Les dones fem esport
El programa “Dones i Esport” de la Diputació de Barcelona és una línia d’actuació de l’actual mandat destinada a impulsar programes d’activitat física continuada i lluitar contra el sedentarisme, al llarg de tota la vida.
Pretén aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, tant pel que fa a l’increment de l’activitat esportiva, com a la incorporació de les dones en les estructures directives professionals de l’ecosistema esportiu.
Els recursos del programa, al que poden optar tots els municipis de la província, són econòmics, materials, i també tècnics. Aquests consisteixen en ajuda per a l’elaboració de dos protocols obligatoris per als municipis: el pla d’igualtat de gènere a l’activitat física i l’esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals.
Ball esportiu en cadira de rodes
La poliomielitis la va confinar a una cadira de rodes amb poc més d’un any d’edat, però això no l’ha aturat mai. Vàries vegades campiona de Catalunya i d’Espanya de ball esportiu, afirma que “l’esport em va ajudar a superar parts de la malaltia. No només físicament, sinó mentalment.”
Matronatació
L’Aida sempre havia estat esportista, però amb l’embaràs va haver d’aparcar les seves activitats habituals. La matronatació li ha permès fer comunitat amb altres dones en la mateixa situació.
“És el meu dia preferit de la setmana, 100%”
Gimnàstica dirigida
La Mari Carmen es va interessar per l’esport després de la jubilació, i es va engrescar tant que ja no ha parat.
“Moltes dones grans troben que han passat la vida lligades a les tasques domèstiques i a la cura dels fills. L’esport representa una manera de sortir de casa, de tenir espais propis, d’engegar relacions noves, i en definitiva, d’alliberament personal.”
Futbol federat
És una de les figures referents del primer equip de futbol federat de noies gitanes. Per arribar aquí han hagut de trencar estereotips i crítiques.
“Dejé el futbol con 22 años, y he vuelto con 38, pero el talento nunca se pierde”
Tir amb arc
La Ramona va patir un càncer de pit, i li van recomanar practicar tir amb arc per millorar la rehabilitació.
“Me siento querida, me siento mimada, he vuelto a ser yo misma. Hasta que no llegue a competir, no voy a parar.”
Defensa Personal
La Judit va començar a fer esport en un moment de molt estrès laboral i familiar. La pràctica de la defensa personal li serveix per alliberar tensió i per dedicar-se una estona a ella mateixa.
“Les dones hem de fer esport per nosaltres, és el nostre temps, el nostre moment.”
Patinadora del CPE Taradell.
"Quan jo patino, jo sento que volo". L'Aida Aumatell ha aconseguit poder competir en la categoria màster de patinatge artístic.
Esquiadora i corredora de muntanya.
La Clàudia Sabata és esportista i infermera i reivindica l’esport com una forma de viure i una font de salut.
Jugadora de softbol del primer equip sènior de beisbol i softbol Sant Boi de Llobregat.
La Carla Segura va haver de deixar el beisbol per manca d’equips femenins i ara, com a jugadora de softbol, es reivindica com a referent per a les nenes que s’inicien en aquest esport.
Jugadora del Düsseldorfer HC i de la selecció espanyola d'hoquei herba.
La Clara Ycart destaca els valors que ha après amb la pràctica esportiva, les amistats que ha fet i el plaer que li aporta jugar a hoquei herba.
Jugadora del Bàsquet Manresa.
La Jana Garcia reivindica la seva generació com la que ha trencat els estereotips de l’esport femení, però reconeix que encara hi ha molta feina a fer.
Regatista.
La regatista Ona Pasqual es pregunta si hi ha res més important que fer esport i posa en valor els valors i els aprenentatges que per a la vida aporta la pràctica esportiva.
Jugadora d'handbol del primer equip BM Granollers.
L’Ona Vegué posa en valor els referents d’esportistes femenines que ara mateix tenen les noies i dones joves per no deixar la pràctica esportiva.