la comunicació. I això té a veure amb la transparència informativa a què l’Administració s’ha de comprometre i amb el dret de la ciutadania a reclamar-la.
Contingut
El contingut s’estructura en quatre parts: «Model de llengua» (cap. 1-3), «Qüestions d’estil» (cap. 4-11), «Convencions» (cap. 12-18) i «Qüestions gramaticals» (cap. 19-21).
A la primera part i a la segona es parla sobre el model de llengua i d’algunes qüestions que en defineixen l’estil. En aquest sentit, el llibre és una declaració de principis.
L’apartat «Redactar amb eficàcia» de la primera part inclou recomanacions per a afinar un model de llengua correcte, precís, clar, concís, genuí i adequat a la situació comunicativa. A continuació es tracta del llenguatge respectuós, que inclou l’anomenat llenguatge igualitari, i del llenguatge adequat al context comunicatiu d’Internet i les xarxes socials.
A «Qüestions d’estil» es revisa la puntuació —lligada a la sintaxi o com a simple convenció mancada de significació—, els tractaments personals i protocol·laris, les fórmules de salutació i comiat, la datació, les dades de contacte i horaris, les enumeracions, l’ús del perfet simple i el perfet perifràstic, i l’ús dels arcaismes.
La part tercera a les «Convencions», perquè no és una finalitat menor aconseguir una pràctica homogènia en aquests aspectes no estrictament lingüístics o, si més no, que cauen fora del terreny normatiu. No es pot donar per bo un escrit si no es comprova la coherència dels criteris aplicats en les convencions següents: abreviacions, majúscules i minúscules, escriptura dels nombres, ordenació alfabètica, traducció, tipus de lletra i referències bibliogràfiques. En aquest punt, el llibre té una funció reguladora.
Un llibre d’estil no és pas una gramàtica, però sí que pot recordar algunes regles gramaticals que s’han de tenir molt clares per a escriure correctament. A l’última part, «Qüestions gramaticals», es recullen les que s’han considerat imprescindibles.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
