27/02/2018 17:11 h.
“Cultura i Memòria I”: Normalitzant les polítiques de memòria històrica
Jornada Cultura i Memòria
Durant tot el dia d’ahir, l’Espai Francesca Bonnemaison va acollir la jornada “Cultura i memòria I”, una iniciativa del diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, per donar a conèixer diverses aproximacions a la memòria col·lectiva provinents de diferents àmbits culturals, en el marc de les Jornades de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.
Amb la representació del monòleg “Puig i Cadafalch, un croquis”, a càrrec de Sergi Mateu, el diàleg al voltant de la memòria com a font de reparació, entre l’exconseller de Justícia, Carles Mundó, i l’advocat Pep Cruanyes, i la projecció del documental “Lesa Humanitat”, d’Héctor Fáver, va finalitzar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison la primera jornada “Cultura i Memòria”. El diputat de Cultura, Juanjo Puigcorbé, va seguir el desenvolupament d’aquesta primera trobada, organitzada per Cultura de la Diputació de Barcelona en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que pretén donar la visibilitat que mereixen aquelles persones i institucions que han treballat en la recuperació d’una part amagada de la nostra història.
La sessió de tarda de la jornada “Cultura i Memòria I” va començar amb la representació teatral “Puig i Cadafalch, un croquis”, amb direcció de Marc Rosich i interpretació de Sergi Mateu. Aquesta breu peça de teatre és una aproximació a la rellevància i actualitat de la figura de qui va ser el segon president de la Mancomunitat de Catalunya i cèlebre arquitecte Modernista a partir de fragments de les seves memòries.
Després d’aquesta mostra de com treballar per la memòria històrica des de les arts escèniques, la jornada va donar veu a dos a Carles Mundó i Pep Cruanyes els quals, moderats per la periodista Fina Brunet, van abordar el tema de la memòria com a font de reparació, centrant-se en l’anul·lació dels judicis polítics del franquisme i el tancament de la presó Model de Barcelona. Del diàleg entre l’exconseller i l’advocat es va desprendre que sense la recuperació de la memòria històrica tindrem sempre un relat incomplet del que va succeir i que cal que les institucions aprofundeixin en la normalització d’aquestes polítiques per evitar que certs fets i actituds es tornin a produir.
Per acabar la jornada, es va projectar el documental “Lesa humanitat”, un colpidor treball del realitzador Héctor Fáver que permet interpretar la transició espanyola des d’un altre prisma. El visionat es va completar amb un col·loqui amb Roger Heredia, promotor del Banc de l’ADN de desapareguts de la guerra civil, que va anunciar que ben aviat veurem els resultats d’aquesta iniciativa, i Xavier Menéndez, arqueòleg, membre del comitè tècnic de Fosses de la Generalitat i treballador de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que va recordar que queda molta feina per fer en aquest àmbit.
Memòria, món local i gènere
La sessió del matí, conduïda per Pia Bosch, assessora tècnica de la Diputació de Barcelona, es va obrir amb la intervenció de Jaume Zamora, responsable de la Xarxa d’Arxius Municipals de la corporació, que va destacar el marc legal en què es mouen els arxius en la seva tasca de recuperació de la memòria col·lectiva, alhora que va posar exemples del treball dut a terme per diferents iniciatives provinents del món local (Vallbona d’Anoia, Matadepera, Cerdanyola del Vallès, Granollers o Vilada).
També des del món local, i amb el valor afegit de la vivència familiar, Montserrat Tura, exalcaldessa de Mollet del Vallès i exconsellera d’Interior i Justícia de la Generalitat, va donar a conèixer la importància als anys 30 del catalanisme rabassaire, personificant-lo en la figura del seu avi, Feliu Tura. Amb la seva intervenció, fruit de l’assaig “República pagesa: vindicació del catalanisme rabassaire” (guanyador del premi Carles Rahola 2017), va demostrar l’abast d’aquest moviment i del seu programa de transformació social, alhora que en va reclamar el reconeixement.
Per acabar la sessió del matí, Mary Nash, historiadora i fundadora del Centre d’Investigació Històrica de la Dona (Universitat de Barcelona), va dedicar la seva intervenció a reivindicar la veu de les dones com a patrimoni històric, detenint-se en dos moments clau en què el gènere ha contribuït a invisibilitzar el rol de les dones: la guerra civil i la postguerra. Nash va tenir paraules per moviments com la Unió de Dones de Catalunya (creada el 1937) o la plataforma de recerca i pensament Dones del 36 (actiu entre 1997 i 2006), per citar dos exemples que demostren que el paper femení no ha estat en cap cas subsidiari.