Models de comunitats energètiques
30/05/2023
Instal·lació a Sant Vicenç de Torelló amb el suport de Renovables 2030 (Foto: Aj. Sant Vicenç de Torelló)
Una comunitat energètica és un mecanisme organitzatiu que permet que diferents actors locals (ens locals, agents socials i econòmics, ciutadania) participin activament de la transició energètica de forma conjunta, sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic.
Per fer-ho possible, oferim un suport específic per acompanyar els ajuntaments que vulguin promoure la creació de comunitats energètiques locals.
En aquests dos anys de suports s’han identificat diferents models de comunitats, però es poden simplificar en dues grans tipologies.
Comunitat energètica sense entitat jurídica
És un model basat en una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum compartit en el qual es comparteixen els consums produïts per una instal·lació municipal amb la ciutadania.
| Avantatges | Inconvenients |
|---|---|
| La durada és de 4 anys i això permet la rotació de participants. Per a projectes vinculats a l’acció envers la pobresa energètica facilita la rotació i el canvi de participants en funció de la situació socioeconòmica. | Cada 4 anys cal fer nova convocatòria i refer tràmits en els canvis de participants. La continuïtat del projecte es pot veure compromesa amb major facilitat per canvis polítics i/o tècnics. |
| Els municipis estan força acostumats a mecanismes similars, per exemple la cessió d’espais per a horts. | No és una “autèntica” comunitat energètica atès que no hi ha una entitat jurídica darrere. Pot limitar l’accés a determinats recursos |
| Facilita la participació de ciutadania que pot estar allunyada d’aquest tipus de propostes. | Els participants no són proactius, són mers receptors d’un servei, i per tant l’apoderament ciutadà és escàs. |
| Les instal·lacions són propietat municipal i permet que l’ajuntament en disposi i les gestioni a conveniència. Permet l’accés a recursos destinats a ens locals | La gestió directa de l’ajuntament comporta que hi ha una càrrega de feina afegida a les tasques dels tècnics municipals i caldrà augmentar els recursos associats. |
|
| Dificultats amb determinades distribuïdores que dificulten que l’autoconsum col·lectiu sigui real. Això pot desincentivar i fins i tot anar en contra, de la creació de comunitats. [Factor negatiu extern] |
|
| Beneficia a la ciutadania situada a 2.000 metres de la instal·lació. Per beneficiar tota la població a molts municipis caldria que l’ens local disposés d’instal·lacions distribuïdes de manera que es cobrís tota la població, es depèn, doncs, d’on hi ha equipaments municipals amb potencial per instal·lar plaques. |
Comunitat energètica amb entitat jurídica
S’estableix una entitat jurídica que serà la comunitat energètica local i que serà qui executarà i/o gestionarà les instal·lacions d'energies renovables o els serveis energètics. La forma jurídica pot ser una cooperativa, associació, societat limitada,...
| Avantatges | Inconvenients |
|---|---|
| Durada il·limitada pel que fa a la comunitat. El conveni amb l’ens local té una durada llarga, 50 anys, i això facilita que la comunitat es pugui consolidar. | L’ens local té una intervenció indirecta. Facilita i promou, però no és membre actiu. |
| La gestió del dia a dia, els tràmits, altes i baixes es desvinculen de l’ens local, que en molts casos podria estar sobrepassat per aquestes tasques. | Hi ha entrebancs jurídics pel que fa a la relació de la cooperativa amb l’ens local, poden dificultar l’ús d’instal·lacions municipals. |
| Hi ha un verdader empoderament de la ciutadania, són membres proactius. | L’ens local només és un mer acompanyant i depèn de la voluntat existent pot ser “insuficient”. |
| La comunitat pot oferir diversos serveis vinculats a la transició energètica i gestionar diferents nuclis d’autoconsum, de manera que realment es va més enllà de l’autoconsum col·lectiu. | La gestió no és senzilla i requereix personal expert, la qual cosa pot fer témer que algunes comunitats no funcionin prou “bé” i enviïn senyals negatius respecte a les comunitats energètiques. La creació d’una cooperativa de segon grau és determinant per tenir aquesta expertesa. |
|
| Dificultats amb determinades distribuïdores que dificulten que l’autoconsum col·lectiu sigui real. Això pot desincentivar i fins i tot anar en contra, de la creació de comunitats. [Factor negatiu extern] |
| Com a cooperativa es poden cercar cobertes o espais prou ben distribuïts per cobrir tota la població i no dependre dels espais municipals. | L’ens local participa indirectament cedint espais per poder fer instal·lacions amb AC col·lectiu, però pot no cobrir-se tota la població. |
Suport a les comunitats energètiques i altres mecanismes innovadors
Els ens locals disposeu tant de suport econòmic com tècnic per desenvolupar comunitats energètiques locals i altres mecanismes innovadors:
- Suport econòmic extraordinari a les agències comarcals d’energia que prestin el servei per impulsar aquests projectes. Les agències que han aportat cartes i informació per portar a terme aquest suport han estat l’Agència Local de l’Energia d’Osona –ALEO- del Consell Comarcal d’Osona i l’Agència Comarcal de l’Energia del Bages –ACEB- del Consell Comarcal del Bages.
- Suport a la inversió a través del projecte transformador Renovables 2030. Més del 45% de les ajudes concedides a la implantació d’energies renovables són per a projectes amb comunitats energètiques.
- Suport tècnic transversal mitjançant la redacció de guies i manuals específics i creació d’eines com mapes de potencial fotovoltaic.
- Suport tècnic de catàleg per als ens locals: dinamització de la transició energètica local mitjançant comunitats ciutadanes d'energia, comunitats d'energies renovables, finançament amb participació ciutadana, autoconsums compartits entre equipaments municipals i ciutadanies...
La demanda de suports tècnics que hem rebut per impulsar comunitats energètiques locals creix i es percep que hi ha interès per part dels ens locals, però també de la ciutadania i de les activitats econòmiques. En tres anys, hem rebut més de 150 peticions i ja sigui amb el suport tècnic directe com amb el suport econòmic específic per Agències comarcals d’energia s’han acompanyat i s’acompanya a prop de 80 ens locals. Aquest interès també es percep en el fet que en el marc dels suports econòmics per a inversió en renovables del programa sectorial Renovables 2030 de Diputació de Barcelona, més del 45% de les propostes de fotovoltaiques rebudes (més de 200 projectes) han de servir per comunitats energètiques o autoconsums col·lectius.
Els diferents suports s’emmarquen en els diferents passos per constituir un comunitat energètica o una figura similar:
Els suports tècnics desenvolupats fins ara han consistit majoritàriament a crear models on la ciutadania estigui involucrada, però també s'han redactat projectes de comunitats energètiques amb la implicació d'empreses i altres activitats econòmiques, o projectes d'instal·lacions agrovoltaiques.
La majoria de suports tracten d’establir mecanismes innovadors amb ciutadania encara que n’hi ha alguns que han estat una mica diferents:
- Ciutadania: Suport per portar a terme un crowdlending amb ciutadania per executar una instal·lació fotovoltaica en una escola.
- Vulnerabilitat energètica: Disseny d’un sistema de comptabilitat i facturació energètica en habitatges de protecció oficial.
- Mapes de potencial d'instal·lació solar fotovoltaica (FV) en coberta: Sol·licitat per 2 ajuntaments s’ha fet per a la resta de la província, excepte els municipis de l’AMB on ja hi ha un mapa fet. Visor: SITAC
