Primeres sortides d‘observació i recollida de dades del Llegim el Riu a la conca del Besòs i la Tordera

Comparteix
Sessió de camp

27/05/2024

Sessió de camp

Un centenar de persones voluntàries dels 12 municipis de les conques del Besòs i la Tordera que participen al Llegim el Riu han portat a terme la primera acció anual d’aquest projecte de ciència ciutadana: la recollida de dades in situ corresponent a la primavera.

Llegim el Riu és un projecte que suma ciutadania i recerca ecològica dels rius a partir d’espais d’innovació social creats a les biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona i compta amb quatre moments clau al llarg de l’any: una recollida de dades i una sessió de retorn a cada municipi, tant a la primavera com a la tardor. Després de les seves edicions a la conca del Llobregat, aquest any s’estén a les conques del Besòs i la Tordera. En aquest moment s’han fet totes les sortides de camp per recollir dades als 12 municipis participants: Barberà del Vallès, Bigues i Riells, Les Franqueses del Vallès, Malgrat de Mar, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Sant Celoni, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia de Ronçana i Tordera.

Durant les sortides de camp, liderades pel grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) de la Universitat de Barcelona, les persones voluntàries dels diferents municipis han pogut fer un estudi de l’estat hidrològic i ecològic del riu tot utilitzant i nodrint l’eina de ciència ciutadana RiuNet, així com altres observacions de biodiversitat (per exemple, aus, amfibis i petits mamífers), de dades fisicoquímiques i dels serveis ecosistèmics socioculturals que ofereixen els ecosistemes fluvials de cada municipi. 

L’eina RiuNet tradueix l’estat hidrològic i ecològic del riu en una classificació de cinc estats: molt bo, bo, moderat, dolent i pèssim. Els principals resultats obtinguts indiquen que l’estat hidrològic dels 12 trams de riu o rieres estudiats a les conques del Besòs i Tordera és dolent. Pel que fa a l’estat ecològic, els resultats són més diversos i, tot i que trobem alguna riera en bon estat, com la Riera de Pertegàs a Sant Celoni, en la majoria dels trams d’estudi, l’estat ecològic és moderat o dolent. Per exemple, trobem un estat ecològic moderat en els trams estudiats del riu Tenes, el riu Congost, el riu Ripoll i el riu Tordera; i un estat ecològic dolent en el riu Mogent, el tram baix del riu Besòs i el Torrent de Sant Genís de Palafolls. Cal tenir present, però, que els punts dels rius visitats es troben en zones urbanes de fàcil accés on, en molts casos, els ecosistemes fluvials solen estar humanitzats o altament transformats, afectant així el seu estat hidrològic i ecològic. De fet, l’extracció d’aigua, la presència de rescloses, els canals de derivació, la canalització dels rius, el canvi dels usos del sòl adjacent, la falta de continuïtat del bosc de ribera o la presència de residus són alguns dels elements que provoquen la degradació d’aquests trams de rius i rieres urbans estudiats. A tot això també s’hi suma l’efecte de la sequera dels últims anys.

Per tal de millorar la situació, el projecte segueix el seu curs amb una sessió plenària amb els tàndems de tots els ajuntaments implicats (format per personal tècnic de biblioteques i de medi ambient) organitzada el 16 de maig, on es va explicar com organitzar la sessió de retorn que tindrà lloc a cada municipi durant el mes de juny. En aquesta sessió de retorn, les mateixes persones participants en la sortida de camp obtindran els resultats recollits per, després, cocrear, junt amb l’Associació Hàbitats, recomanacions de polítiques públiques per gestionar i conservar el patrimoni fluvial del seu entorn proper.

Llegim el riu