Les persones
Rafael Guastavino i Moreno (1842-1908): mestre d’obres encarregat del disseny de l’obra civil de la fàbrica Can Batlló (1868), on també va ser el responsable de la xemeneia. Va projectar també les fàbriques Vidal i Fills, el 1871; la de llanes Mitjans i Cia; i la de Martí i Rius, el 1872, així com els Magatzems Grau, el 1877, entre altres edificacions. El 1880 va construir el teatre del centre cultural La Massa, de Vilassar de Dalt. Un any després va emigrar als Estats Units, on va assolir una exitosa carrera professional, que exemplifiquen construccions com la biblioteca pública de Boston o el pont de Queensboro de Nova York, i va patentar i difondre la seva gran aportació arquitectònica: la volta de maó amb la incorporació de ferro i ciment.
Joan Rubió i Bellver (1871-1952): arquitecte reusenc, entre 1892 i 1905 va treballar amb Antoni Gaudí, especialment a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’any 1915 va ser contractat per la Diputació de Barcelona. El 1922 va esdevenir arquitecte dels Serveis Generals i Beneficència de la Diputació. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser l’arquitecte oficial de la institució presidida pel comte de Montseny, càrrec que va perllongar durant l’etapa de la Segona República, entre 1931 i 1936. Durant els primers anys de la dictadura franquista va continuar sent l’arquitecte de la Diputació de Barcelona fins a la seva jubilació el 1945. Entre 1923 i 1930 va habilitar, dins el recinte de l’Escola Industrial, l’Edifici del Rellotge per a l’Escola d’Enginyers Industrials, va convertir l’Escola Superior d’Agricultura en la Residència d’Estudiants i va construir els quatre edificis de laboratoris sobre l’antic soterrani de telers. També va ampliar l’Escola del Treball i va projectar l’Escola de Bells Oficis.
Fèlix Cardellach i Alivés (1875-1919): enginyer barcelonès, autor de l’avantprojecte d’Escola Industrial de 1904. Va ser professor d’Estereotomia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona; i posteriorment de Geometria descriptiva, perspectiva i ombres, a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, i professor de Matemàtiques a l’Escola Elemental del Treball.
Bonaventura Conill i Montobbio (1875-1946): arquitecte barceloní, va ser vocal patró de l’Escola Industrial. Va col·laborar professionalment amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, i va construir diverses cases a Barcelona, moltes d’elles de segona residència al llarg de la capital catalana. Va ser l’autor de la primera reforma arquitectònica de la fàbrica Can Batlló durant la primera dècada del segle XX per tal d’esdevenir un recinte educatiu de formació tècnica i industrial.
Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951): arquitecte municipal de Granollers, entre 1905 i 1907, i de Calella, entre 1925 i 1951. Des de 1915 i fins a la seva mort va ser el director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Al recinte de Can Batlló va construir l’Escola d’Adoberia, també anomenada Teneria.
Lluís Planas i Calvet (1879-1954): arquitecte barceloní, va col·laborar en el despatx professional de Josep Puig i Cadafalch. La major part de les obres de condicionament i restauració del recinte Can Batlló realitzades durant la presidència de Prat de la Riba al capdavant de la Diputació (1907-1914) i durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) són obra seva, entre elles la reforma de l’Edifici del Rellotge.
Josep Goday i Casals (1882-1936): arquitecte nascut a Mataró. Des de 1913 fins a la seva mort va ser arquitecte municipal de Barcelona. Va participar també en diferents obres de la Casa de Maternitat i Expòsits. Al recinte de Can Batlló va projectar l’Escola del Treball.
Francesc de Paula Nebot i Torres (1883-1965): arquitecte barceloní. El 1911 va esdevenir professor de dibuix; construccions rurals; jardineria i geometria descriptiva, de l’Escola Superior d’Agricultura. Va ser també vocal tècnic del Consell d’Investigació Pedagògica de la Universitat Industrial i va condicionar la seva seu a Can Batlló.
Manel Baldrich i Tibau (1911-1966): arquitecte d’origen tarragoní. El 1945, després de la mort de Joan Bellver, va ser nomenat arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona. Va projectar i dirigir el complex assistencial de les Llars Mundet entre 1953 i 1960. Durant la dècada de 1960 va construir nous edificis al recinte de Can Batlló, entre ells la piscina de Sant Jordi i l’ampliació de l’Escola del Treball i dels tallers de l’Escola d’Arts i Oficis.
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
- Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
- Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador. - De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, X, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.