13/06/2020 08:25 h.
La persecució que no s'oblida
Dos relats corprenedors de repressió per part de règims dictatorials del segle passat surten a la llum amb la documentació que es guarda als arxius.
El periodista Enric Canals i Cussó, ens presenta els seus descobriments en la investigació de la trajectòria vital del refugiat republicà Lluís Escarrà Lapiedra, que va morir en el camp de concentració de Mauthausen. A partir d’un petit resguard conservat per la família, on hi consta el número d’expedient custodiat a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Canals va poder treure a la llum la verdadera identitat del pres i esclarir dades sobre la infància i la joventut del refugiat republicà.
Nicolau Guanyabens, arxiver municipal de Montornès del Vallès, ens mostra com acabada la Guerra Civil, la repressió del règim franquista arribà a totes les capes de l’administració. A l’Arxiu Municipal es conserven les fitxes de vint persones que, després de passar judici acusats de rebel·lió militar —la majoria—, i ser condemnades a anys de presó, se’ls concedia un règim de llibertat vigilada al seu poble. L’alcalde era el responsable de la seva vigilància: havia de certificar mensualment la bona conducta de tots ells, i era l’única autoritat que els podia donar permisos de sortida del poble, com a màxim per dos dies.
Vídeos de la sèrie 'Obrim l’arxiu' produïda per l’Arxiu General i la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius 2020.
De la Maternitat a Mauthausen
La Llibertat vigilada de la postguerra: confinament i bona conducta (Arxiu Municipal de Montornès del Vallès)