$community_name

23/03/2018 09:56 h.

Una de les preocupacions que els alcaldes ens transmeten aludeix als grups de joves que passen el dia sense fer res a les places dels pobles. Acostumen a ser menors absentistes, que passen d’anar a l’institut, o joves que han deixat definitivament els estudis i no troben feina. I la preocupació no són els problemes que puguin causar, sinó la incertesa del seu futur incert.

 

El sistema educatiu, tal com està dissenyat actualment, no disposa de prou mecanismes per atendre aquests joves, que, segons denuncien ells mateixos, en molts casos han estat gairebé convidats a deixar l’institut, bé per problemes de conducta o bé perquè ja han esgotat les possibilitats de repetir curs. Aquests joves són les persones que formen part d’aquell aproximadament 18% de la població escolar catalana que abandona els estudis sense esperar a obtenir el títol obligatori, el de l’ESO, o que, si se l’han tret, opten per no seguir endavant i es queden amb els estudis bàsics.

I és en aquest context que les escoles d’adults agafen una nova rellevància. De fet, ja fa temps que treballen amb els joves que han abandonat el sistema educatiu formal i estan assumint unes funcions que, en teoria, haurien d’exercir les escoles de noves oportunitats, els centres que inicialment han estat ideats per donar una sortida professional als milers de joves que ni estudien ni treballen.

Ja el decret de l’escola inclusiva, aprovat per la Generalitat el 17 d’octubre passat, ha obert una escletxa per a la seva normalització, ja que parla d’aquestes escoles i les descriu com centres per a alumnes amb “bagatges personals complicats”. L’objectiu és donar cobertura als alumnes que han acabat l’ESO sense el títol i se’ls ofereix propostes de continuïtat per aconseguir el graduat o un títol professionalitzador bàsic. Una de les virtuts d’aquest titpus de centres és que la formació que es presta als joves és individualitzada,  fora dels currículums reglats convencionals.

Però el principal problema que tenim en aquests moments és que aquesta tipologia de centres encara és escassa. No oblidem que és imprescindible que les persones es formin al llarg de la vida i que aquest és un factor clau de desenvolupament. I hem de fer tot el possible perquè les polítiques educatives del país considerin les escoles de noves oportunitats com una prioritat.

Ara amb les escoles d’adults tenim una oportunitat. No volem que siguin etiquetades com a centres de formació només per a gent gran, immigrants o estudiants fracassats. Són escoles de desenvolupament personal que formen al llarg de la vida, que serveixen per millorar les competències i habilitats dels seus alumnes i que es converteixen, també, en espais d’orientació per ajudar els estudiants cap al seu encaix laboral.

I és per avançar en aquesta estratègia que des de la Diputació de Barcelona ens hem compromés a donar suport a l’educació de persones adultes i a les escoles municipals. I és la raó per la qual hem constituït una Xarxa d’escoles municipals de persones adultes a partir de la qual impulsar una escola que promogui l’educació al llarg de la vida amb èmfasi en els itineraris i en les transicions.

El camí que ens queda encara és llarg, però els ajuntaments que hi han apostat estan contribuint d’una manera significativa a augmentar les oportunitats i a promoure la formació al llarg de la vida dels seus ciutadans. En aquestes transicions educatives també caldria apostar per l’orientació i l’acompanyament de l’alumnat. És un factor clau per facilitar que aquest trànsit es pugui realitzar en les millors condicions cap un veritable èxit educatiu.

 

Rafa Homet, diputat d'Educació de la Diputació de Barcelona