Segona República, Guerra Civil Espanyola i dictadura franquista (1931-1975)
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, i l’aprovació del Decret del 21 d’abril de 1931 del govern republicà espanyol reconeixent la formació de la Generalitat de Catalunya va suposar la desaparició de les quatre diputacions. D’aquesta manera, el 29 d’abril de 1931, la Diputació de Barcelona deixava d’existir i assumia la seva integració dins de la Generalitat de Catalunya. En realitat, però, fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 9 de setembre de 1932 la Generalitat va funcionar sobre la base administrativa i financera de les dissoltes diputacions provincials.
El 5 d’abril de 1938, tot just coincidint amb la caiguda de Lleida en mans dels sollevats en el marc la Guerra Civil Espanyola, els militars franquistes van emetre un decret de supressió de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Finalment, el 15 de gener de 1939, el mateix dia de l’ocupació de la ciutat de Tarragona, la Junta Técnica de Burgos va decretar la restauració de les diputacions com a corporacions provincials.
Durant la dictadura franquista les diputacions van estar subordinades als dictats dels governadors civils. La gestió administrativa de la Diputació de Barcelona, sotmesa a una administració pública autoritària i centralista, es va focalitzar inicialment en la depuració de funcionaris i la “descatalanització” de la institució.
La Llei de bases de règim local, de 17 de juliol de 1945, va retallar encara més l’autonomia provincial i va reduir els ingressos de les diputacions, fet que va dificultar el manteniment de les institucions assistencials, educatives i culturals que s’havien sostingut al llarg de les dècades anteriors. Els ingressos de la Diputació de Barcelona, com la resta de diputacions, procedien de tres capítols bàsics: dels impostos i recursos cedits per l’Estat, dels arbitris provincials i la cessió de recursos municipals. Pel que fa a les despeses, el capítol més significatiu continuava sent l’assistencial, seguit d’obres públiques i edificis provincials.
Les modificacions de la Llei de bases de règim local de 1953 i 1955 van dotar la Diputació de Barcelona de més ingressos, fet que va permetre, entre d’altres, la inauguració de les Llars Mundet el 1957, que va ser també possible gràcies a la important donació econòmica realitzada per Artur Mundet, empresari català establert a Mèxic.
