Per una gestió forestal adaptada a les noves realitats
11/01/2024 10:40 h.
En els darrers 70 anys la demarcació de Barcelona ha perdut 120.500 hectàrees agràries, fet que ha provocat que el 45% dels municipis hagin passat en aquest període de paisatges en mosaic agroforestal a paisatges eminentment forestals. Actualment la demarcació compta amb 514.000 hectàrees forestals, de les quals el 95% corresponen a boscos privats.
En aquest context, una gestió forestal eficient és indispensable i les administracions públiques hi juguem un paper clau. Entre el 2011 i el 2020, s'han fet actuacions en el 35% dels boscos de la demarcació i d'aquestes, la Diputació hem impulsat treballs en 14.457 hectàrees, mitjançant principalment les associacions de propietaris forestals. Més del 12% de tota la gestió forestal que es realitza a la demarcació compta amb la participació directa de la Diputació. Anualment, es gestiona una mitjana de prop de 14.000 hectàrees a la demarcació. En aquest punt, cal esmentar el cas especial del Maresme on en aquest període de deu anys s’han gestionat el 52% dels seus boscos.
El canvi del mosaic forestal ha provocat també un canvi de model. Les finques forestals a Catalunya han estat històricament agroforestals. L'aprofitament del bosc i pastures estava íntimament vinculat al funcionament de la resta de l'explotació agrícola i ramadera. La pèrdua de valor dels productes fusters i la intensificació de l'agricultura i la ramaderia, aquesta última reforçada per la pèrdua de caps de bestiar oví i cabrum en favor del porcí, han afavorit l'abandonament de les activitats forestals i la desvinculació de molts propietaris de la mateixa gestió forestal.
La davallada de bestiar oví i cabrum en extensiu arreu del territori és preocupant, ja que sempre havia actuat com un factor de control del creixement de la vegetació espontània. Cal una aposta clara per aquest sector, evidentment poc competitiu en producció amb altres ramaderies, però molt competitiu en qualitat i sobretot molt beneficiós si computem en el seus beneficis d'explotació els beneficis ambientals i socials que proporciona. Cal fer-ho seriosament, des del cor de les polítiques agràries, la PAC.
Per fer una bona gestió forestal cal que aquesta sigui multifuncional, doncs no tots els usos són compatibles en els màxims graus d'intensitat o en el mateix moment. Cal prioritzar-los, que siguin concrets i amb indicadors de compliment. Quan la societat actual defineix certs aspectes com a prioritaris (incendis forestals i conservació de la biodiversitat, per exemple), aquests poden entrar en contradicció amb els usos principals establerts per un determinat àmbit. Per aquest motiu, cal un acord per establir els mínims que cal complir i que a la vegada permetin la consecució dels objectius principals establerts.
I a l’hora de fer les valoracions, cal computar els beneficis indirectes de les nostres accions i no només el compte d'explotació directa d'una activitat. Per posar en exemple, la fusta és més cara en construcció que el ciment. Però si computem llocs de treball i les millores ambientals i de qualitat de vida, el balanç es decanta clarament per l’ús de la fusta. Així és com actuen les societats intel·ligents i madures.
Jordi Fàbrega
Diputat de Gestió Forestal i Prevenció d’Incendis